Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les noves tecnologies i els accessos sense barreres posen el cinema a l’abast de tots els discapacitats

Audiodescripción, llengua de signes o bucles magnètics són alguns dels nous sistemes emprats a les sales de cinema

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 30 de Octubre de 2006

El cinema està ja a l’abast de totes les persones amb discapacitat. Les pel·lícules i els debats del cicle “La mirada que integra” han pogut ser seguits sense exclusions gràcies als avançaments tecnològics que garanteixen l’accessibilitat als continguts: audiodescripción per a cecs, subtitulat i llengua de signes per a sords, i bucles magnètics per els qui porten implants coclears.

L’I Cicle sobre Cinema i Discapacitat, que ha arrencat en la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid, ha cuidat tots els detalls per assegurar la plena accessibilitat. Per exemple, els programes de mà en “braille” per a cecs i els de fàcil lectura per a persones amb discapacitat intel·lectual, així com l’eliminació de barreres per poder arribar a la sala de projeccions i a les xerrades.

Encara falten directors, actors i guionistes amb discapacitat real que la traslladin a la gran pantalla

“Es pot fer cinema per a totes les persones”, assenyala el director de la “mirada que integra”, José Luis Fernández Iglesias. El seu propòsit és “obrir les ments a una realitat molt poc coneguda en la societat i amb molt escassa presència en els mitjans de comunicació” i “utilitzar el cinema com a vehicle per demostrar que aquest col·lectiu, que ha estat ocult fins a fa molt pocs anys, existia”.

Els majors esforços del moviment associatiu de la discapacitat segueixen concentrats, en l’àmbit cinematogràfic, d’una banda a acabar amb la seva vella imatge distorsionada i estereotipada dels primers anys del cel·luloide (o monstruós i venjatiu, o innocent i sofridor) i, per una altra, a apuntar-se a la pantalla gran amb dignitat i normalitat, com qualsevol altra persona.

Precisament, aquest cap de setmana s’ha estrenat la pel·lícula “Va a ser que ningú és perfecte”, on el director Joaquín Oristrell i el guionista Albert Espinosa aposten per “una normalització humorística” dels discapacitats per “riure’s amb ells, no d’ells”.

Discapacitat interpretada

Molt s’ha avançat, i cada vegada són més els guions que posen l’accent en el personatge i no en la seva malaltia. Però encara sobra, segons el parer del propi col·lectiu, la “discapacitat interpretada”, que alguns cinèfils arriben a veure com “una drecera” per aconseguir bones crítiques i premis. En canvi, falten directors, actors i guionistes que, per viure-la en primera persona, traslladin la seva “discapacitat real” a la gran pantalla.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions