Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Llei de Dependència

Qualsevol dubte sobre l'aplicació de la norma es pot resoldre a través d'un telèfon d'informació gratuït

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 16deMarçde2006

Després de l’entrada en vigor de la Llei de Dependència, el Ministeri de Treball ha habilitat el telèfon gratuït 900 40 60 80 perquè els ciutadans i ciutadanes resolguin qualsevol dubte sobre l’aplicació de la norma. La campanya va ser posada en marxa al gener i continuarà, almenys, fins a l’1 d’abril. A partir d’aquest dia, les persones interessades podran sol·licitar l’avaluació del seu grau de dependència per a acollir-se a les diferents ajudes que preveu la Llei. En total, el Govern i les comunitats autònomes aportaran fins a 2015 prop de 25.000 milions d’euros i es calcula que 1.125.000 persones es beneficiaran de les prestacions.

Beneficiaris

El passat 1 de gener va entrar en vigor la Llei de Dependència, un nou instrument que pretén millorar els mecanismes de prevenció i ampliar els serveis d’atenció. Per a això, la norma contempla el repartiment d’ajudes econòmiques a les persones dependents, segons el seu grau de dependència. Serà a partir de l’1 d’abril quan els possibles beneficiaris podran sol·licitar l’avaluació de la seva situació a l’administració autonòmica que els correspongui. Prèviament, el Ministeri de Treball ha posat en marxa una campanya d’informació i ha habilitat el telèfon 900 40 60 80 perquè tots els ciutadans i ciutadanes puguin resoldre qualsevol dubte sobre el nou dret que els assisteix i els passos a seguir. Segons recull el Llibre blanc de la Dependència, editat pel Ministeri d’Assumptes Socials a partir de les projeccions de població de l’Institut Nacional d’Estadística, la majoria de les persones dependents tenen més de 65 anys. En concret, més del 80% de les persones que no es poden valer per si mateixes supera aquesta edat i són ateses en l’àmbit familiar, sobretot, per les dones (83%). Només el 3,5% dels majors de 65 anys compten amb un servei d’ajuda a domicili, el 2,84% amb teleassistència, el 3,86% amb una plaça en una residència i el 0,54% en un centre de dia.

L’objectiu de la nova Llei és pal·liar aquesta situació, que situa a Espanya molt per darrere dels nivells de cobertura de la resta d’Europa, encara que la norma no està exempta de certa polèmica. La major controvèrsia es troba, precisament, en el terme ‘dependència’, ja que d’una banda la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Majors (CEOMA) assegura que “la definició que s’adopta per a la dependència inclou la nota de permanència, la qual cosa suposa l’exclusió de moltes i greus situacions de necessitat d’ajuda extraordinària de caràcter previsiblement transitori”. Per part seva, des del Ministeri de Treball es defensa que amb la posada en marxa d’aquesta norma, Espanya se situarà al capdavant d’Europa en atenció a la dependència quan estigui consolidat el sistema, pròxim al dels països nòrdics.

En concret, l’article 2.2 de la Llei reconeix com a beneficiaris als qui presentin una dependència “de caràcter permanent” per “raons derivades de l’edat, la malaltia o la discapacitat, i lligades a la falta o a la pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial”. Estableix també com a requisit per a rebre ajudes la necessitat d’atenció “d’una altra o altres persones o ajudes importants per a realitzar activitats bàsiques de la vida diària o, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, d’altres suports per a la seva autonomia personal”. En total, dades del Ministeri d’Assumptes Socials asseguren que al nostre país hi ha més d’1.125.000 persones que compleixen aquestes característiques. Per a tots ells, la Llei de dependència estableix diversos graus, que determinen, a més, la implantació de la norma fins a 2015 mentre es generen les infraestructures necessàries.

  • Grau I. Dependència moderada: Quan la persona necessita ajuda per a realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària, almenys una vegada al dia.
  • Grau II. Dependència severa: Quan la persona necessita ajuda per a realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària dues o tres vegades al dia, però no requereix la presència permanent d’un cuidador.
  • Grau III. Gran dependència: Quan la persona necessita ajuda per a realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària diverses vegades al dia i, per la seva pèrdua total d’autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua d’una altra persona.

En cadascun dels graus de dependència s’establiran dos nivells, en funció de l’autonomia de les persones i de la intensitat de la cura que requereixin. Serà un òrgan de valoració decidit per cada comunitat autònoma el que emetrà un dictamen sobre el grau i nivell de dependència de cada persona, alhora que especificarà les cures que pugui requerir. D’aquesta valoració dependrà el moment en el qual podrà ser beneficiari de la Llei, ja que aquesta s’implantarà de manera progressiva:

  • En 2007 seran beneficiaris els qui siguin valorats en el Grau III, nivells 1 i 2.
  • En 2008 i 2009, s’incorporaran els dependents severs (Grau II) de nivell 2.
  • En 2010 i 2011, els dependents severs (Grau II) de nivell 1.
  • En 2012 i 2013, els dependents moderats (Grau I) de nivell 2.
  • En 2014 i 2015, els dependents moderats (Grau I) de nivell 1.

Després de ser avaluats, cada ciutadà i ciutadana rebrà una acreditació amb el seu grau i nivell de dependència, que tindrà validesa en tot l’estat. Treball calcula que durant 2007 rebran prestacions els prop de 200.000 grans dependents estimats a Espanya i que, durant els dos anys següents, s’atendrà els 373.000 dependents severs. Aquesta aplicació de la normativa serà vàlida tant per als espanyols com per als immigrants que portin un temps (encara per determinar) residint i treballant a Espanya. Respecte a l’edat, encara que al principi la Llei excloïa als menors de tres anys, finalment els qui no aconsegueixin aquesta edat i presentin greus discapacitats tindran una escala de valoració específica i s’atendran les seves necessitats d’ajuda a domicili i, quan sigui necessari, prestacions econòmiques vinculades o de cures en l’entorn familiar. En el cas dels jubilats estrangers de països de la Unió Europea que viuen al nostre país, el Govern ha mostrat la seva disposició a signar convenis amb altres països de la UE perquè els seus propis sistemes de protecció financin el 100% del servei.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions