Segons dades donades a conèixer per Unicef, l’explotació sexual comercial dels nens mou 12.000 milions de dòlars anuals (més de 9.000 milions d’euros) al món. Es tracta d’estructures “gairebé empresarials” i transnacionals que exploten a “1,8 milions de nens a tot el món cada any”, va apuntar el responsable de l’Àrea de Drets per a la Infància de la citada organització a Espanya, Gabriel González Bueno, en la I Conferència Internacional sobre Turisme i Explotació Sexual Comercial Infantil (ESCI) organitzada per Intervida.
“És una violació flagrant dels drets dels nens, que no només ataca a la seva integritat com a persones sinó que també ataca directament a la seva qualitat de vida perquè un nen que és abusat sofrirà trastorns psicosocials i problemes per manifestar afectivitat, alguna cosa que en un adolescent, pot desembocar en el suïcidi”, va assegurar per la seva banda la directora general adjunta de l’Organització Internacional de les Migracions (OIM), Ndioro Ndiaye. A aquest respecte, el director general de Fundació Intervida, Joan Manuel Costa, va destacar la importància que les esferes “pública i privada s’uneixin” per lluitar contra aquesta xacra, que “és l’única activitat d’explotació infantil que incrementa els seus indicadors any rere any”.
Existeixen diverses causes que motiven aquest creixement, entre elles “la mobilitat internacional, que ara és global perquè cada vegada més gent pot viatjar, i les noves tecnologies, que faciliten l’accés a la pornografia” i a les activitats relacionades amb la pedofilia, va explicar la representant de l’OIM. A més, la situació dels països del Sud, “on molts nens estan integrats en estratègies familiars” per les quals es veuen obligats a treballar per ajudar a les seves famílies, motiva també l’increment d’aquest problema.
“El treball infantil exposa a les criatures a una explotació encara pitjor perquè quan els nens treballen entren en un altíssim risc de caure a les xarxes dels explotadors sexuals”, va detallar la representant de l’Organització Internacional del Treball (OIT), María José Chamorro, que va defensar per contrarestar-ho generar ocupacions suficients i aplicar polítiques que portin els serveis bàsics a tota la població, a més d’engegar les eines necessàries per conscienciar a les societats de la necessitat de denúncia.
