Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

María Jesús Vega, portaveu d’ACNUR a Espanya

La crisi dels refugiats és un problema global que necessita solucions globals

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 25 de Setembre de 2015

La crisi humanitària que estem vivint va més enllà del que les notícies mostren sobre Síria. En total, 60 milions de persones a tot el món estan en situació de desplaçament forçat al món. Amb fermesa i determinació, María Jesús Vega, portaveu de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) a Espanya, sol·licita que es miri cap a davant i es prenguin decisions de calat i compromisos, així com una reacció uniforme des d’Europa a curt, mitjà i llarg termini. La seva experiència i el seu coneixement sobre la realitat dels refugiats conviden a seguir preguntant-la, però, sobretot, ho fan la compassió i la sensibilitat amb les quals parla de les persones que s’han vist forçades a abandonar el seu país, la seva casa, el seu treball, la seva família i amics. Com bé diu, estem davant un moment històric en el qual la ciutadania està més interessada a saber què és un refugiat i, per descomptat, organitzacions com a ACNUR contribueixen diàriament a aquesta sensibilització.

Què ens ha portat fins a aquesta crisi de refugiats que estem vivint en els últims mesos en el Mediterrani?

“En el que va d’any prop de 3.000 persones han perdut la vida en els viatges de la mort”Això és el fruit de la falta de voluntat política i la incapacitat de la comunitat internacional per poder treballar de manera conjunta en la prevenció de conflictes per posar fi a les guerres, per construir i preservar la pau al món. En aquest moment, la xarxa internacional està fallant i Europa no està a l’altura de les circumstàncies. No està donant una resposta efectiva i s’està perllongant el sofriment de milers de persones que arriben a les costes del Mediterrani i fronteres europees sense rebre l’assistència mínima, ni un sostre on dormir. Això ha provocat que hi hagi en aquest moment 60 milions de persones en situació de desplaçament forçat al món. Solament ara el tema, dins d’Europa, pansa a ocupar un lloc prioritari en l’agenda dels estats més poderosos de tot el planeta. Simplement ha estat després de moltes morts i la pressió de moltes organitzacions que treballem en asil; de molt titular en mitjans de comunicació; de líders d’opinió bolcats a oferir solucions per abordar la crisi; i, per descomptat, d’una foto que passarà a la història, la d’Aylan Kurdi, el nen de tres anys ofegat en una platja de Turquia.

Tota persona té dret a sol·licitar asil a qualsevol país, en cas de persecució i si sent que la seva vida corre perill. Com estem vulnerant la legislació i també els Drets Humans des dels diferents països europeus? Em refereixo a les “devolucions en calenta”, expulsions col·lectives, sancions penals de fins a cinc anys a les persones que entrin a Hongria, etc.

“Es reacciona davant unes imatges i després es refreda i, al cap de les setmanes, ens tornem a oblidar”El que està passant és que fins que no ha arribat el problema a les nostres fronteres i no s’ha vist de front la crisi, sobre la qual ve ACNUR alertant des de fa moltíssims anys, no s’ha reaccionat. I s’està reaccionant trigui i malament. Estem veient a països com Hongria, pertanyent a la Unió Europea (UE), que està vulnerant el dret d’asil i limitant l’accés a persones que necessiten protecció internacional (persones que són sol·licitants d’asil i refugiats) i impedint la seva entrada amb gasos lacrimògens i canons d’aigua. Això és una vulneració de la legislació internacional de refugiats i de la pròpia normativa de la UE. No pot ser que això estigui ocorrent en un continent que s’ha fundant sobre els pilars dels drets humans i que fa gala d’aquests principis. És molt trist per a totes les entitats que treballem per aquestes persones veure que, encara que això és una petita gota del que hi ha al voltant, la resposta és tèbia i perduda. Es reacciona davant unes imatges i després es refreda i, al cap de les setmanes, ens tornem a oblidar. Això no pot estar passant al segle XXI a Europa. I ja és hora que Europa sigui capaç d’actuar de manera conjunta, demostrant que té una política comuna i uns drets d’asil, i que es posin els mecanismes per atendre a aquestes persones que estan arribant a la major urgència possible.

Quines mesures considera ACNUR que es necessiten aplicar des de la Unió Europea per acollir als refugiats?

Estem demanant des de fa dos anys unes mesures i recomanacions per treballar en relació amb l’arribada i el perfil de persones, que són majoritàriament refugiats i necessiten una altra resposta i abordatge diferent a l’arribada d’immigrants econòmics. Estem sol·licitant unes mesures de cerca i rescat adequades, que no es perdin més vides, doncs l’any passat van morir 3.500 persones i anem prop de les 3.000 en el que va d’any amb les últimes tragèdies a les illes de l’Egeo. Demanem que s’engeguin ja mecanismes d’acolliment i de registre a gran escala a Grècia, Hongria i Itàlia, que són els països des dels quals es processaran les sortides de les persones que necessiten protecció internacional i seran resituades en la UE. No podem seguir veient escenes com els campaments de qualsevol emergència a Àfrica en ple cor d’Europa. Demanem un mecanisme permanent d’ubicació a Europa. Aquesta crisi ve per quedar-se. 

Què proposen llavors?

Demanem alternatives legals a aquests viatges de la mort i que la gent no hagi de posar-se en mans de màfies i traficants per poder aconseguir països segurs quan venen fugint de la guerra, empresonaments, tortures. Han de poder entrar sense arriscar la seva vida i deixar-se els estalvis de tota la seva vida i el que no tenen. És necessari un procés de reunificació familiar més sensible. Sol·licitem una ampliació dels programes d’assentament dels refugiats, que hagi visats humanitaris i es consideri als refugiats dins dels permisos de treball que es donen als immigrants. Que hi hagi possibilitat que gent de manera privada pugui fer de sponsor i acollir a aquestes persones i que entrin per altres vies. És essencial una harmonització del sistema d’asil a Europa, perquè té una legislació comuna que és d’obligatori compliment, però en la realitat no es mostra i les polítiques d’asil són molt dispars: depenent de si entres a Itàlia, Grècia o a Suècia el teu futur va a ser diferent (des de la concessió d’asil als anys que has d’esperar per a la reunificació familiar). Demanem que es treballi en la prevenció i resolució de conflictes, perquè, mentre que no s’inverteix en això, la gent va a seguir sortint. Que es presti més atenció a la cooperació internacional, doncs s’ha retallat molt pressupost a l’ajuda humanitària, i a lluitar contra les màfies, com a principals beneficiàries de la falta de resposta europea. I això no va a desaparèixer mentre que no hi hagi alternatives legals. Dels 4 milions de sirians que han sortit del país, gairebé el 96% està als països de la regió, com Turquia, Líban, Jordània i l’Iraq, que per demanar protecció a l’Iraq has d’estar molt mal amb tanta violència. Això és un problema global que necessita solucions globals.

L’article 13.4 de la Constitució espanyola recull que “els ciutadans d’altres països i els apàtrides podran gaudir del dret d’asil a Espanya (encara que no es disposi de visat)”. De què depèn que el nostre país pugui donar asil a una persona refugiada?

“Espanya té una legislació d’asil garantista, una bona legislació d’asil; però una cosa és la teoria i una altra la pràctica”Espanya té una legislació d’asil garantista, una bona legislació d’asil. És cert que no té un desenvolupament reglamentari d’aplicació de la Llei d’Asil, però una cosa és la teoria i una altra la pràctica. Per poder fer una bona determinació de l’estatut de refugiat i decidir si la persona que està davant és un refugiat o no, el procediment ha de ser de qualitat: entrevistes en profunditat, intèrprets, poder fer una derivació adequada a persones especialment vulnerables (menors, víctimes de tracta, etc.). També es necessita que els terminis de resolució d’asil es respectin. Ara per demanar asil a Madrid tens una espera de quatre mesos i no hi ha protecció dels serveis socials especialitzats en asil. Convé redimensionar l’acolliment i mecanismes d’integració i recepció. Hi ha 1.000 places d’acolliment i aquest any entre gener i juny hi ha hagut més de 6.000 peticions d’asil.

Què faria falta?

Fan falta més fons, perquè portem tres anys d’un increment constant de peticions d’asil (2.500 en 2012, 4.500 en 2013, 6.000 en 2014) i hem funcionat amb els mateixos pressupostos. Aplaudim l’ona de solidaritat que s’ha aixecat i que cal canalitzar fent un pacte global. Estem vivint un moment històric quant a l’interès i sensibilització sobre el que és un refugiat per part d’Espanya. Torna a donar-nos una lliçó la societat civil amb la solidaritat i estem amb els quals ho necessiten, fins a en moments de crisi econòmica.

Com podem garantir a Espanya una vida digna a tots els refugiats que arriben?

L’objectiu és que puguin viure en condicions de dignitat i tots ells volen aconseguir una independència i ser autosuficients al més aviat possible. Cap té interès a rebre les ajudes d’uns altres per poder sobreviure. Són persones que tenien les seves vides, les seves cases, els seus treballs, els seus amics, els seus plans… i tot això s’ha truncat. Han sortit del seu país perquè ja no els quedava cap altra opció i volen tornar quan les circumstàncies ho permetin. Per garantir aquesta independència, el lideratge ha de portar-ho el Govern, que és el principal responsable de l’atenció a refugiats, que ha de coordinar i canalitzar. S’ha creat una comissió interministerial encapçalada per la vice-presidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, juntament amb altres comissions territorials de les quals estan sortint propostes. Les administracions han de veure la viabilitat i sostenibilitat en el temps de les mesures que s’adoptin. Fins ara, la resposta d’Espanya ha estat positiva i el Govern ha acceptat la quota de 15.000 refugiats, davant la proposta del Comissari Junker del 9 de setembre sobre la reubicació de les 120.000 persones en la UE. Estan implicats tots els ministeris: el Ministeri d’Ocupació i Serveis Socials, que porta l’acolliment i integració de refugiats; el Ministeri d’Interior, que porta asil; el Ministeri d’Afers exteriors, que participa en la Comissió Interministerial d’Asil i Refugi; i el Ministeri d’Educació, ajudant a recuperar la titulació que els refugiats tenien al seu país i poder fer les convalidacions que necessiten o donar beques per a estudiants refugiats.

Finançament d'ACNUR

ACNUR es finança en un 98% de contribucions voluntàries. Però si els diners no arriba, com afirma María Jesús Vega, “toca retallar d’ajuda humanitària, programes d’educació, tendes de campanya, atenció psicològica i altres programes”.

El finançament dels programes d’ACNUR per a la crisi de Síria no arriba al 37% del que es necessita. Es precisa el suport de la comunitat internacional perquè almenys no surtin de la regió en la qual estan. “Són de països que estan en un mateix entorn, són de la mateixa cultura, parlen el mateix idioma; per a ells és un descol·loci sortir d’allí, però no tenen una altra alternativa. Per exemple, el 86% dels refugiats està a Jordània i el 86% dels refugiats viu sota el llindar de la pobresa. Si la comunitat internacional estigués recolzant a aquests països, no es marxarien”, reconeix la portaveu d’ACNUR a Espanya.

El nombre de refugiats ha crescut en els últims cinc anys, però no s’han incrementat les aportacions a ACNUR de la mateixa manera. “Ens estem veient obligats a prendre decisions difícils, com veure a quina família ajudem o quin és la més vulnerable de les vulnerables, i és molt frustrant”, confessa Vega.

  • Per col·laborar amb els refugiats sirians, és possible fer-ho a través dels canals habilitats per recolzar en aquesta emergència:

    Telèfon d’emergències: 902 218 218

    Nº de compte: Triodos Bank ÉS40 1491 0001 2120 6878 8419

Etiquetas:

Acnur crisi refugiats


Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions