Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’accés a l’aigua també és un dret

El PNUD demana reconèixer com a dret humà l'accés mínim a 20 litres d'aigua neta al

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 21 de Novembre de 2006
img_aguaderechop2

L’agència de l’ONU adverteix en el seu Informe de Desenvolupament Humà 2006 que moltes persones viuen amb menys de cinc litres d’aigua al dia, i que a més està contaminada. En ell es recull “la necessitat que el Grup dels Vuit (G-8) promogui urgentment un Pla d’Acció Mundial per resoldre una creixent crisi de l’aigua”.

D’acord amb l’Informe titulat ‘Més enllà de l’escassetat: Poder, pobresa i la crisi mundial de l’aigua’, en molts dels països en desenvolupament, l’aigua bruta és una amenaça infinitament major per a la seguretat humana que els conflictes violents. Així, els autors de l’Informe registren anualment una xifra d’1,8 milions de morts infantils causades per la diarrea que es podrien evitar amb l’accés a l’aigua neta i un vàter; 443 milions de dies escolars es perden a causa de malalties relacionades amb l’aigua, Un total de 443 milions de dies escolars es perden a causa de malalties relacionades amb l’aigua i gairebé un 50% de la població total dels països en desenvolupament pateix en un moment donat algun problema de salut a causa de la falta d’aigua i sanejament. A aquest cost humà de la crisi de l’aigua i el sanejament s’ha de sumar un retard en el creixement econòmic de l’Àfrica subsahariana, que sofreix una pèrdua anual d’un 5% en el seu PIB, xifra molt superior a la corresponent a les ajudes que rep la regió.

No obstant això, segons l’Informe sobre Desenvolupament Humà de 2006, a diferència de les guerres i els desastres naturals, aquesta crisi mundial no insta al fet que es desenvolupi una acció internacional coordinada. L’Informe indica que “igual que la gana, és una emergència silenciosa que experimenta la població pobra i que toleren aquells que disposen dels recursos, la tecnologia i el poder polític necessaris per resoldre-la”. Els autors del text subratllen la necessitat que es produeixi un canvi en aquesta situació, ja que falta menys d’una dècada perquè es compleixi la data de l’any 2015, establerta per aconseguir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). “Quan es tracta de l’aigua i el sanejament, el món està plagat d’un excés de conferències i pateix d’un dèficit d’accions creïbles. La diversitat d’actors internacionals ha incidit negativament en el desenvolupament de forts defensors internacionals de l’aigua i el sanejament”, afirma Kevin Watkins, autor principal de l’Informe sobre Desenvolupament Humà de 2006.

Segons Watkins, els governs nacionals han de definir estratègies i plans creïbles per abordar la crisi de l’aigua i el sanejament. “Però també és necessari -afegeix- desenvolupar un Pla d’Acció Mundial en el qual participin activament els països del G-8 per dirigir els esforços internacionals fragmentats en la mobilització de recursos i l’impuls de l’acció política mitjançant la col·locació del problema d’aigua i sanejament en una posició central i prioritària dins de l’agenda de desenvolupament”.

Un gran avanç pels més necessitats

L’Informe sobre Desenvolupament Humà de 2006 estima que el compliment de l’objectiu de desenvolupament del Mil·lenni en l’accés a aigua i sanejament tindrà un cost addicional total d’uns 10.000 milions de dòlars anuals, que s’haurà d’assumir tant en l’àmbit nacional com a internacional. Segons l’Informe, “el preu de 10.000 milions de dòlars per aconseguir l’Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni sembla una suma considerable, però s’ha de tenir en compte el context. Representa menys de les despeses militars realitzades en cinc dies i menys de la meitat del que gasten els països desenvolupats a l’any en aigua mineral”.

Els autors subratllen l’enorme magnitud dels beneficis que s’obtindrien per al desenvolupament humà. L’Informe mostra que el tancament de la bretxa existent entre les tendències actuals i la meta de l’Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni en aigua i sanejament suposaria la salvació de més d’un milió de vides infantils durant la propera dècada i reportaria uns beneficis econòmics totals anuals d’uns 38.000 milions de dòlars. Els beneficis produïts en l’Àfrica subsahariana (uns 15.000 milions de dòlars) representarien el 60% dels fluxos d’assistència de l’any 2003.

Si es manté la tendència actual, el món podrà aconseguir l’Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni relatiu a l’accés a l’aigua -hagut d’en gran mesura al fort progrés de Xina i l’Índia, però només dues regions -Àsia oriental i Amèrica Llatina- estan en camí d’aconseguir la meta de sanejament. A més, aquest panorama global oculta problemes reals: segons les tendències actuals, el “Àfrica subsahariana aconseguirà la meta d’aigua en 2040 i la de sanejament en 2076”.“Àfrica subsahariana aconseguirà la meta d’aigua en 2040 i la de sanejament en 2076” En el cas del sanejament, Àsia meridional porta quatre anys de retard i, en el cas de l’aigua, els Estats àrabs porten 27 anys de retard.

Per tant i seguint el contingut de l’Informe, si es tenen en compte les xifres per país, la meta d’aigua no serà aconseguida per 234 milions de persones, sent 55 el nombre de països que s’han retardat, i que la meta de sanejament no serà aconseguida per 430 milions de persones, sent 74 el nombre de països que s’han retardat.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions