Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Lucía Losoviz, responsable del programa Ciutats Amigues de la Infància d’UNICEF

Una Ciutat Amiga de la Infància prioritza als menors de 18 anys en les seves polítiques públiques

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 09deSetembrede2016

“A Espanya hi ha 115 Ciutats Amigues de la Infància i es preveu arribar a les 160 al novembre”, avança Lucía Losoviz, qui treballa des de fa més de 15 anys per la infància en diferents contextos locals i també en programes d’acció humanitària. Amb entusiasme i dedicació, Losoviz porta gairebé un any com a responsable del programa Ciutats Amigues de la Infància d’UNICEF amb el qual para ella és molt gratificant comtemplar com es poden materialitzar els articles de la Convenció sobre els Drets del Nen en coses molt pràctiques. Es veu com una militant dels drets dels nens i les nenes i considera que programes com aquests són necessaris perquè és en l’àmbit municipal on s’implementen les polítiques per arribar als nens més vulnerables i en situació de risc.

Com neix el programa Ciutats Amigues de la Infància?

“Els alcaldes i les alcaldesses juguen un rol principal, però s’havia d’involucrar a altres actors”El programa neix en 1992 a través d’una iniciativa que es deia Alcaldes Defensors de la Infància que, amb la primera Declaració de Dakar, comença a treballar en l’àmbit local tots els aspectes que tenien a veure amb els drets del nen o la nena. A partir del 2001 el Comitè d’UNICEF a Espanya comença a implementar aquesta iniciativa amb el nom Ciutats Amigues de la Infància, perquè es va veure que els alcaldes i les alcaldesses juguen un rol principal. Però s’havia d’involucrar a altres actors, i des de 2004 es comencen a reconèixer a les Ciutats Amigues de la Infància.

Quins són els objectius que persegueix?

L’objectiu principal del programa és impulsar les polítiques que garanteixin el compliment dels drets dels nens, és a dir, que es garanteixi el desenvolupament integral de la infància i l’adolescència i es millori el seu benestar. El nostre paraigua de treball és la Convenció sobre els Drets del Nen. I per introduir en la política pública municipal a la infància com una prioritat, promovem diferents accions, entre unes altres: atorgar el reconeixement de ser Ciutat Amiga de la Infància; potenciar la participació dels nens i les nenes en tot el procés i enfortir les capacitats i el coneixement dels equips responsables de dur a terme aquestes polítiques públiques. També donem formació, generem guies de treball i fem un Congrés d’intercanvi de coneixement i altres xarxes virtuals.

Què és una Ciutat Amiga de la Infància?

Para UNICEF, una Ciutat Amiga de la Infància (CAI) és la que prioritza als menors de 18 anys en les seves polítiques públiques i que fomenta espais de participació per escoltar i prendre en compte les opinions dels nens i nenes, i altres actors del municipi en aquesta política pública. És a dir, intentem que la ciutat implementi un model de gestió que garanteixi el compliment dels drets del nen.

Quins requisits han de presentar les ciutats?

“Des del programa valorem com estan recollint les opinions dels nens i nenes”Tenen com a mínim cinc requisits, a més d’una altra documentació que han de lliurar. D’una banda, han de tenir una memòria d’activitats que mostri què estan fent per i per a la infància d’aquesta localitat. A més, han de realitzar un diagnòstic de la situació i que el municipi mostri quin és la realitat i necessitats principals dels nens a la seva ciutat. Des del programa valorem com estan recollint les opinions dels nens i adolescents. Un document principal que demanem és el Pla d’Infància, és a dir, una estratègia amb objectius clars, indicadors i pressupost. En tot això valorem que els nens siguin subjectes actius i objectes de canvi i que per a això existeixi un òrgan de participació infantil.

Quantes ciutats hi ha amb el segell CAI a Espanya?

Actualment hi ha 115 ciutats reconegudes com a Ciutats Amigues de la Infància amb el segell CAI. Aquest estiu hem avaluant expedients de la convocatòria que es va tancar el 30 de juny i estimem que al novembre arribem a tenir unes 160 ciutats. Aquest reconeixement es dona cada dos anys.

Quin és la manera de donar veu i fer que els nens participin en la seva comunitat?

Per tenir el segell CAI ha d’existir un òrgan de participació infantil i adolescent que estigui reconegut formalment pel ple municipal. Aquest òrgan de participació, que pot ser un fòrum, una comissió o un consell, ha de tenir els recursos necessaris, estar dinamitzat amb personal tècnic i comptar amb el seu propi espai i tenir canals de comunicació amb les autoritats locals. A més, tenim activitats concretes per promocionar la participació infantil, com els Parlaments online, on tots els actors es troben de forma virtual per treballar diferents temàtiques com, per exemple, el canvi climàtic. I cada dos anys fem una Trobada Estatal de Consells de Participació Infantil que aquest any serà a Santander, on estimem la participació de 200 nens.

Quants nens d’Espanya prenen part?

El nombre exacte és difícil de quantificar, perquè existeixen molts espais i estructures que fomenten aquest dret als municipis. Però les xifres que manegem de les 115 ciutats avui reconegudes pel segell CAI és que uns 4.000 nens i nenes participen en els Consells, Comissions o Cors.

Pot participar qualsevol nen que ho desitgi?

“Uns 4.000 nens i nenes participen en els Consells, Comissions o Fòrums”Qualsevol nen pot participar perquè aquests òrgans es nodreixen principalment de les escoles. És en l’àmbit escolar on es trien als representants que, en general, són nens que es proposen de forma voluntària o els seus companys els trien. A més, estem fomentant que aquests òrgans tinguin la màxima representativitat del món i que hi hagi nens que es proposin des de les associacions, i no solament des de l’àmbit escolar, ja sigui des d’associacions amb discapacitat, els scouts, des de la Fundació Secretariat Gitano amb la qual tenim molt vincle…

Quins són les idees i propostes més comunes entre els nens?

“Els nens són molt conscients de les barreres arquitectòniques per a menors amb discapacitat”Fan moltíssimes i diverses propostes. Sempre que se’ls pregunta per propostes de millora a la seva ciutat estan pensant en tots els ciutadans, i no solament en ells. Sempre em sorprèn aquest nivell tan alt de solidaritat i empatia amb la resta dels seus companys i conciutadans. De vegades, les consultes que se’ls fan els condiciona i solen ser sobre oci i temps lliure. Les seves propostes estan destinades a millorar els parcs, espais esportius, pistes de skate… També són molt conscients de les barreres arquitectòniques per a menors amb discapacitat i sol·liciten aquestes millores perquè tots puguin accedir als serveis. També com a subjectes de dret comencen a plantejar altres propostes, com el fet de ser escoltats, que no es realitzin retallades als seus centres escolars, que tinguin el seu propi espai de reunió en el municipi, que es tracti a tots els nens per igual independentment de la seva procedència i origen.

Quins actors intervenen al programa?

Nosaltres des del programa fomentem l’enfocament ALIA (Aliança Local per la Infància i Adolescència), la idea de la qual és generar una coordinació i xarxes de treball amb actors locals, associacions, ONG, universitats, sindicats, amb altres petits per millorar el benestar de la infància. A més, estem aliats amb la Plataforma de la Infància i altres organitzacions locals i també treballem amb socis o aliats estratègics com el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, el IUNDIA (Institut Universitari de Necessitats i Drets de la Infància i l’Adolescència, de la Universitat Autònoma de Madrid i UNICEF Comitè Español) i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).

Com es dona a conèixer Ciutats Amigues de la Infància?

“Són els municipis els qui fan la difusió a través de les escoles”Són els municipis els qui fan la difusió a través de les escoles, perquè cada ciutat té el seu context i forma de treballar. De vegades es fa la difusió en un programa de radi o en el Dia del Nen es convoca una nova elecció. També estem fomentant el treball amb les famílies, perquè és important que pares i mares entenguin que són part dels seus drets i ells han de col·laborar portant-los i portant-los a les Comissions, així que han d’entendre l’important que és la seva participació.

Fins al moment han trobat alguna dificultat per a la gestió i desenvolupament del programa?

Una de les principals dificultats ha estat trobar com unificar criteris per a la diversitat de grandàries que tenen els municipis. Gairebé el 90% tenen menys de 10.000 veïns, però després hi ha ajuntaments, com el de Madrid o Barcelona, que tenen milions d’habitants. Llavors, hem hagut de ser flexibles amb aquesta realitat i rigorosos amb els nostres criteris. A més, de vegades la falta de recursos i competències dels municipis fa que estiguin bregant amb aquestes dificultats i poder implementar algunes accions que es necessiten. Però si que hem aconseguit que amb aquest programa des d’UNICEF es destini part del pressupost municipal a implementar el Pla d’Infància.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions