Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mediació social intercultural

Permet detectar possibles focus de tensió entre diferents grups culturals per a facilitar la convivència

La professió de mediador social intercultural, sovint, es confon amb la d’un intèrpret o acompanyant. No obstant això és molt més. Són professionals que faciliten la convivència i la comunicació entre diferents cultures. Gràcies a ells, es detecten els possibles focus de tensió i es realitza una labor de prevenció molt important que afavoreix l’enteniment. Per això, encara que la seva professió no estigui reconeguda encara formalment, l’augment de la població immigrant al nostre país els ha convertit en una figura imprescindible.

Perfil del mediador

/imgs/2008/02/demanant-articulo.jpg

Les xifres defineixen a Espanya com un país multicultural. Segons les últimes dades de la Secretaria d’Estat d’Immigració i Emigració, a 31 de desembre de 2007, al nostre país hi havia un total de 3.979.014 persones estrangeres amb certificat de registre o targeta de residència en vigor: 841.211 d’Àfrica, 1.215.351 d’Amèrica Llatina, 1.546.309 de la Unió Europea, 238.770 d’Àsia i la resta, procedents d’altres països europeus, Amèrica del Nord o Oceania. Totes elles busquen la integració en la nostra societat, una labor en la qual els mediadors socials interculturals juguen un paper molt important.

Myriam Lee Polit és vicepresidenta d’Acord Intercultural, una associació sense ànim de lucre formada per persones de diferents procedències. Myriam resideix a Espanya des de fa deu anys, però les seves arrels es troben a Colòmbia on, assegura, “també hi ha immigració xinesa, romanesa o argentina”. Al seu entendre, la immigració comença a ser “un fenomen social, no un problema”. Gent de diversos països que es desplaça a milers de quilòmetres amb la intenció de trobar un futur millor.

Cal distingir entre el que és un conflicte veïnal i allò que, en realitat, constitueix un conflicte cultural

Els conflictes poden sorgir quan els seus costums no són enteses en el lloc de destinació. “A vegades hi ha massa grups diferents en un àmbit en el qual abans només existia una forma cultural i costa assimilar-lo”, explica Myriam. Un veí que posa la música alta o un altre que organitza una festa a casa poden ser motiu de discussió. No obstant això, cal distingir entre el que no deixa de ser un conflicte veïnal i allò que, en realitat, constitueix un conflicte cultural.

Aquesta és, precisament, una part important del treball dels mediadors. El seu objectiu és contribuir a la integració de les persones i grups d’origen estranger. Ajudar a solucionar els possibles conflictes i, fins i tot, detectar-los abans que sorgeixin. Aquesta figura té el seu origen en països europeus amb major tradició que Espanya en el fenomen d’immigració. Són professionals que solen estar especialitzats en àmbits específics.

Nova figura

La figura del mediador o mediadora encara no està formalment reconeguda. És per aquesta raó que bona part d’aquests treballadors no exerceixen les funcions que realment els corresponen o no reben la formació adequada. Les seves tasques es redueixen, en alguns casos, a labors de traducció o suport a persones immigrants, que desconeixen la paperassa o les gestions administratives que han de realitzar a la seva arribada al país. “S’intenta fer un treball de pont entre els grups d’immigrants i els professionals de diferents serveis”, explica Manuel Vicente Sánchez, responsable del programa de mediació intercultural del Consorci d’Entitats per a l’Acció Integral amb Immigrants (CEPAIM).

En alguns casos, les seves tasques es redueixen a labors de traducció o suport a persones immigrants

L’habitual és que els mediadors i mediadores siguin d’origen estranger -marroquins, romanesos, equatorians…-, encara que també poden ser espanyols. “El mediador social intercultural no es correspon amb una nacionalitat, sexe o marc cultural concret, sinó que, en la mesura en què la mediació es professionalitza, es valora que tingui una formació i habilitats concretes”, explica la coordinadora de l’equip educació d’Andalusia Acull, Amparo Carretero. La seva comesa és ser “facilitadors de la convivència i de la comunicació”, segons indica Sánchez. Són professionals que tenen unes habilitats especials per a mediar entre les persones.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Àmbits de treball »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions