Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’esperança mitjana de vida dels indígenes és 20 anys inferior a la de la resta de la població

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 19 de Gener de 2010

Aquestes dades posen de manifest que els indígenes pateixen índexs de pobresa majors a causa que els seus drets a l’educació, a la salut i a la protecció de les seves terres són violats constantment des de generacions. L’informe denuncia que els pobles autòctons representen “una part desproporcionada de la població pobra, analfabeta i aturada del planeta”. A Paraguai, un indígena té una probabilitat 7,9 vegades més alta de ser pobra que la resta de la població. “Els estudis de les condicions socioeconòmiques dels pobles indígenes a Amèrica Llatina demostren que ser indígena s’associa amb la pobresa i que, amb el pas del temps, aquesta condició ha perdurat fins i tot entre els quals tenen estudis”, destaca el document de l’ONU.

L’Organització mundial denuncia que les cultures indígenes, en particular les seves llengües, estan amenaçades. “Hi ha diversos pobles on ja és difícil trobar un parlant. A Mèxic, els majos, en el nord del país; els lacandones en Chiapas; i en la Conca Amazónica, per exemple, grups petits dispersos comencen a perdre la seva llengua”, va explicar Rodolfo Stavenhagen, el primer relator de l’ONU sobre els drets humans i les llibertats fonamentals dels pobles indígenes.

Stavenhagen va alertar del risc que aquestes comunitats s’extingeixin a causa de la pèrdua de les seves terres i dels recursos naturals que els serveixen de sustento. “Aquests pobles han quedat exclosos dels processos d’adopció de decisions i dels marcs normatius dels estats nació en els quals viuen i han estat objecte de processos de dominació i discriminació, s’ha considerat que les seves cultures són inferiors, primitives, intranscendents, alguna cosa que ha de ser erradicat”, sosté l’informe de l’ONU.

Els autors del document també consideren “greu” la situació sanitària dels pobles indígenes, que en general manquen d’accés a una nutrició apropiada o a la sanitat i dels recursos per cuidar la seva salut. Així s’explica que la seva esperança mitjana de vida sigui 20 anys més curta que la de la resta de la població del planeta, ja que aquestes comunitats sofreixen alts índexs de mortalitat infantil i maternal, malalties cardiovasculars, així com de VIH-Sida o tuberculosi.

Però els indígenes no només tenen dificultats als països en desenvolupament, també en els estats del “primer món”. L’informe reflecteix que a Austràlia els indicadors de salut dels indígenes són pitjors que els de la resta de la població, tenen una menor esperança de vida i un índex de desocupació major.

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions