Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

María Jesús Herrera. Coordinadora de Moviment per la Pau, el Desarmament i la Llibertat

La pau és molt més que l'absència de guerra

María Jesús Herrera, coordinadora de Moviment per la Pau, el Desarmament i la Llibertat (MPDL), reivindica en el Dia Internacional de la Pau una societat més justa i més humana en la qual les idees siguin compatibles amb l’eficàcia i el treball ben fet, i en la qual el respecte als drets humans sigui l’eix fonamental a partir del com puguin desenvolupar les seves activitats en qualsevol part del món. Activitats com les quals realitza el MPDL des de fa 23 anys i que giren entorn de la llibertat, la cooperació al desenvolupament, la convivència entre homes i dones, i el respecte al medi ambient. Perquè no cal oblidar que “la Pau és molt més que l’absència de la guerra”, subratlla.

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la PAU, quin paper juguen des del seu punt de vista les ONG el procés de convivència pacífica, al nostre país i fora d’ell?

Les ONGs de desenvolupament tenen un paper molt important en la democratització de les societats en les quals treballen i, a més de la creació d’estructures productives que contribueixin a millorar el nivell de vida de les comunitats en les quals actuen, els seus projectes centren cada vegada més els seus objectius a promocionar la societat civil. Les organitzacions entenen la necessitat, d’una banda, d’estendre la xarxa d’iniciatives civils i, per un altre, de la consolidació democràtica de les societats, amb la finalitat d’assentar els drets humans, les llibertats fonamentals i la igualtat d’oportunitats com la base del funcionament social. En aquesta tasca, les ONGs han d’incidir de manera fonamental en el suport legal i l’accés als drets per part de la població, promovent la formació i la informació independent i objectiva, així com la tolerància i la confiança en les comunitats multiétnicas, com a peces claus per aconseguir un desenvolupament integral de la societat.

En 1981, quan es crea el Moviment per la Pau, el Desarmament i la Llibertat, una de les principals inquietuds era el perill a una guerra nuclear, després de més de 20 anys, quins són les principals preocupacions del MPDL en l’actualitat?

La pau és molt més que l’absència de la guerra. Aquest ha estat, sens dubte, el fil conductor del Moviment per la Pau- MPDL- durant 2005. Són ja 23 anys treballant al servei de la PAU, intentat consolidar els valors en els quals fermament creu la nostra organització, tals com la llibertat, el respecte dels drets humans i la convivència entre homes i dones. Gènere, Drets Humans i preservació del medi ambient són, a més, eixos transversals que regeixen el nostre treball diari i que orienten tots els nostres projectes, tant a nivell internacional com els quals desenvolupem a nivell local. Aquest ha estat el motor principal del nostre treball durant 2005 en el qual hem seguit treballant tant a Espanya com fora de les nostres fronteres per la construcció d’una PAU possible que abasti totes les facetes de la vida.

Entre les activitats que realitzen destaca l’anomenada Educació per a la Pau, en què consisteix?

Consisteix en la transmissió de valors de pau i no violència a la població, entenent la pau no només com a absència de guerra, sinó com el resultat d’una situació d’igualtat, justícia i solidaritat; i la no violència com l’erradicació de qualsevol tipus de violència, ja sigui directa o estructural. Entenem l’educació per a la pau com una educació alliberadora i orientada a encoratjar l’acció social en pro de la pau, la justícia, el desenvolupament i els drets humans.

Porten una dècada accentuant un discurs sobre el Diàleg Nord-Sud. Quins són les principals idees del Diàleg? Com es pot reduir la bretxa entre aquests dos pols?

Una de les vies de treball per la Pau, com bé proposa l’Aliança de Civilitzacions, és la fi de les desigualtats econòmiques i l’erradicació de la Pobresa. En aquest sentit, els Objectius del Mil·lenni de Nacions Unides ens ofereixen una proposta de treball que implica a tots els agents internacionals“Els Objectius del Mil·lenni de Nacions Unides ens ofereixen una proposta de treball que implica a tots els agents internacionals”. Al moment en el qual tots els éssers humans, els de el Nord i els de el Sud, tinguin accés a un habitatge, a una educació, una atenció sanitària, una possibilitat de treball digne, unes llibertats reconegudes i, en definitiva, a una vida digna en un Estat de Benestar garantit, els orígens dels conflictes hauran acabat. Aquesta és la veritable via de construcció de la Pau a través de la reducció de les diferències entre Nord i Sud.

A més de la seva labor com a associació organitzadora de debats i taules rodones i la participació i vinculació a les xarxes pacifistes europees (END), és molt conegut el treball del MPDL en tasques de cooperació a Centreamèrica. Quins projectes tenen en marxa en aquest camp concret? En quins països treballen?

Treballem a Guatemala i Nicaragua en l’àmbit d’intervenció: aigua, seguretat alimentària, drets humans i educació. I a El Salvador comptem amb una contraparte amb la qual treballem en casos d’emergències. També estem en la República Dominicana amb projectes de seguretat alimentària, reforestació, salut, fons rotatori d’animals; Cuba, Colòmbia i Perú, on lluitem pels drets de les comunitats indígenes.

Quins són les principals reivindicacions que MPDL realitza en el camp de la cooperació, ara que s’acaba de celebrar el primer any del cooperant?

Un error que s’ha comès durant anys en les polítiques de cooperació per al desenvolupament és el fet d’haver concebut aquestes polítiques des de paràmetres essencialment econòmics, passant per alt la dimensió política del desenvolupament. En altres termes, el desenvolupament no només s’aconsegueix amb la injecció d’importants fons i inversions, sinó també amb el canvi de les maneres de gestió política, els quals han d’insistir en la transparència, això és, un ús correcte dels fons destinats a projectes de desenvolupament social.

Per tant, moltes polítiques de cooperació per al desenvolupament van fracassar per no haver contemplat en les seves línies estratègiques aquesta realitat. Aquest fet va obligar a molts governs i institucions donants d’ajuda al desenvolupament a revisar en la dècada dels 90, després de la caiguda del Mur de Berlín, les seves polítiques de desenvolupament. Moltes d’aquestes polítiques inclouen avui el que s’ha denominat “la clàusula democràtica”, que compromet a qualsevol país que aspira a rebre ajuda al desenvolupament a acceptar canvis polítics que permetin una obertura de les seves estructures cap a la democràcia i el respecte dels drets humans.

Però és un pas important en la millora d’aquestes polítiques de desenvolupament, no?

Sí, encara que no definitiu, ja que el desenvolupament, en ser una realitat complexa i multisectorial, requereix també, més enllà de la bona governabilitat democràtica, una política d’educació de la població per a la seva capacitació i per preparar-la a assumir responsabilitats, convertint-se en el propi motor del seu desenvolupament. Es necessiten igualment inversions importants en les infraestructures de desenvolupament, -carreteres, centres hospitalaris, etc.-, per recolzar el mateix procés. D’altra banda, la realització de tots aquests objectius és més possible amb un govern democràtic que amb una dictadura. Així, democràcia i desenvolupament han de marxar junts com a elements d’una mateixa realitat“Democràcia i desenvolupament han de marxar junts com a elements d’una mateixa realitat” influint un sobre un altre per aconseguir un mateix objectiu: el benestar de tots en la igualtat de drets.

Més enllà de la cooperació l’Àrea d’Acció Social, el MPDL centra els seus esforços en la promoció i defensa dels drets dels col·lectius més desfavorits a Espanya, sobretot immigrants. Des del seu punt de vista, Quin és la fórmula perquè tots els que arriben al nostre país puguin viure dignament i amb garanties que es respectin els seus drets?

Espanya està vivint una nova realitat que ben encaixada pot resultar molt enriquidora per a totes les parts implicades en el fenomen migratori, però para això és necessari que el tema s’abordi des d’una perspectiva correcta. És important assessorar a la població immigrant sobre la tramitació de la seva normalització legal amb la finalitat de facilitar la seva integració laboral. Considero que aquest és el pas indispensable per aconseguir una veritable normalització social d’aquest col·lectiu. Però aquest treball quedaria incomplet si no es realitza també una labor de sensibilització tant a la població immigrant, com a la població d’acolliment que faciliti el coneixement i la comprensió d’ambdues cultures i realitats i que afavoreixi i enriqueixi la convivència pacífica. Per tant, la integració real de la població només és possible amb actituds positives de l’opinió pública, La integració real de la població només és possible amb actituds positives de l’opinió pública no amb la seva indiferència o rebuig, i és necessària la implicació de tots els ciutadans i ciutadanes en aquest procés.

Les últimes campanyes del Moviment per la Pau se centren a denunciar la crisi humanitària que viu el Líban, en què consisteixen aquestes campanyes?

Les campanyes que engega el Moviment per la Pau tenen una doble orientació. D’una banda està la sensibilització social, es pretén difondre els valors de solidaritat i convivència, al mateix temps que s’informa sobre la realitat dels països en vies de desenvolupament. D’altra banda, s’orienten a la consecució de fons per treballar amb les poblacions amb les quals treballem en projectes de desenvolupament, d’acció social o bé d’ajuda humanitària.

MPDL treballa amb els refugiats palestins a Líban des de 1997, a través de projectes finançats per ‘TIRO’, Quin és la seva labor allí?

L’actuació del Moviment per la Pau a Líban s’emmarca en l’estratègia que l’organització desenvolupa en tot Orient Pròxim, que prioritza l’atenció a la població palestina, tant als territoris ocupats de Gaza i Cisjordània com a Líban, Jordània i l’Iraq. Actualment, Líban compta amb 12 camps oficials de refugiats palestins que acullen a 394.532 persones.“Actualment, Líban compta amb 12 camps oficials de refugiats palestins que acullen a 394.532 persones” Aquesta població refugiada té totalment retallats els seus drets fonamentals, mancant de serveis eficaços de sanitat i higiene i sofrint seriosos problemes d’accés a l’ocupació i, per tant d’opció a tenir ingressos propis. Les lleis libaneses prohibeixen als palestins treballar en més de 70 professions, entre elles les de major qualificació.

Quantes persones participen directa i indirectament en l’aquests projectes i en l’ONG en general?

El Moviment per la Pau té 140 empleats, explicant els que treballen a les seus de Madrid i els que estan expatriats. A més, en cadascuna de les missions treballa personal local i es col·labora també amb altres organitzacions locals. Al costat d’ells, el Moviment per la Pau explica també amb uns 250 voluntaris.

Un altre dels principals problemes que amenaça a molts països llatinoamericans i centroamericanos és el pagament del deute extern, quina opinió li mereix la llei reguladora de deute extern? Aquests països podrien créixer econòmicament si se’ls perdonés?

Existeix una estreta relació entre inversió en educació i desenvolupament humà, com s’ha recollit en fòrums com el Cim Mundial sobre Desenvolupament Social (Copenhaguen, 1995), el Fòrum Mundial sobre l’Educació (Dakar, 2000), on s’ha remarcat la importància de la inversió en educació com a element clau per a la superació dels problemes del desenvolupament. La inversió en desenvolupament humà és imprescindible per al progrés econòmic, la democratització del saber i del poder, l’equitat social i la participació ciutadana. Per això, entre els mecanismes de bescanvi de deute existents és fonamental prioritzar la conversió de deute per al finançament de l’educació.

D’altra banda, les grans Institucions de Microfinanzas (IMF), dirigents i governants mundials, responsables econòmics, bancaris i financers i ONG defensen els microcrèdits com una de les principals sortides per als ciutadans de països en crisis. Creu que s’hauria de potenciar més aquesta fórmula? Què opina? És suficient?

La importància d’aquest sistema ha quedat palès amb el reconeixement de l’any 2005 com l’Any Internacional del Microcrèdit per part de Nacions Unides, amb l’objectiu que tots els que treballen en programes d’erradicació de la pobresa prenguessin mitjanes per proporcionar crèdits destinats a fomentar el treball per compte propi i les activitats de generació d’ingressos a un nombre cada vegada major de persones que viuen en la pobresa.

El microcrèdit ha estat descrit com l’eina més poderosa que s’ha inventat per acabar amb la pobresa. La pràctica dels microcrèdits ha suposat una gran revolució en atorgar crèdits per a petits negocis a persones que, per la seva condició de pobresa, analfabetisme i discriminació social, no podrien optar a ells. D’aquesta manera és possible l’apoderament de grups socials que tradicionalment han estat exclosos, com les dones, que són els principals beneficiaris dels projectes de microfinanzas. Els beneficiaris, capaços d’emprendre un petit negoci, milloren la seva qualitat de vida i contribueixen a la creació de riquesa local potenciant el mercat interior. Per això considero que els microcrèdits tenen un paper molt important de cara a complir amb els objectius del Cim del Mil·lenni, si es destinen a fomentar el desenvolupament social en general i no únicament econòmic.

Quins són els plans més immediats de MPDL?

La missió que exerceix una organització com la nostra es materialitza des del treball que desenvolupem a les diferents àrees d’actuació: sensibilització, promoció del voluntariat, cooperació internacional i codesarrollo, protecció del medi ambient i promoció del desenvolupament sostenible, acció social, acció humanitària, contribució al foment del coneixement i de la participació. De manera que totes les nostres accions ens condueixin a aconseguir una PAU duradora i sòlida allí on treballem. Pel que fa al 2006 concentrarem els nostres recursos en aquells països en els quals nostra actuació té major impacte, incrementant la nostra presència en el continent africà. A Espanya, realitzarem un treball de continuïtat en l’acostament i suport als sectors més vulnerables de la nostra societat.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions