Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

María Jesús Vega, portaveu d’ACNUR a Espanya

Des del genocidi de Rwanda, no havíem vist un èxode massiu de refugiats tan gran i en tan curt temps com el de Síria

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 28 de Setembre de 2013

Repassa els conflictes més crus amb tanta serenitat com pugues. Respon amb emoció continguda quan se li pregunta per la situació a Síria o a República Democràtica del Congo. És dur parlar de milers de morts, milions de desplaçats i una infinitat de dones violades, en ocasions alhora, després de ser acorralades en llogarets per grups armats. Referir-se als nens tampoc és senzill. Cal citar reclutaments forçosos, fugides a altres països sense la companyia dels seus pares o menors que són testimonis d’assassinats, en ocasions dels seus propis familiars. María Jesús Vega, portaveu d’ACNUR a Espanya, acumula experiències, relats narrats en primera persona en els camps de refugiats custodiats per l’Agència de l’ONU, la llar de centenars de milers de persones l’existència de les quals, en la seva opinió, “hauria de copejar les nostres consciències”. En 2013, les xifres de desplaçaments seguiran en augment i es podria superar un nou rècord.

La crisi a Síria deixa ja milers de morts i dos milions de persones desplaçades, és la pitjor de les crisis a les quals ha fet front ACNUR?

“En amb prou feines 12 mesos, han creuat la frontera de Síria 1,8 milions de refugiats”Sens dubte, és la pitjor crisi del segle XXI. No havíem vist un èxode massiu de refugiats tan gran i en tan curt temps des del genocidi de Rwanda. En amb prou feines 12 mesos, 1,8 milions de refugiats han creuat la frontera de Síria cap a països veïns com Líban, Jordània, Turquia, l’Iraq o Egipte. Dins del país, més de quatre milions de persones es troben també desplaçades i s’han vist obligades a abandonar les seves llars per salvar les seves vides.

L’Alt Comissionat d’ACNUR, António Guterres, ha advertit que els nens sirians estan perdent el seu futur, “traumatizados i deprimits” pel que han viscut.

“Molts nens sirians han viscut sota les bombes durant mesos i alguns han estat testimonis d’assassinats”Des que va començar el conflicte al març de 2011, s’ha aconseguit el milió de nens refugiats. Molts han viscut sota les bombes durant mesos, fugint amb la seva família d’un lloc a un altre, amagats en refugis subterranis. Alguns han estat testimonis d’assassinats, han perdut als seus pares o germans. S’han paralitzat les escoles i molts menors entre 6 i 12 anys treballen per ajudar a les seves famílies. Ens podem trobar davant una generació perduda, tret que es posi fi al conflicte i es recolzin els programes d’assistència que ACNUR i altres organitzacions tenim en marxa, dels quals no hem rebut ni el 50% del que necessitem.

La situació de les dones i les nenes no és millor. Són víctimes molt vulnerables en els conflictes. És el cas de la violència sexual a República Democràtica del Congo. Quines seqüeles deixen en les víctimes aquests episodis?

“A República Democràtica del Congo, els grups armats cometen violacions múltiples i recluten de manera forçosa a dones i nenes per utilitzar-les com porteadoras o esclaves sexuals”

Les seqüeles són tant físiques com a psíquiques. Moltes dones violades són després rebutjades per les seves famílies, pels seus esposos o per la pròpia comunitat on viuen. Impliquen un estigma molt gran i moltes no s’atreveixen a reconèixer o a denunciar que han estat violades. En el plànol físic, la recuperació dependrà del grau de violència o la crueltat amb la qual s’hagi comès l’agressió, que hagin quedat o no embarassades, d’un possible contagi d’alguna malaltia venérea o SIDA i dels recursos que tinguin.

En ocasions, quan els grups armats volten un llogaret i acorralen a les dones, es cometen violacions múltiples o recluten de manera forçosa a dones i nenes per utilitzar-les com porteadoras o esclaves sexuals. A diverses regions del país, que es coneix com “la capital mundial de les violacions”, ACNUR treballa en l’àmbit de la prevenció i assistència primerenca a dones desplaçades víctimes de violència sexual i de gènere. Aquests programes, a més d’atenció mèdica immediata i suport psicosocial, faciliten els mecanismes per denunciar les agressions i portar als culpables davant la justícia. Impressiona la capacitat d’aquestes dones per tirar endavant i mantenir a les seves famílies, malgrat totes les experiències i els traumes viscuts.

Nens, joves i homes també s’enfronten al reclutament forçós. És est un motiu freqüent de fugida?

“Al món hi ha uns 300.000 menors víctimes de reclutament forçat, obligats a cometre tot tipus d’aberracions per sobreviure”

En totes les guerres o conflictes armats es registren reclutaments forçosos de menors i hi ha països on la deserció està penada amb càstigs desproporcionats. Malgrat això, molts homes fugen per temor al fet que les parts enfrontades els obliguin a empunyar un fusell.

Durant la guerra entre Iran i l’Iraq, en els anys vuitanta, arribaven a Espanya molts menors no acompanyats, entre 9 i 13 anys, a els qui els seus pares havien tret del país perquè tenien edat per complir el servei militar, que si escau era anar a la guerra. Aquests nens o adolescents solien viatjar amb avió, acompanyats per un adult que deia ser el seu parent i que els deixava solos en arribar a l’aeroport de Barajas. Allí demanaven asil i eren derivats per les autoritats espanyoles a les organitzacions pertinents. Molts venien desorientats perquè no sabien a quin país havien arribat i no parlaven l’idioma. Per protegir-los, els seus pares no els donaven cap explicació sobre el viatge i ells no havien participat en la presa de decisions.

A la regió de la República Democràtica del Congo, Uganda i altres països opera el conegut “Exèrcit de Resistència del Senyor”, conegut per reclutar forçosament a nens i nenes, obligats a cometre tot tipus d’aberracions per sobreviure. Quan aconsegueixen escapar o són alliberats, la reintegració d’aquests menors no és tasca fàcil. Es calcula que al món hi ha uns 300.000 menors víctimes de reclutament forçat.

Abans parlava de necessitats. Els camps de refugiats més grans del món són el de Dadaab, a Kenya, i Za’atri, a Jordània. En els seus orígens, tots dos eren camps provisionals, però avui s’han convertit en refugis permanents, autèntiques ciutats on els nens acudeixen a l’escola i els majors obren negocis. Explica ACNUR amb suport suficient per mantenir-los?

“L’existència de camps de refugiats i que s’estiguin creant altres nous hauria de copejar les nostres consciències”

L’existència de camps de refugiats i que s’estiguin creant altres nous hauria de copejar les nostres consciències. Hi ha persones que viuen en un camp durant més de 20 anys. En els camps de Dadaab, que ja aconsegueixen el mig milió de refugiats, hi ha nens que neixen i moren en tendes de campanya polvorientas i deteriorades per les condicions climatològiques del desert. He pogut veure com conviuen allí tres generacions mancant una solució política a la seva situació.

L’Agència de l’ONU per als Refugiats es finança en un 98% amb contribucions voluntàries de governs, fundacions, particulars i socis mensuals, però en moltes operacions no arribem ni a cobrir el 30% de les necessitats de la població. La crisi es nota molt i hem de retallar dràsticament programes essencials, que suposen salvar la vida de molts refugiats. Per això fem crides a tothom que pugui col·laborar, perquè ho faci, bé amb ACNUR o amb altres organitzacions de la seva confiança. A través de www.acnur.es, és possible realitzar donacions o fer-se socis, una opció excel·lent perquè permet comptar amb aportacions regulars i millorar la planificació.

En 2012, la taxa de desplaçaments forçosos va ser la més alta dels últims 18 anys i la xifra total de desplaçats va aconseguir nivells màxims, tan sol superats pels de 1994. S’atreveix a augurar les xifres de 2013? A aquest ritme, es podria superar el rècord de l’any anterior?

“En 2013, les xifres de desplaçaments seguiran en augment, principalment, per la situació a Síria”

En 2013 les xifres seguiran en augment, principalment per la situació a Síria, l’èxode de la qual es manté sense aspectes que s’aconsegueixi una solució política a curt termini. Tant de bo m’equivoqui!

En ACNUR atenem a més de 35 milions de refugiats i desplaçats a tot el món. Les velles crisis com l’Iraq, Afganistan o Somàlia no es tanquen, mentre es multipliquen altres noves des de fa tres anys, amb els desplaçaments de població arran de la “Primavera Àrab” en el nord d’Àfrica i Orient Mitjà, fins al conflicte i la fam a Somàlia, Costa d’Ivori, la crisi de Mali, Sudan i Sudan del Sud, República Democràtica del Congo, República Centreafricana i Síria en aquests moments.

Respecte al personal humanitari, amb motiu del Dia Mundial de l’Assistència Humanitària, ACNUR va assegurar que “avui és una professió d’alt risc”. Està sent un any especialment arriscat?

“Els treballadors humanitaris ens estem convertint en objectiu de les parts en conflicte”

Aquest any s’ha registrat un nombre important de morts de treballadors humanitaris a Síria. Altres anys han ocorregut a Afganistan, Somàlia, Pakistan, l’Iraq o Sudan. En 2011, el nombre de víctimes va aconseguir un màxim històric, amb 86 treballadors humanitaris assassinats, 95 segrestats i 127 ferits de gravetat. Des del moment en què treballem en països en conflicte, assumim un risc que de vegades es paga molt car. En molts contextos, els treballadors ens estem convertint en objectiu de les parts en conflicte i el nombre de víctimes s’ha incrementat en els últims anys. També hem celebrat amb moltíssima alegria l’alliberament d’alguns segrestats que portaven més d’un any en mans de les seves captores.

Quan, a causa del perill, es decideix abandonar una zona o no accedir si més no a ella, en quina situació queda la població local?

El més important és trobar l’equilibri entre mantenir la seguretat del personal i poder accedir a la població que necessita l’ajuda. ACNUR segueix les normes de seguretat que marca l’ONU respecte al seu personal i hi ha diferents indicadors i qualificacions segons països i regions. En algunes zones de Somàlia el nivell de seguretat és el 6, el més alt en l’escala de Nacions Unides. Els riscos de ser aconseguit pel foc, de segrest o mort són tan alts, que es procedeix a evacuar al personal no essencial.

“No som conscients que molts treballadors humanitaris es juguen la vida diàriament”

A Síria hi ha moltes zones a les quals no hem pogut accedir per portar ajuda humanitària a desplaçats que la necessiten. Si tractes de portar un comboi d’ajuda humanitària carregat amb mantes, bolquers, menjar, aigua i medicines, però els qui controlen la ruta no et donen permís per passar o no et garanteixen que no vagin a bombardejar el corredor humanitari, cal donar-se mitja volta. L’anàlisi de la situació de seguretat en els diferents punts del país es realitza diàriament perquè el mapa del conflicte canvia per hores.

Crec que la gent no és molt conscient que molts treballadors humanitaris es juguen la vida diàriament. El 80% del personal de l’ACNUR està en terreny en més de 125 països, exercint el seu treball amb un risc molt alt i salvant moltes vides.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions