La situació de les dones al món ha experimentat escassos avanços, retrocedint en nombroses àrees. Les dones i les nenes constitueixen el 70% de la població que viu en la pobresa, representen dos terços de les persones analfabetes i, per la seva condició de gènere, en moltes nacions tenen limitat l’accés a l’educació, a la salut, al control dels recursos naturals, a la terra, a la propietat, a l’habitatge i a altres necessitats socials bàsiques.
Segons l’Índex d’Equitat de Gènere (IEG) de l’Informe 2007 de Social Watch (http://www.socialwatch.org/es/avancesyretrocesos/ieg/tablas/swgei.htm), la tendència general és a un progrés molt lent o nul cap a la igualtat entre dones i homes. Aquesta bretxa de gènere, a més d’afectar a la vida de la població mundial i en particular de les dones, incideix en el desenvolupament econòmic i social dels països.
Davant aquesta situació, la Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament-Espanya (CONGDE) subratlla, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, la necessitat d’abordar canvis estructurals en les polítiques d’ajuda al desenvolupament, el comerç i el deute per acabar amb “la feminització de la pobresa”, ja que, al seu judici, les actuals polítiques internacionals sostreuen d’oportunitats de vida, salut i altres drets econòmics i socials a les dones. En cas contrari, adverteix, serà impossible erradicar la pobresa mundial. Aquest objectiu només podrà aconseguir-se “amb equitat i justícia per a les dones”.
Al costat de la protecció dels seus drets sexuals i reproductius i la lluita contra la violència de gènere, la Coordinadora considera necessari que es prenguin mesures concretes i immediates sobre altres temes com el racisme, la immigració o el creixent increment del nombre de dones i nenes infectades amb el VIH/Sida.
Violència masclista
El maltractament està molt present en aquest dia. Actualment, la violència contra les dones no és delicte en 102 països i la violació dins del matrimoni tampoc ho és en 53 nacions. A més, les nenes són víctimes de fustigació, assetjament sexual i abusos en escoles de tot el món, segons denuncia un informe d’Amnistia Internacional (AI).
“Els governs estan fallant a les nenes en el més bàsic. El fet que no resolguin el problema de la violència contra elles a les escoles és inacceptable”, diu Widney Brown, directora general d’Amnistia Internacional. “Pràcticament tots els governs afirmen avorrir la violència contra les dones i les nenes. Les escoles són llocs on els governs tenen responsabilitat directa i poden començar a recolzar les seves paraules amb accions concretes”.
Les agressions contra les nenes a l’escola tenen efectes immediats i a llarg termini, no només en la seva salut física i mental, sinó en l’àmbit de l’ensenyament. La violència pot fer que abandonin els estudis i perdin tota esperança d’escapar de la pobresa i de la marginació.
En el cas d’Espanya, segons dades del Defensor del Poble, les agressions greus, que inclouen l’assetjament sexual, han descendit del 2% registrat en 1999 al 0,9% en 2006. O el que és el mateix, nou de cada 1.000 menors estan patint agressions. Sense embrago, AI no ha trobat informació específica sobre la violència a l’escola espanyola basada en el gènere, per la qual cosa demana al Govern que en compliment de la Llei d’Igualtat, comenci a registrar de forma diferenciada les formes de violència que pateixen les nenes en l’àmbit educatiu.
Coeducació
A l’educació també posa l’accent l’ONG Entreculturas per combatre el sexisme i permetre que “les persones, des que estan a l’escola, puguin triar qui volen ser, al marge dels condicionants socials”.
Aquesta organització ha engegat un pla de formació del professorat en Educació per a la Igualtat de Gènere i el Desenvolupament. “Amb aquest pla busquem que el professorat adquireixi les eines necessàries per identificar els aspectes sexistes, qüestionar la seva pròpia pràctica i promoure la transformació de les relacions de gènere, convertint-se en referent per als nens i nenes amb els quals es relacionen”, explica Entreculturas.
Al seu judici, no és possible la coeducació “si el discurs que es defensa no concorda, després, amb les accions; per exemple, si es parla de dignitat de la dona i a la sala del professorat s’escolten les bromes més grolleres o es perpetua la minusvaloración de les dones al centre”.
