Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Economia solidària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

María Rosa Quintana, presidenta d’Acompanya Laguntzen

Hi ha moltes persones que es troben molt soles en cas d'emmalaltir

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 10 de Febrer de 2017

Cada vegada hi ha més persones, no solament majors sinó també joves, que han hagut d’abandonar la seva ciutat o país d’origen per motius laborals o uns altres i que, en cas de malaltia, es troben molt soles. En aquestes situacions, associacions com Acompanya Laguntzen de Bizkaia acompanyen a pacients ingressats als hospitals. La seva presidenta i impulsora, María Rosa Quintana, recorda que en aquesta iniciativa van començar com a voluntàries solament cinc persones, però que a poc a poc han arribat a les 70. Aquesta metgessa que va decidir crear l’associació en jubilar-se també reconeix que “sense la col·laboració de voluntaris, socis i col·laboradors no hagués estat possible aquest projecte”. Quintana explica en aquesta entrevista que des dels hospitals amb els quals col·laboren “acompanyen a qualsevol pacient adult que requereixi dels seus serveis, independentment de la malaltia per la qual estigui ingressat”.

Quan i per què sorgeix la idea de crear l’associació Acompanya Laguntzen?

Quan em vaig jubilar em vaig adonar que en Bizkaia no existia cap associació de voluntariat centrada en l’acompanyament a pacients ingressats en hospitals, excepte a l’Hospital Sant Joan de Déu. I em va semblar que seria una bona idea crear una associació d’aquestes característiques als hospitals biscains, igual que existeixen en altres comunitats.

Qui formen part de l’equip d’Acompanya Laguntzen?

“L’associació acompanya sobretot a persones que no tenen família o amics que els puguin acompanyar”L’associació va començar amb tres voluntaris que provenien de Sant Joan de Déu, una voluntària que coneixia de la meva etapa al Banc d’Aliments de Bizkaia i jo. A poc a poc vam ser incorporant nous voluntaris a través d’amics i coneguts. Posteriorment, a mesura que vam ser donant difusió a través de diferents mitjans de comunicació, l’associació ha anat creixent i ara som uns 70 voluntaris. A més, estan els socis i col·laboradors que exerceixen diverses tasques. Sense tots els voluntaris, socis i col·laboradors, que han estat imprescindibles en aquest projecte i a els qui vull expressar des d’aquí el meu més sincer agraïment, la creació d’aquesta associació no hauria estat possible.

A quin tipus de persones acompanyen?

Acompanyem a qualsevol pacient adult que requereixi del nostre servei, independentment de la malaltia per la qual estigui ingressat. Sobretot són persones que no tenen família o amics que els puguin acompanyar.

Què es necessita per ser voluntari en l’Associació?

“El voluntari d’Acompanya Laguntzen ha de tenir capacitat de compromís, sensatesa i prudència”Qualsevol persona major d’edat pot ser voluntària. Han de ser persones amb ganes d’ajudar a persones malaltes i capaces de manejar situacions que en ocasions poden ser complicades, amb capacitat de compromís, sensatesa i prudència. No cal tenir coneixements concrets ni experiència prèvia en el camp, atès que l’única labor és acompanyar als pacients, sense interferir mai amb el treball del personal sanitari (no és tasca dels voluntaris endreçar als pacients, donar el menjar etc.). Abans d’incorporar a un nou voluntari, realitzem un qüestionari per conèixer les característiques i inquietuds de cada persona i, després, fem una entrevista personal.

Es dona formació a les persones voluntàries?

Realitzem un curs bàsic abans que els voluntaris iniciïn qualsevol acció i periòdicament donem sessions de formació sobre temes concrets i especialitzats que ajuden a millorar l’acció dels voluntaris. Per exemple, durant l’any 2016 hem rebut formació en cures pal·liatives, impartida per especialistes de l’hospital Sant Joan de Déu, i en malalties infeccioses, de la qual s’han encarregat especialistes de l’Hospital Universitari de Creus.

Han viscut algun cas difícil o circumstància dolorosa?

Sí, en ocasions els voluntaris s’enfronten a situacions difícils, hagut de tant a problemes personals dels pacients com derivats de la pròpia malaltia. Quan es realitza un acompanyament, el normal és que intervinguin en ell diversos voluntaris. I en els casos difícils, els voluntaris que acompanyen a aquests pacients es recolzen i ajuden mútuament per resoldre de manera conjunyeix aquestes situacions complexes.

Amb quins hospitals col·laboren fins al moment?

En l’actualitat hem signat convenis amb l’Hospital Universitari Creus, l’Hospital de Sant Eloy i l’Hospital de Basurto, així com amb el Col·legi de Metges de Bizkaia.

Com és la relació amb el personal sanitari?

ja que la nostra tasca és acompanyar, sense interferir en les labors de la resta del personal que treballa als hospitals, la relació és molt bona.

Què li agradaria dir a la ciutadania sobre la solitud i les persones majors?

Cada vegada és més freqüent la solitud entre els majors, però no cal oblidar que també hi ha moltes persones joves que, per diferents motius, es troben soles. Vivim en una societat que tendeix a ser molt individualista i, a més, hi ha moltes persones que han d’abandonar la seva ciutat o país d’origen per motius laborals o uns altres, trobant-se molt soles en cas d’emmalaltir.


Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions