A Espanya hi ha 8,2 milions de persones que tenen o superen els 65 anys. D’elles, una mica més d’1,3 milions de majors viuen sols, en la seva majoria (76,8%) dones. Els serveis de teleassistència els proveeixen atenció i companyia, però a certes zones de la geografia no hi ha cobertura de banda ampla fixa i és difícil establir aquesta comunicació. Per atendre a les persones majors que viuen en aquests nuclis i evitar que se sentin soles i aïllades, un programa pioner de videoconferència per satèl·lit permet el contacte amb un centre d’assistència. A través d’aquest sistema, els majors reben atenció, es coneix el seu estat, les seves preocupacions i possibles emergències, a més de donar-los una solució.
Atenció a les persones majors via satèl·lit
La solitud preocupa a les persones majors. Sobretot a l’estiu, senten més si cap l’absència d’un reda que els sustenti. Moltes prefereixen viure a les seves cases, envoltades dels records de tota una vida, encara que això suposi sacrificar certa companyia. Per això s’ideen fórmules per atendre-les sense necessitat de desplaçar-se.
A través de videoconferència via satèl·lit es contacta amb els majors per conèixer el seu estat de salut, les seves activitats, problemes, preocupacions o satisfaccions
A través de videoconferència, és possible contactar amb els majors que resideixen al seu domicili, la qual cosa permet “un major grau d’autonomia i seguretat”. Amb aquest objectiu es desenvolupa des de 2008 el programa “Amb tu a casa”, d’Unió Democràtica de Pensionistes, UDP. Basat en l’atenció per videoconferència, funciona en municipis d’Andalusia, Castella-la Manxa i València i, aquest any, s’ha ampliat a nuclis rurals de Palència, Burgos i León que manquen de connexió a Internet, per la qual cosa es recorre a la comunicació via satèl·lit. L’èxit del programa ha impulsat la seva implantació en altres llars.
Aquest servei pretén l’acompanyament , l’assistència i l’ajuda de les persones majors que viuen soles i tenen un grau de dependència lleu o moderat, però que volen continuar en la seva llar. Mitjançant videoconferència, es contacta cada dia amb la persona major per comprovar el seu estat de salut, les seves activitats, problemes, preocupacions o satisfaccions personals, així com possibles emergències en la llar o en la seva situació personal, segons expliquen des d’UDP. Per a aquests casos, es compta amb uns protocols que inclouen l’avís als serveis d’emergència locals i als familiars.
Els qui prenen part en aquest programa, reben un ordinador multimèdia adaptat i accessible amb connexió a Internet de banda ampla i una webcam, dos dispositius necessaris per realitzar una videoconferència. Els majors poden comunicar-se d’aquesta manera amb el centre d’assistència i acompanyament, amb altres persones majors participants, amics i familiars.
Beneficis de l’atenció per videoconferència
Els beneficiaris d’aquest servei són persones majors en situació de solitud que viuen en zones denominades “fosques”, sense cobertura de banda ampla fixa. “No solament es preveu per a socis d’UDP”, recalca l’entitat. Per això, el principal avantatge és que “les persones majors poden envellir en els àmbits rurals millor ateses“, segons la directora gerent de UDP, Paca Tricio.
La connexió per videoconferència afegeix valor respecte a una trucada de telèfon, ja que es comprova l’estat físic de la persona major
Un altre avantatge és la possibilitat de veure a través de l’ordinador a qui està a l’altre costat. Els professionals del centre que contacten amb els majors tenen l’oportunitat de comprovar l’estat físic de la persona amb qui parlen, la qual cosa afegeix valor respecte a una trucada de telèfon. Poden veure’ls riure o queixar-se, conèixer el veritable estat de cadascun i millorar l’atenció.
Un altre avantatge és la pròpia sensació de companyia que es crea, potser menys propera que la visita in situ, però més intensa que una trucada de telèfon. “El servei d’acompanyament redueix la seva sensació de solitud, ajudant-los a estar més actius tant físicament com en aspectes cognitius i d’agilitat mental”, detalla UDP. “Guanyen en autoestima, en il·lusió i en integració social amb l’entorn”, afegeix.
Les TIC afavoreixen que les persones majors romanguin en les seves llars, rebin atenció i redueixin la seva sensació de solitud
Solament un 1,2% de les persones majors de 65 anys es trasllada a asils i residències, assenyala UDP. Els qui romanen a les seves cases conformen un ventall de situacions: des de persones que viuen en parella a els qui viuen soles, són autònomes o estan en situació de dependència moderada, entre unes altres. Aquestes últimes precisen d’ajuda, però no sempre compten amb ella perquè ni els familiars ni els serveis socials “detecten aquesta necessitat”.
Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) salven aquesta barrera. En contactar mitjançant videoconferència, les persones majors tenen l’opció de continuar vivint en la seva llar sense sentir-se sols, sinó ateses i en comunicació amb familiars, amics i amb un servei d’assistència que els ajuda en cas de necessitat.
Les TIC han permès avançar en la prestació de serveis de teleassistència. Per UDP, milloren la seguretat i la qualitat de vida de les persones majors i dels seus familiars, arriben a majors que viuen solos en municipis i localitats aïllades, afavoreixen la seva inclusió en la societat de la informació, trenquen la “doble bretxa digital” motivada per l’edat i l’aïllament geogràfic, redueixen la sensació de solitud dels majors, els fan més actius físicament, en aspectes cognitius i d’agilitat mental, milloren la percepció que tenen de si mateixos i de les seves possibilitats. “La població de majors s’incrementa cada any a Espanya”, recorda UDP. “És important ressaltar la necessitat d’assistència social i les noves possibilitats que obren les TIC per aconseguir que aquesta assistència sigui de major qualitat i un menor cost”, afegeix.
