Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Majors que comparteixen habitatge

La Fundació Conex lidera aquest projecte per combatre la solitud i reduir la despesa en lloguer

Img abuela contenta Imatge: bern 4e

El projecte “Llars compartides” busca resoldre el problema de l’habitatge i la solitud en les persones majors. Una solució doble per atendre les necessitats d’una part de la societat que va en augment. En concret, està enfocat a els qui la pensió no els arriba per afrontar en solitari el cost d’un lloguer i aquells pels quals la vida en manera individual amb prou feines té avantatges.

Img abuela contenta articuloImagen: bern 4e

Compartir pis no és una qüestió exclusiva dels joves. Hi ha ocasions en les quals la necessitat porta també a les persones majors a prendre aquesta decisió Però per on començar? Les ofertes per trobar un company major de 60 anys no abunden. Per això, la Fundació Privada Conex ha engegat el programa “Llars compartides”.

Fins ara, aquesta iniciativa es desenvolupa a la província de Barcelona, encara que Conex busca entitats disposades a implantar-la en altres punts de la geografia. “Ens agradaria ajudar a altres fundacions que vulguin fer el mateix. Els oferim assessorament i informació sobretot el que necessitin”, explica Manuel García, responsable de Conex.

Procediment

La majoria dels inquilins arriben a aquesta entitat a través dels serveis socials. Es tracta de persones jubilades la pensió de les quals no aconsegueix per llogar un pis, encara que les seves capacitats físiques els permeten valer-se per si mateixes. “Quan arriben a Conex, són atesos per professionals en psicologia i assistència social, que actuen com a filtres per formar els grups”, indica García. És important assegurar que els nous companys connecten entre si per evitar conflictes en el futur.

És necessari comptar amb ingressos mensuals fixos i aportar una part per al lloguer i les despeses de manteniment

Respecte als ingressos, és necessari que siguin mensuals i fixos (pensió per jubilació o invalidesa), ja que cada resident ha de lliurar una part d’aquests per al manteniment de l’habitatge. El cost del lloguer es reparteix en funció de les dimensions del dormitori, mentre que la resta de despeses es divideixen en parts iguals.

Sempre s’intenta llogar un pis que s’adapti a les necessitats i possibilitats dels residents, al barri o zona que decideixin entre tots. “Una vegada escollit el pis i pactades les condicions amb el propietari, ho comuniquen a la Fundació perquè es formalitzi el contracte”, detalla l’entitat.

Normes de convivència

Els pisos són mixts. En ells resideixen homes i dones. La idea és que les persones que ho desitgin puguin conviure unides, “com una família de fet, si compleixen les condicions adequades”. Els requisits impliquen compartir el cost de manteniment de l’habitatge, així com les labors de la llar. Cada persona ha d’encarregar-se de la neteja del seu dormitori i utilitzar els seus propis llençols i tovalloles, a més dels utensilis de cuina i menjador. En la nevera, cadascun té un prestatge amb el seu menjar i, en cas de necessitar una mica d’un altre company, “simplement, ha de demanar-ho abans que agafar-ho sense avisar”.

El grup decideix la freqüència de les visites a les zones comunes i personals

Quant a les visites, el grup decideix la freqüència d’aquestes a les zones comunes i personals. Qualsevol discrepància en aquest aspecte, o un altre, ha de solucionar-se entre tots. Els companys de pis han de reunir-se per aprovar modificacions en les normes o canvis puntuals. Quan es consideri oportú, una persona voluntària de Conex acudirà a la llar per ajudar a trobar una solució.

Precisament, dos voluntaris de la Fundació estableixen contactes telefònics amb els inquilins i assisteixen periòdicament als pisos per supervisar la convivència i detectar possibles conflictes. Segons cada cas, les visites solen ser setmanals i, en elles, s’aprofita per comprovar la situació personal de cada resident. S’escolten les seves inquietuds i es tracta de resoldre-les.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions