El Nombre d’Identificació d’Estranger (NIE) és un nombre personal, únic i exclusiu que s’assigna a les persones estrangeres que legalitzen la seva situació a Espanya. La seva sol·licitud és obligatòria per a tots els estrangers que, per interessos “econòmics, professionals o socials, es relacionin amb Espanya”, siguin de règim comunitari o no. Per això, ha de figurar en tots els documents que aquestes persones tramitin o se’ls expedeixin, així com en les diligències recollides en la seva targeta d’identitat o passaport.
El NIE es pot sol·licitar tant en les Representacions Diplomàtiques o Oficines Consulars espanyoles del país de residència del sol·licitant, com en la Direcció general de Policia o Oficina d’Estrangers d’Espanya. Per a això, la Llei autoritza a realitzar aquest tràmit a la persona interessada o a un representant amb poder. És imprescindible, això sí, presentar un imprès de sol·licitud, el passaport, la targeta d’identitat o un document que acrediti la nacionalitat de l’interessat.
Cal acreditar que l’estada a Espanya és legal i presentar els documents que justifiquin el motiu de la petició del NIE
A més, cal acreditar que l’estada a Espanya és legal i presentar els documents que justifiquin el motiu pel qual es demana el NIE. Aquests documents poden provenir de l’Administració Tributària, Registres de la propietat o mercantils, notaris, Tràfic, Seguretat Social o Institut Nacional d’Ocupació, entre altres institucions.
Quant a la seva utilitat, el NIE serveix per expedir el certificat de registre i la targeta de residència, així com per obtenir el permís de conduir i matricular un vehicle, obrir un compte bancari, comprar un habitatge, rebre assistència psicosocial o psicopedagògica en cas de necessitar-la, rescabalament per danys corporals, materials o en establiments mercantils o industrials…
En definitiva, qualsevol tràmit que es realitzi a Espanya requereix la presentació del NIE, per la qual cosa si aquest nombre es perd és necessari posar una denúncia de pèrdua en la comissaria de policia i sol·licitar un duplicat per extraviament en l’oficina d’estrangers corresponent. Per tramitar el nou NIE, cal presentar el passaport i la denúncia.
Documentació de les persones estrangeres
Imagen: Daimalu
El NIE està regulat pel Reial decret 2393/2004, de 30 de desembre, que aprova el Reglament de la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. En aquesta norma es recullen, a més, la resta de documents que han de tenir les persones estrangeres per acreditar la seva situació legal a Espanya i que són:
Passaport o document de viatge i visat. En el passaport ha de constar el segell d’entrada, la identitat i la situació d’estada a Espanya, sempre que no es necessiti un visat d’estada. Quant al visat, acredita la situació per la qual s’atorga i la validesa.
Targeta d’Estranger. Segons la llei, “tots els estrangers als quals s’hagi expedit un visat o una autorització per romandre a Espanya per un període superior a sis mesos” tenen el dret i l’obligació d’obtenir la targeta d’identitat d’estranger. Aquesta targeta acredita la situació legal a Espanya i s’ha de sol·licitar personalment en el termini d’un mes des de l’entrada a Espanya o des que es concedeix l’autorització per romandre al país. Els titulars de la Targeta d’Estranger estan obligats a portar-la sempre amb si, per la qual cosa el seu extraviament, destrucció o inutilització requereix la sol·licitud immediata d’un nou document amb la mateixa validesa i vigència.
Targetes de treballador transfronterer i d’estudiant. Els estrangers que es trobin a Espanya per estudis o recerca durant un període superior a sis mesos, així com els treballadors transfronterers, han de comptar amb la targeta d’estudiant i de treballador transfronterer, respectivament.
El fet de no disposar d’aquesta documentació pot implicar infraccions i sancions de caràcter lleu, greu o molt greu. En concret, el Ministeri de l’Interior recorda que es considera infracció lleu no comunicar a les autoritats espanyoles, o fer-ho amb posterioritat als terminis legals, el canvi de nacionalitat, estat civil, domicili o situació laboral. També es penalitza el retard, fins a tres mesos, en la sol·licitud de renovació de les autoritzacions que han caducat o treballar per compte propi sense el permís corresponent. La multa ascendeix a un màxim de 300 euros.
Entre les infraccions greus destaquen: trobar-se de manera irregular en territori espanyol, treballar a Espanya sense l’autorització requerida, l’incompliment de les mesures imposades per raó de seguretat pública (presentació periòdica o allunyament de fronteres o nuclis de població), la comissió d’una tercera infracció lleu i ocultar o falsejar la nacionalitat, l’estat civil o el domicili. Aquestes infraccions impliquen multes de 301 fins a 6.000 euros.
Finalment, es cataloguen com a infraccions molt greus participar en activitats contràries a la seguretat exterior de l’Estat o que poden perjudicar les relacions d’Espanya amb altres països; induir, promoure, afavorir o facilitar amb ànim de lucre la immigració clandestina; conductes de discriminació per motius racials, ètnics, nacionals o religiosos; contractació de treballadors estrangers sense la corresponent autorització de treball; i comissió d’una tercera infracció greu, entre unes altres. La multa va des de 6.001 fins a 60.000 euros.
