Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Llei de Dependència

Qualsevol dubte sobre l'aplicació de la norma es pot resoldre a través d'un telèfon d'informació gratuït
Per miren 16 de març de 2006

Després de l’entrada en vigor de la Llei de Dependència, el Ministeri de Treball ha habilitat el telèfon gratuït 900 40 60 80 perquè els ciutadans i ciutadanes resolguin qualsevol dubte sobre l’aplicació de la norma. La campanya va ser posada en marxa al gener i continuarà, almenys, fins a l’1 d’abril. A partir d’aquest dia, les persones interessades podran sol·licitar l’avaluació del seu grau de dependència per a acollir-se a les diferents ajudes que preveu la Llei. En total, el Govern i les comunitats autònomes aportaran fins a 2015 prop de 25.000 milions d’euros i es calcula que 1.125.000 persones es beneficiaran de les prestacions.

Beneficiaris

El passat 1 de gener va entrar en vigor la Llei de Dependència, un nou instrument que pretén millorar els mecanismes de prevenció i ampliar els serveis d’atenció. Per a això, la norma contempla el repartiment d’ajudes econòmiques a les persones dependents, segons el seu grau de dependència. Serà a partir de l’1 d’abril quan els possibles beneficiaris podran sol·licitar l’avaluació de la seva situació a l’administració autonòmica que els correspongui. Prèviament, el Ministeri de Treball ha posat en marxa una campanya d’informació i ha habilitat el telèfon 900 40 60 80 perquè tots els ciutadans i ciutadanes puguin resoldre qualsevol dubte sobre el nou dret que els assisteix i els passos a seguir. Segons recull el Llibre blanc de la Dependència, editat pel Ministeri d’Assumptes Socials a partir de les projeccions de població de l’Institut Nacional d’Estadística, la majoria de les persones dependents tenen més de 65 anys. En concret, més del 80% de les persones que no es poden valer per si mateixes supera aquesta edat i són ateses en l’àmbit familiar, sobretot, per les dones (83%). Només el 3,5% dels majors de 65 anys compten amb un servei d’ajuda a domicili, el 2,84% amb teleassistència, el 3,86% amb una plaça en una residència i el 0,54% en un centre de dia.

L’objectiu de la nova Llei és pal·liar aquesta situació, que situa a Espanya molt per darrere dels nivells de cobertura de la resta d’Europa, encara que la norma no està exempta de certa polèmica. La major controvèrsia es troba, precisament, en el terme ‘dependència’, ja que d’una banda la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Majors (CEOMA) assegura que “la definició que s’adopta per a la dependència inclou la nota de permanència, la qual cosa suposa l’exclusió de moltes i greus situacions de necessitat d’ajuda extraordinària de caràcter previsiblement transitori”. Per part seva, des del Ministeri de Treball es defensa que amb la posada en marxa d’aquesta norma, Espanya se situarà al capdavant d’Europa en atenció a la dependència quan estigui consolidat el sistema, pròxim al dels països nòrdics.

En concret, l’article 2.2 de la Llei reconeix com a beneficiaris als qui presentin una dependència “de caràcter permanent” per “raons derivades de l’edat, la malaltia o la discapacitat, i lligades a la falta o a la pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial”. Estableix també com a requisit per a rebre ajudes la necessitat d’atenció “d’una altra o altres persones o ajudes importants per a realitzar activitats bàsiques de la vida diària o, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, d’altres suports per a la seva autonomia personal”. En total, dades del Ministeri d’Assumptes Socials asseguren que al nostre país hi ha més d’1.125.000 persones que compleixen aquestes característiques. Per a tots ells, la Llei de dependència estableix diversos graus, que determinen, a més, la implantació de la norma fins a 2015 mentre es generen les infraestructures necessàries.

  • Grau I. Dependència moderada: Quan la persona necessita ajuda per a realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària, almenys una vegada al dia.
  • Grau II. Dependència severa: Quan la persona necessita ajuda per a realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària dues o tres vegades al dia, però no requereix la presència permanent d’un cuidador.
  • Grau III. Gran dependència: Quan la persona necessita ajuda per a realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària diverses vegades al dia i, per la seva pèrdua total d’autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua d’una altra persona.

En cadascun dels graus de dependència s’establiran dos nivells, en funció de l’autonomia de les persones i de la intensitat de la cura que requereixin. Serà un òrgan de valoració decidit per cada comunitat autònoma el que emetrà un dictamen sobre el grau i nivell de dependència de cada persona, alhora que especificarà les cures que pugui requerir. D’aquesta valoració dependrà el moment en el qual podrà ser beneficiari de la Llei, ja que aquesta s’implantarà de manera progressiva:

  • En 2007 seran beneficiaris els qui siguin valorats en el Grau III, nivells 1 i 2.
  • En 2008 i 2009, s’incorporaran els dependents severs (Grau II) de nivell 2.
  • En 2010 i 2011, els dependents severs (Grau II) de nivell 1.
  • En 2012 i 2013, els dependents moderats (Grau I) de nivell 2.
  • En 2014 i 2015, els dependents moderats (Grau I) de nivell 1.

Després de ser avaluats, cada ciutadà i ciutadana rebrà una acreditació amb el seu grau i nivell de dependència, que tindrà validesa en tot l’estat. Treball calcula que durant 2007 rebran prestacions els prop de 200.000 grans dependents estimats a Espanya i que, durant els dos anys següents, s’atendrà els 373.000 dependents severs. Aquesta aplicació de la normativa serà vàlida tant per als espanyols com per als immigrants que portin un temps (encara per determinar) residint i treballant a Espanya. Respecte a l’edat, encara que al principi la Llei excloïa als menors de tres anys, finalment els qui no aconsegueixin aquesta edat i presentin greus discapacitats tindran una escala de valoració específica i s’atendran les seves necessitats d’ajuda a domicili i, quan sigui necessari, prestacions econòmiques vinculades o de cures en l’entorn familiar. En el cas dels jubilats estrangers de països de la Unió Europea que viuen al nostre país, el Govern ha mostrat la seva disposició a signar convenis amb altres països de la UE perquè els seus propis sistemes de protecció financin el 100% del servei.

Ampliació de serveis

A efectes pràctics, la Llei pretén millorar la prevenció en casos de dependència i ampliar els serveis que s’encarreguen d’atendre aquests malalts. En aquest sentit, segons la Secretària de Serveis Socials, Família i Discapacitat, Amparo Valcarce, “el centre de dia serà la clau”, ja que permet a l’usuari viure a la seva casa i rebre atenció especialitzada durant bona part de la jornada. No obstant això, a l’usuari no li resultarà gratuït el gaudi d’aquest dret, sinó que haurà de pagar en funció de la seva renda i del seu patrimoni. El Govern es compromet a finançar el 50% del cost del servei que l’usuari no pugui pagar, mentre que la comunitat a la qual pertanyi abonarà la resta. Un exemple: si una persona dependent només pot sufragar el 30% del servei que rep, l’Estat i la seva comunitat autònoma afrontaran el 70% restant a parts iguals.

Per a atendre aquesta demanda es crearà un Sistema Nacional de Dependència i el Consell Territorial del Sistema d’Autonomia i Atenció a la Dependència. Aquest últim està integrat pel Govern i les comunitats autònomes i s’ha encarregat d’elaborar els criteris objectius d’avaluació de les situacions de dependència (barem de dependència). A més, redactarà els reglaments que regulin tant les prestacions com la incorporació a la Seguretat Social dels cuidadors no professionals, és a dir, els familiars encarregats de cuidar als malalts. Està previst que tots dos textos estiguin aprovats abans de finals de març. Per part seva, el Sistema Nacional de Dependència es configurarà “com a quart pilar de l’Estat de Benestar després del Sistema Nacional de Salut, el sistema educatiu i el sistema de pensions”, segons recalca l’Imserso, i inclourà les següents prestacions:

  • Servei de Prevenció de les situacions de dependència.
  • Servei de teleassistència.
  • Servei d’ajuda a domicili:
    • Atenció de les necessitats de la llar.
    • Cures personals.
  • Servei de centre de dia i de nit:
    • Centre de dia per a majors.
    • Centre de dia per a menors de 65 anys.
    • Centre de dia d’atenció personalitzada.
    • Centre de nit.
  • Servei d’atenció residencial:
    • Residències per a persones majors dependents.
    • Centres d’atenció per a dependents amb discapacitat.

    En total, segons el Ministeri de Treball, en 2015 s’hauran creat prop de 300.000 ocupacions per a atendre els nous serveis que es posaran en marxa i s’haurà registrat un impacte econòmic positiu del 0,28% del Producte Interior Brut (PIB).

    Ajudes econòmiques

    Fins a 2015 les administracions públiques destinaran més de 25.000 milions d’euros -més de 12.368 milions per part del Govern central i una quantitat similar a càrrec de les comunitats autònomes- per a posar en marxa el sistema que preveu la Llei de dependència. De moment, la quantitat acordada per a 2007 aconsegueix els 800 milions d’euros, considerats suficients per a garantir l’atenció als grans dependents. Aquesta ajuda econòmica es distribuirà de quatre maneres: vinculada a la contractació d’un servei privat en cas que no es disposi de plaça en l’oferta pública, compensació per les cures en l’entorn familiar, prestació d’assistència personalitzada i beneficis fiscals per a aquelles persones que contractin una assegurança privada.

    La quantitat que percebran els qui contractin un servei privat dependrà del grau de dependència i la capacitat econòmica del beneficiari, i servirà per a sufragar les despeses d’un Programa Individual d’Atenció determinat per la pròpia comunitat autònoma. La Llei preveu una prestació bàsica que les comunitats autònomes podran incrementar, amb càrrec als seus pressupostos. Si no fos possible contractar un servei privat, de manera excepcional l’usuari podrà rebre una compensació econòmica per a ser atès per un familiar, “sempre que es donin les circumstàncies familiars i d’un altre tipus adequades per a això”, recorda l’Imserso.

    Aquesta última modalitat pretén reconèixer la labor d’aquelles persones, sobretot dones al voltant de 50 anys, que s’encarreguen de cuidar a la seva casa a familiars majors dependents. En aquesta circumstància, la norma preveu que el cuidador rebi una compensació econòmica per això i que es doni d’alta en la Seguretat Social. “El suport a cuidadors comporta programes d’informació, formació i períodes de descans per als cuidadors no professionals, encarregats de l’atenció de les persones en situació de dependència”, agreguen des de l’Imserso.

    L’objectiu és que els familiars cuidadors rebin una compensació econòmica per la seva labor, que en la majoria dels casos els impedeix tenir un treball remunerat fora de la llar, i que adquireixin uns coneixements per a incorporar-se en el mercat laboral com a cuidador professional, en residències o centres de dia, quan no tinguin ja a un familiar dependent al seu càrrec.

    D’altra banda, les persones menors de 65 anys amb gran dependència podran rebre una prestació econòmica per a contractar una assistència personalitzada durant un nombre d’hores, que li faciliti una vida més autònoma, l’accés a l’educació i al treball, i l’exercici de les activitats bàsiques de la vida diària, segons recull l’article 18 de l’avantprojecte.

    Si no compleixen aquests requisits, la Llei reconeix l’aplicació de sancions per infracció lleu (multa de fins a 300 euros als cuidadors i fins a 30.000 euros als proveïdors de serveis), greu (multa de 300 a 3.000 euros als cuidadors, i de 30.001 a 90.000 euros als proveïdors de serveis) i molt greu (multa de 3.001 a 6.000 euros als cuidadors, i de 90.001 fins a un màxim d’un milió euros als proveïdors de serveis). En concret, es considerarà infracció la comissió dels següents suposats

    • Dificultar o impedir qualsevol dels drets de les persones en situació de dependència.
    • Obstruir l’acció dels serveis d’inspecció.
    • Negar el subministrament d’informació o proporcionar dades falses.
    • Aplicar les prestacions econòmiques a finalitats diferents a aquelles per a les quals s’atorguen, i rebre ajudes, en espècie o econòmiques, incompatibles amb les prestacions establertes en la present Llei.
    • Incomplir les normes relatives a l’autorització d’obertura i funcionament i d’acreditació de centres de serveis d’atenció a persones en situació de dependència.
    • El tracte discriminatori a la persona en situació de dependència.
    • Conculcar la dignitat de les persones en situació de dependència.
    • Generar situacions de risc o mal per a la integritat física o psíquica.
    • L’incompliment dels requeriments específics que formulin les Administracions Públiques competents.