Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mediació social intercultural

Permet detectar possibles focus de tensió entre diferents grups culturals per a facilitar la convivència

La professió de mediador social intercultural, sovint, es confon amb la d’un intèrpret o acompanyant. No obstant això és molt més. Són professionals que faciliten la convivència i la comunicació entre diferents cultures. Gràcies a ells, es detecten els possibles focus de tensió i es realitza una labor de prevenció molt important que afavoreix l’enteniment. Per això, encara que la seva professió no estigui reconeguda encara formalment, l’augment de la població immigrant al nostre país els ha convertit en una figura imprescindible.

Àmbits de treball

Els camps en els quals treballen els mediadors i mediadores són diversos. Estan especialitzats en temes jurídics, laborals, sanitaris, educatius, socials, d’habitatge o de convivència. L’arribada i assentament de persones immigrants genera nous àmbits per a la mediació. “Els mediadors treballen des de la superació d’estereotips, prejudicis, recels i pors, fins a la prevenció i resolució de conflictes, passant per la difícil tasca d’aconseguir el reconeixement i comprensió de l’altre com a interlocutor”, descriu Myriam Lee Polit.

És important que el mediador tingui una formació polivalent perquè pugui atendre totes les necessitats plantejades per la població immigrant

No obstant això, l’acció dels mediadors interculturals no es dirigeix exclusivament a les persones immigrants, sinó també a la població autòctona, en els barris en els quals ambdues conviuen. A través de la mediació, es creen espais de trobada comunes i, sobretot, es fa una important tasca de prevenció en afavorir la comunicació. S’intenta dur a terme accions que permeten generar noves actituds. L’objectiu és que immigrants i autòctons es coneguin, interactuin i es respectin. “Crear un marc de convivència on tothom se senti reconegut”, afegeix Amparo Carretero, qui reconeix que part dels conflictes que sorgeixen es deuen al fet que la població immigrant “no se sent reconeguda o se sent rebutjada”.

En aquest context, és important que el mediador tingui una formació polivalent perquè pugui atendre totes les necessitats plantejades per la població immigrant. Es requereix una metodologia de treball integral. Així mateix, des de CEPAIM insisteixen en la necessitat que conegui tant l’existència com el funcionament de “els serveis, recursos i professionals que donen resposta a aquesta diversitat de necessitats”. “Una competència específica en un o diversos àmbits d’actuació contribuirà sens dubte a una pràctica més adequada i professional”, defensen.

Sanitat, ocupació i educació

En l’àmbit sanitari, els mediadors interculturals ajuden a superar els problemes de comunicació generats per la diferència d’idioma i les diferències culturals. En el terreny laboral, part de la seva funció se centra en sensibilitzar a l’empresariat perquè contracti a població estrangera. L’estudi “Diàlegs. Elements i Estratègies per a l’Orientació Laboral des de la perspectiva de la Mediació Intercultural”, de la Federació Andalusia Acull, destaca com a principals dificultats per a la inserció laboral de les persones immigrants la falta de maneig d’idiomes i l’existència d’estereotips i prejudicis en relació amb elles. Així mateix, detecta com a obstacles més freqüents la falta de documentació per a treballar i l’absència d’homologació de les titulacions.

En educació, la incorporació de l’alumnat immigrant ha originat cert desconcert entre alumnes i professors, que ha portat en alguns casos a episodis de rebuig i aïllament dels estudiants estrangers. La Fundació Desenvolupament Sostingut (Fundeso) desenvolupa en instituts de Secundària i Batxillerat el programa Interculturanet, de sensibilització contra el racisme i la xenofòbia. Mitjançant aquest programa s’intenta treballar l’intercanvi i el diàleg intercultural entre els joves i adults -orientadors o professors- que s’involucren en el programa. “Treballem l’acostament i analitzem les diferències, sense que cap país estigui per sobre d’un altre. Vam mostrar les coses que hi ha en comú per a crear un espai on dialogar i conèixer-se”, explica Verónica Eva Calvo, responsable de coordinació d’Interculturanet.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions