La Fundació Balia centra el seu treball en els més vulnerables: els nens. En 2009 va atendre a més de 850 menors, a els qui es van garantir serveis tan variats, com a ajuda per fer els deures o l’accés a una àmplia oferta d’activitats. Manualitats, excursions, visites culturals, classes d’informàtica o d’habilitats socials són les propostes per prevenir l’abandó i l’aïllament dels menors, combatre el fracàs escolar i potenciar l’educació en valors. En el cas dels joves, la presidenta de la Fundació, María Entrecanales, explica que l’estratègia es basa en diferents línies d’intervenció encaminades a una mateixa fi: afavorir la inclusió social. S’imparteixen tallers de suport escolar i a l’estudi, es treballen les habilitats socials i personals i es proposen alternatives d’oci saludables, com la pràctica esportiva o els balls.
La nostra labor consisteix a treballar amb menors en risc d’exclusió social. A Espanya, el 24% de la població infantil necessita ajudes per poder tirar endavant. Segons Eurostat, un de cada quatre nens sofreix algun tipus de pobresa: mala qualitat de l’educació, accés a una sanitat deficient, desocupació dels pares, infravivienda…
“Alguns factors d’exclusió dificulten la cura i l’atenció de les necessitats dels fills”
Treballar amb les famílies és fonamental perquè, en cas contrari, el nostre treball es quedaria incomplet. En Balia impulsem un programa d’atenció, orientació i intervenció familiar destinat a recolzar a les famílies i acompanyar en la seva labor educativa. Treballem amb famílies amb escassos recursos econòmics o en situació de precarietat laboral, que viuen en infraviviendas, persones immigrants o amb interminables jornades de treball, grups que manquen d’una xarxa de suport social. Aquests són factors d’exclusió que dificulten la cura i l’atenció de les necessitats dels fills quan surten del col·legi.
A través dels nostres programes, desenvolupem una sèrie d’accions encaminades a afavorir el clima familiar, ampliar la xarxa social, dotar d’eines que ajudin en la labor de pares i, en els casos més extrems, comptem amb un dispositiu assistencial per a la dotació d’aliments, roba o material escolar. Balia ofereix un suport fonamental perquè els fills puguin desenvolupar-se com a adults integrats i els pares puguin accedir al mercat laboral.
En el nostre cas, atenem a grups amb escassos recursos econòmics i en situacions molt difícils que, sovint, obliguen al pluriempleo per poder subsistir. Quan detectem que una família comença a integrar-se i estabilitzar la seva situació, intentem que passi més temps amb els seus fills, si bé en situacions d’infravivienda o amuntegament, considerem que els menors estan millor als nostres centres, com a part dels programes.
“Les famílies necessiten suport per a la conciliació de la vida familiar i laboral”Als pares se’ls plantegen molts i molt variats conflictes. Nosaltres detectem tres, especialment: la necessitat de suport per a la conciliació de la vida familiar i laboral, el retard o el fracàs escolar dels menors i les seves dificultats soci-relacionals i/o problemes de conducta. En Balia els oferim un suport integral. D’una banda, treballem amb els seus fills per afavorir la inclusió social i la seva millora acadèmica i, per un altre, treballem amb les famílies per dotar-los de les eines necessàries, com a habilitats de comunicació, aprendre a marcar límits, dedicar temps als fills, encara que siguin 15 minuts de qualitat, evitar renyar-los i discutir.En els casos de major dificultat, els derivem a altres recursos.
L’autoestima es forma, en un primer moment, en la família. L’expressió adequada d’afecte als fills, la confiança en ells i en les seves capacitats i una educació basada en límits i normes, faran que els nens creixin en un ambient d’afecte i respecte, que facilitarà un desenvolupament adequat de la seva autoestima. No obstant això, la manca d’aquests aspectes en les famílies es reflecteix en un descens d’aquest factor en els nens i, ja que la relació amb els companys del col·legi forjarà aquest grau d’autoestima, tant en un sentit positiu com a negatiu, els menors que tenen poques habilitats soci-relacionals o dificultats escolars, s’enfronten cada dia a situacions quotidianes de les quals no sempre surten airosos. Això propicia que la seva autoestima descendeixi i s’enfrontin a les properes tasques amb menys confiança en si mateixos. És un cicle repetitiu en el qual és necessari intervenir.
“L’objectiu és que aquests nens, el dia de matí, puguin ser adults integrats i optar a una vida digna, tenir un treball, família i amics”L’objectiu és que el dia de matí puguin ser adults integrats i optar a una vida digna, tenir un treball, família i amics. Aquests són els aspectes que treballem de forma transversal a través d’un projecte pedagògic que marca les línies d’intervenció amb els menors. El respecte, la convivència i la igualtat es poden treballar a través de les manualitats, les sortides culturals, excursions o dinàmiques de grup.
Els principals riscos estan al carrer i, sobretot, quan manquen del suport de persones que els ajudin a gestionar la seva vida i es preocupin per ells. Els riscos es relacionen amb la pertinença a bandes, accions delictives, acostament a la droga o abandó prematur dels estudis. Aquests són els principals problemes que detectem en els joves amb els qui treballem. Aquests són els principals riscos als quals s’enfronten els joves.
Quan procedeixen d’una situació familiar desestructurada, famílies monomarentales o monoparentals, amb escassos recursos econòmics, en alguns casos reben poca atenció dels seus progenitors i recau en ells una responsabilitat familiar que no és pròpia de la seva edat. Han de cuidar als seus germans petits o fer les labors de casa. No obstant això, la falta d’eines i de motivació per a la seva educació fa que en ocasions vulguin abandonar els estudis de forma prematura.
“Els joves voluntaris ajuden a altres persones a millorar la seva vida i, si ho realitzen des d’edats primerenques, s’aconsegueix que en el futur siguin més responsables”Els ajuda a sentir-se útils i a posar-se en el lloc del professor, a els qui llavors aprecien més i entenen millor. A poc a poc, interioritzen valors com la solidaritat, la cooperació i la participació en la comunitat. A través del voluntariat, ajuden a altres persones a millorar la seva vida i, si ho realitzen des d’edats primerenques, s’aconsegueix que en el futur siguin més responsables.
Les noves tecnologies són una eina educativa i integradora molt important, ja que el fet de no tenir accés a elles agreuja els processos d’exclusió. Avui dia, tots som espectadors dels avanços de la tecnologia i les ciències de la informació i comunicació. No tenir coneixements d’informàtica et deixa fora de moltes gestions quotidianes. Per això, per als grups en situació de desavantatge social, econòmica i acadèmica, enfortir la seva formació en aquest àmbit els ajuda a estar connectats amb la societat i a poder optar a majors oportunitats tant laborals, com a acadèmiques i socials. En el cas de la població immigrant, l’accés gratuït a Internet és una eina de comunicació molt valuosa perquè els connecta amb el seu país d’origen.
Com ONG d’acció social que intervé en l’àmbit local per aconseguir una ajuda global, creiem que encara a les grans ciutats hi ha grans desigualtats que augmenten els índexs de risc d’exclusió social i els més vulnerables són els menors que arrosseguen les dificultats de les seves famílies.
