La majoria de les pasteres que arriben a les costes espanyoles ho fan a Andalusia i Canàries. No obstant això, aquest fenomen ha començat a detectar-se en llocs inusuals fins ara com Murcia i Alacant. Només el cap de setmana passat van arribar a aquests dos punts un total de deu pasteres, cinc a cada territori. Un fet insòlit, ja que fins ara no s’havia localitzat la presència d’aquests pots en la costa alacantina i, d’aquí probablement, que quatre d’aquestes embarcacions anessin oposades buides a sengles platges i cales. El fet que fins ara no s’haguessin descobert piragües a la zona, hauria propiciat certa relaxació en la vigilància, aprofitada pels ocupants de les pasteres per aconseguir la costa i fugir.
L’ocorregut aquest cap de setmana fa pensar que les màfies dedicades al tràfic d’immigrants han variat les rutes d’entrada a la península. S’investiga la possibilitat que les embarcacions siguin transportades fins al nostre país en una espècie de “buc d’abastiment”, que estaria fondejat en alta mar i les traslladaria directament fins a la costa llevantina. No és la primera vegada que es planteja aquesta possibilitat. En 2004 ja es van localitzar diversos vaixells com aquests a Canàries, per la qual cosa Alacant explicarà en breu amb quatre radars fixos, que serviran per controlar la immigració il·legal.
S’investiga l’arribada de pasteres en “bucs d’abastiment”, que les traslladarien directament enfront de la costa llevantina
Aquest sistema de vigilància s’unirà a la unitat mòbil que opera actualment en la costa i es planteja la possibilitat que també comenci a funcionar a Múrcia. Precisament, aquesta regió ja va exigir a l’agost “de manera urgent” un servei de vigilància, després que, en tan sols una setmana, arribessin 15 pasteres i 64 immigrants indocumentats al seu litoral. A aquests pots se sumen els cinc detectats aquest cap de setmana passat. Pel que sembla, aquestes pasteres arriben procedents d’Algèria, a tan sols 200 quilòmetres de Múrcia, enfront dels 1.400 quilòmetres que cal recórrer per arribar des de Senegal a Canàries. Aquesta mateixa raó és la que hauria portat a les màfies a fixar-se en l’arxipèlag balear, on amb prou feines fa un any que va començar a registrar-se l’arribada de pasteres i que des d’aquest estiu disposa de dues unitats gestionades pel Sistema Integrat de Vigilància Exterior (SIVE) de la Guàrdia Civil.
Segons dades del Ministeri de l’Interior, fins a aquest mes d’agost l’arribada d’immigrants irregulars a les costes de Canàries s’ha reduït en un 66,45% pel que fa als vuit primers mesos de 2006. Aquesta xifra suposa gairebé el doble que el descens registrat en l’Estret de Gibraltar i les províncies del Mediterrani, 37,81%, i confirmaria la preferència de les màfies per desembarcar en llocs que mai abans havien estat inclosos en les seves rutes. En total, en 2006 van arribar a les costes espanyoles 39.246 immigrants. D’ells, 31.787 ho van fer a Canàries i 7.456, a les costes de l’Estret.
El primer centre de Sistema Integrat de Vigilància Exterior (SIVE) va entrar en funcionament a l’agost de 2002 a Almeria. Des de llavors, s’ha implantat en pràcticament tota la costa andalusa, Canàries, Balears, Murcia i Alacant, encara que en aquests dos últims punts es dedica sobretot a la lluita contra el narcotràfic. Després de la supressió de les fronteres internes als països de la Unió Europea, el SIVE es planteja com el principal sistema de control per impedir l’entrada de droga i immigrants irregulars al continent.
El sistema de vigilància de la costa compta amb radars capaços de detectar embarcacions a 10 quilòmetres de distància
Aquest sistema està gestionat per la Guàrdia Civil i recorre a les noves tecnologies per desenvolupar les labors de vigilància que té encomanades. El funcionament és senzill. Primer, el sistema detecta qualsevol element que s’aproximi al litoral i identifica tant el tipus d’embarcació com als seus tripulants. Davant qualsevol sospita d’actuació il·legal, alerta al centre de control perquè intercepti el vaixell i, si és necessari, sol·licita els serveis d’auxili corresponents. “El SIVE permet no només dissuadir a les màfies d’aquest tipus de tràfic (d’immigrants), sinó també salvar moltes vides humanes” asseguren des del SIVE.
Els radars amb els quals explica són capaços de detectar les embarcacions que es troben a 10 quilòmetres de distància. Per a això, disposa de càmeres de vídeo de gran abast diürn i càmeres d’infrarojos que permeten la visió nocturna. Aquest complex suport tècnic permet conèixer exactament el punt en el qual es troba qualsevol embarcació, així com la seva perfecta identificació en un radi de cinc quilòmetres i la comunicació en temps real entre els diferents centres de comandament i control.
