Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Malalties oblidades: si les tinguessis, potser no rebries tractament

Algunes malalties tropicals provoquen més del 11% de les morts a tot el món, però solament el 1% dels medicaments les combaten

img_pastillas hd_ 1

Al món hi ha malalties oblidades. I no perquè ha pocs casos. En ocasions ocorre més aviat al contrari. Però la seva particularitat és ser malalties que pateix la població dels països del Sud. Un cas rellevant ha estat la crisi del virus de l’Ébola: mentras a Europa es posava tota l’obstinació a guarir als escassos pacients afectats, a Àfrica han mort més d’11.000 persones, segons les dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) publicats al començament de maig. Aquest article recull quins són les patologies desateses a tot el món.

Img pastillas art
Imatge: e-magineart.com

Malalties oblidades

Les malalties tropicals són les principals afeccions desateses, malgrat que provoquen més del 11% de les morts a tot el món. Segons la iniciativa Medicaments per a Malalties Oblidades (DNDi), entre 1975 i 2004 es van aprovar 1.556 nous medicaments, però solament 21 (1,3%) “van ser desenvolupats específicament per a les malalties tropicals i la tuberculosi”.

Uns 350 milions de persones en 98 països (inclòs Espanya) estan en risc de contreure Leishmaniasis

Metges del Món lamenta que dolències com aquestes no figurin en l’agenda de salut, ja que la conseqüència és la invisibilización d’unes malalties que afecten a milions de persones. Un dels exemples més clars ha estat l’ocorregut amb l’epidèmia del virus de l’Ébola, que ha causat més d’11.000 morts a Àfrica.

Quan les patologies afecten a persones de països del Sud és més freqüent que es manqui de medicaments per tractar-les. Diverses ONG han denunciat que això es deu, entre altres raons, al fet que els pacients no poden afrontar el cost dels tractaments, la qual cosa suposaria que la seva salut quedaria en mans de la seva butxaca. Les següents són les afeccions que s’enfronten a aquesta realitat.

  • Malaltia del somni. La mosca tsé-tsé és la causant d’aquesta patologia a causa d’un paràsit que causa més del 90% dels casos. Els símptomes varien segons l’estadi de la dolència. En el primer passen per febre i debilitat, per la qual cosa són més senzills de guarir. En la segona fase, aquests símptomes empitjoren perquè “el paràsit aconsegueix el sistema nerviós central”, adverteix Metges Sense Fronteres (MSF). Per a aquest segon període s’empra el medicament conegut com TCNE. L’Organització Mundial de la Salut va incloure en 2009 el TCNE en la llista de medicines essencials. No obstant això, “en alguns països, com República Centreafricana, encara que el tractament s’usa en el terreny, els protocols nacionals encara no s’han adaptat a aquesta realitat”, subratlla MSF. Els conflictes que es viuen en el continent africà contribueixen a la seva expansió, després d’haver-se controlat en els anys seixanta.
  • Leishmaniasis. Uns 350 milions de persones en 98 països (inclòs Espanya) estan en risc de contreure aquesta malaltia transmesa per mosquits -cada any es diagnostiquen 1.300.000 nous casos-. La hi considera una patologia associada a situacions de pobresa ja que, entre altres aspectes, el seu tractament és molt costós.
  • Chagas. Uns vuit milions de persones al món pateixen aquesta dolència, que cada any causa 12.000 morts. És endèmica en 21 països i no endèmica en d’altres, entre ells Espanya. Com en els anteriors casos, es transmet a través de la picada d’insectes i, com en la leishmaniasis, és una malaltia associada a la pobresa. “Solament existeixen dos medicaments per combatre el Chagas: el benznidazol i el nifurtimox. El primer ho fabrica una única empresa i la seva disponibilitat està en perill. El segon se sol utilitzar quan es descarta el primer, ja que presenta més efectes secundaris. Tots dos fàrmacs es van desenvolupar fa més de 40 anys. No estan adaptats per a ús pediàtric ni per a dones embarassades”, explica MSF.
  • Malària. A tot el món, hi ha 219 milions de persones afectades i 660.000 morts. “Aproximadament la meitat de la població mundial està en risc de contreure malària”, indica MSF. Fer front a aquesta afecció suposa un cost anual de 12.000 milions de dòlars. Un centenar de països són víctimes d’ella, sobretot en el sud del planeta. El curiós d’aquesta dolència és que els símptomes se senten entre 8 i 30 dies després d’infectar-se. Un diagnòstic precoç de la malària “pot evitar que evolucioni a la forma greu i potencialment mortal de la malaltia”, adverteix MSF.
  • VIH en nens. A tot el món hi ha 3,2 milions de menors infectats amb VIH/sida. Cada dia moren 530 petits per aquesta causa, en la seva majoria, a Àfrica Subsahariana. MSF destaca la situació dels nens i adverteix: “És especialment preocupant. S’estima que 9 de cada 10 nens amb VIH/sida no poden accedir als medicaments antirretrovirales que poden salvar-los la vida. La meitat d’ells morirà abans de complir els dos anys si no rep tractament”.
  • Malalties filariales. El nombre de persones afectades ascendeix a 175 milions en totes les seves varietats. El seu principal inconvenient radica en el tractament, ja que en alguns casos ha de mantenir-se durant cinc anys i de 12 a 15 anys en altres casos.

La falta de suport a la salut a través de la cooperació al desenvolupament

L’Informe 2014 “La salut en la cooperació al desenvolupament i l’acció humanitària”, elaborat per Metges del Món, Medicusmundi i Prosalus, denuncia el “continu descens” d’ajuda oficial al desenvolupament destinada al sector de la salut. En aquest sentit, destaca que els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) de l’àmbit de la salut no s’aconseguiran i apel·la al fet que els Objectius de Desenvolupament Sostenible tinguin en compte aquesta circumstància.

Preocupa el “continu descens” d’ajuda oficial al desenvolupament destinada a la salut

L’OMS proposa la Cobertura Sanitària Universal “com l’objectiu mundial principal per a la salut en els propers anys”, recorden les ONG citades. No obstant això, afegeixen “al compromís polític li ha de seguir un compromís financer”, alguna cosa que xoca amb el descens en l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD). En el cas d’Espanya, en 2013 va destinar el 0,16% del seu PIB a AOD, “molt lluny de la mitjana del conjunt de donants, que pràcticament li doblega amb el 0,3%”, recorden.

Preocupa que no hi hagi “senyals clars de recuperació”, la qual cosa posa de debò risc la salut de milions de persones. Els 72 milions destinats en 2012 es van reduir a 38 milions en 2013, i aquesta disminució s’ha mantingut. Per això les ONG criden a la reflexió: “La magnitud de les emergències ha fet que quedin sense cobrir les necessitats humanitàries de 30 milions de persones”.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions