Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Menjadors socials

El seu bon funcionament depèn del voluntariat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 14deGenerde2003

Voluntat i ganes de treballar. Aquests són els únics requisits que les diverses associacions i organitzacions socials exigeixen per a formar part del seu equip de voluntaris. A Espanya el número de necessitats continua creixent, per aquesta raó des de les associacions benèfiques i diversos organismes socials, es treballa duro per a habilitar els anomenats menjadors socials. A ells acudeixen persones amb pocs recursos per a menjar calent al migdia o a la nit. Gràcies als centenars de voluntaris que treballen desinteressadament, en l’actualitat, molts d’aquests centres proporcionen una assistència més global. Els menjars es complementen amb serveis de bugaderia, condícies i dutxes, suport, seguiment i reinserció. Una labor impossible de dur a terme sense l’esforç del voluntariat.

Els menjadors amplien els seus serveis

Segons un informe de Càritas i la Fundació Foessa, a Espanya conviuen uns 30.000 ‘sense sostre’. Darrere d’aquest número es troben persones marcades per la pobresa, falta d’oportunitats, circumstàncies adverses o mala sort sense més, que els obliguen a malviure sense residència habitual i en condicions summament precàries. S’estima que a Espanya hi ha més de 8 milions i mig de persones que sobreviuen amb menys de la meitat de la renda mitjana per càpita. Uns 85.000 llars, més de 500.000 persones, estan sumits en el que els especialistes denominen la “pobresa extrema”, això és, disposen de menys del 15% de la renda mitjana per càpita.

Si a aquesta xifra li sumem les dificultats dels cada vegada més nombrosos immigrants que acudeixen al nostre país a la recerca d’una oportunitat, no és d’estranyar que els serveis socials institucionals rebin de bon grat l’ajuda de les entitats benèfiques.

Els menjadors socials, antany limitats a la ració diària de sopa calenta, treballen a ampliar les seves comeses. La major part dels menjadors que funcionen a Espanya ofereixen una atenció cada vegada més integral als necessitats. El seu finançament procedeix de la variada col·laboració a través d’organitzacions com Càritas i diverses congregacions religioses.

Els requisits que precisen les diverses organitzacions per a admetre voluntaris són simples. La feina de casa, variades. Servir menjar, recollir plats, cuinar en alguns casos, ocupar-se del rober en uns altres, però sobretot, estar en disposició de dedicar temps i esforç a persones necessitades de ‘calor humana’. “Demanem estabilitat, una motivació real per a ajudar als altres, en definitiva, tirar una mà”, afirma Borja Agirre, treballador social a càrrec del menjador de la Congregació Apostòliques del Cor de María (-c/ Manuel Allèn, 10, Bilbao-), que serveix menjades entre les 12.30 i 13.30. Aquest centre també disposa de sala d’estar on asseure’s, llegir el periòdic o veure la televisió. Borja pensa que els motius personals que condueixen al voluntari a prestar la seva ajuda haurien de quedar en un segon pla.

No obstant això José Antonio Lizarralde, responsable d’Aterpe (-c/ Elvira Zipitria, 1, en la Part Vella de Sant Sebastià-), centre de dia que obre diàriament les seves portes per a assistir a unes seixanta persones gràcies a un centenar de voluntaris, està convençut que el contacte amb aquestes persones és molt positiu per al propi voluntariat. “Et va transformant. Aquestes persones estan vivint en l’exclusió perquè aquesta societat malalta genera persones que han anat trencant amb ella. És fàcil adonar-se de què és el que no has de fer, i s’aprèn a acaronar els teus llaços, el teu entorn. Es valora més tot el que t’envolta i t’adones de la sort que has tingut”, explica el responsable.

Respecte al perfil d’aquest voluntariat, que tant aporta i al seu torn rep, es pot dir que fins fa poc eren sobretot dones majors, vinculades durant molts anys a institucions benèfiques, i amb una forta motivació religiosa. No obstant això, cada vegada hi ha participen més joves en aquestes tasques. “Anem a col·legis a convidar-los, vénen estudiants d’Educació Social, individualment o en grup”, assegura Borja.

També col·laboren prejubilats amb temps lliure per a servir als altres. “Som molta gent en aquest vaixell”, afirma Lizarralde. Per això “és fonamental la coordinació i comprometre’s de debò”. En alguns llocs s’organitzen torns, i en uns altres els voluntaris es responsabilitzen d’acudir diversos dies fixos a la setmana, segons la seva disponibilitat. No sol haver-hi problemes de convivència, i els responsables dels serveis poden expulsar a aquells que l’alterin, de manera que els voluntaris en poques ocasions s’enfrontaran a situacions violentes.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions