El volum d’emigrants marroquins que trien països europeus per refer les seves vides i aconseguir una major prosperitat és cada vegada major. No obstant això, en aquesta empresa molts es queden a mig camí, fonamentalment els menors, que són retornats als seus països d’origen. Davant aquesta situació i lloc que el nostre país es troba entre els primers per començar una nova vida per la major part de la població marroquina, el govern espanyol començarà aquest any la construcció de dos centres- de nens i d’adolescents- en Nador i Beni Mellal; la Generalitat de Catalunya construirà dos a Tànger; la Comunitat de Madrid preveu realitzar un més a Tànger i un altre en Marrakech i Canàries, per la seva banda, planeja crear un altre entre Agadir i Tiznit.
No obstant això, la recerca promoguda per UNICEF ‘L’emigració de menors al Marroc’ revela que “el més prioritari per al nen o l’adolescent és que es reintegri a la seva família al Marroc, sense passar per aquestes cases d’acolliment promogudes pels dos països: Espanya i el Marroc”. Per tant, quina mesura és la més adequada: enviar als immigrants a centres de menors o optar per la reinserció familiar? Est és el tema central sobre el qual versa aquest estudi elaborat pels representants dels governs i de la societat civil marroquina i espanyola, juntament amb UNICEF, l’associació marroquina Atadamoun, la Junta d’Andalusia i la Fundació Jaime Bofill.
L’estudi, realitzat a partir de 300 entrevistes amb nens i nenes a Espanya i el Marroc, posa de manifest els principals problemes que viuen els menors immigrants i també precisa les causes que originen la seva partida. Entre les qüestions més importants que es desprenen de la recerca destaquen les següents:
- Els menors immigrants són principalment nens amb una mitjana d’edat de 16 anys, i els seus països de destinació són Holanda, Bèlgica, Itàlia, Espanya i França.
- Encara que el nombre de nenes immigrants és limitat, aquestes són més vulnerables a l’explotació sexual i econòmica.
- Generalment, els menors immigrants mantenen el contacte amb les seves famílies i alguns d’ells els envien diners.
- L’abandó escolar és una de les principals causes de la immigració; la majoria dels menors van abandonar l’escola en el sisè curs de primària o en primer de secundària.
- Les precàries condicions de treball dels nens, la seva escassa remuneració i la falta de perspectives són també altres causes de la seva immigració.
Aquesta ONG és partidària de buscar solucions que afavoreixin la tornada dels menors no acompanyats a les seves famílies més properes o famílies ampliades, o dins de les seves comunitats, quan aquestes estiguin disposades a fer-se càrrec d’ells. En el cas que la reinserció familiar sigui difícil, UNICEF aconsella que els nens siguin enviats als serveis socials especialitzats en la protecció i la reinserció infantil. Aquests serveis han de respondre a aquestes tres exigències:
- Definir clarament la seva missió: fer-se càrrec de forma provisional del nen o nena -durant un temps el més curt possible- a l’espera de la reinserció del menor en la seva família o de solucions alternatives, com és una família d’acolliment, oferint a tot moment un acompanyament i un seguiment per part dels treballadors socials.
- Disposar de recursos humans qualificats i dels recursos materials necessaris per garantir una cura i atenció als nens respectant els seus drets a l’educació, al desenvolupament, a la salut, a la protecció, a la participació i a la formació.
- Aquestes normes han d’estar clarament definides en un protocol d’actuació i anar acompanyat d’un sistema continu de seguiment i d’avaluació.
Aquesta posició coincideix totalment amb els principis de la Convenció sobre els Drets del Nen i les recomanacions realitzades pel Comitè dels Drets del Nens de Ginebra al Govern del Marroc al juny de 2003.
