Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Menors migrants a Espanya, qui són

El perfil dels menors estrangers no acompanyats ha variat en els últims 15 anys, amb l'arribada d'un nombre major d'adolescents

Img ninos marruecos2 listado Imatge: Stacy Herbert

No hi ha un perfil determinat, encara que sí diversos aspectes que els defineixen. Els menors migrants no acompanyats (MMNA) que arriben al nostre país constitueixen en l’actualitat un grup heterógeno. La supremacia dels adolescents marroquins ha donat pas a joves de diferents nacionalitats, incloses menors de sexe femení, les motivacions del qual es divideixen en quatre grups. Els joves emigren per millorar la situació econòmica, les expectatives socials, fugir d’un context de violència o d’una situació familiar de conflicte.

L’informe “Somnis de butxaca” analitza qui són els joves que arriben a Espanya amb aquests anhels i, en alguns casos, amb un component transversal d’aventura adolescent, desig de conèixer món i experimentar. Encara que la millora econòmica és el principal objectiu per als menors procedents del Magrib i Àfrica subsahariana, no és l’únic per a tots.

Els joves que busquen millorar la seva situació econòmica tenen entre 14 i 16 anys, bones relacions familiars i, sovint, experiència laboral

Cada any, menors de 14 a 16 anys, amb bones relacions familiars i, sovint, experiència laboral en el seu lloc d’origen, arriben al país per llaurar-se un futur. En altres casos, busquen millorar les seves expectatives socials, tenir una oportunitat en l’àmbit esportiu, possibilitat d’estudiar o exercir professions artístiques. En aquest segon cas, l’edat mínima dels joves s’eleva fins als 16 anys.

Quan fugen d’una situació de violència al país, amb freqüència, no pensen a Espanya. Són pocs els qui sol·liciten asil. “La majoria procedeixen de països de l’Àfrica subsahariana”, precisa l’informe, que recull, a més, la manca d’un protocol específic per a menors sol·licitants d’asil.

Respecte a les joves, elles han format part per primera vegada d’una recerca a causa de la cambra dels motius per emigrar: fugir de situacions familiars de conflicte. Les menors veuen en aquesta sortida la possibilitat de donar l’esquena “a un ambient hostil i alliberar-se del rol de subordinació de les dones en els seus contextos d’origen”.

L’informe comptava amb diversos objectius. Es plantejava conèixer més sobre aquest fenomen, analitzar les noves nacionalitats dels menors que arriben a Espanya (el Marroc ha estat el país habitual de procedència) i investigar la incipient feminització, de joves i adolescents que fins a fa uns anys no prenien part en aquests processos.

On acudeixen

Aquest estudi és el primer d’àmbit espanyol, si bé per realitzar-ho es van seleccionar les principals comunitats autònomes quant a recepció de menors migrants no acompanyats (MMNA): Catalunya, País Basc, Comunitat de Madrid i Comunitat Valenciana. Andalusia i Canàries són llocs d’entrada i de pas per excel·lència, però en ells les xifres d’establiment són inferiors. Les dades es van recollir entre 2006 i 2008, mentre que la redacció va tenir lloc en 2009, per la qual cosa, adverteix l’informe, ja que “la migració de menors no acompanyats és un fenomen dinàmic i canviant, la realitat actual pugues no coincidir amb els resultats que s’exposen”, encara que sí dona una visió molt aproximada d’aquesta.

Els menors procedeixen en la seva majoria del Marroc, Romania, Senegal, Algèria, Mali, Gàmbia, Ghana, Guinea Conakri, Mauritània i Costa d’Ivori. A Ceuta i Melilla arriben, sobretot, procedents del Marroc. En Comunitat Valenciana i a Andalusia destaquen els menors de Romania, a Extremadura i a Canàries procedeixen de Senegal, i a País Basc són més nombrosos els menors d’origen algerià.

En les citades comunitats, diverses organitzacions duen a terme tasques de protecció i assessorament dels menors, entre unes altres. A València, l’Associació Valenciana d’Ajuda al Refugiat, AVAR, proporciona atenció integral a les necessitats específiques de menors immigrants, recursos tutelats i d’emancipació per als menors que la seva guarda exerceix i desenvolupa projectes de cooperació internacional al desenvolupament per prevenir l’emigració juvenil indocumentada. A Madrid, Dianova facilita acolliment d’urgència, programa residencial i programa residencial d’inserció socioprofesional per a menors estrangers no acompanyats.

Altres entitats, com Save the Children, han reclamat la necessitat de “posar els drets i necessitats dels nens i nenes per sobre d’altres qüestions de tipus econòmic i de gestió de recursos”, ja que són menors d’edat que manquen de la cura d’un adult. En la seva opinió, malgrat les diferències registrades en les comunitats autònomes sobre la protecció d’aquests menors, és obligatori complir la normativa internacional. “Aplicant la Declaració dels Drets del Nen, els menors estrangers tenen dret a rebre l’assistència adequada per cobrir les seves necessitats físiques i emocionals”, estima

Falta d’informació fiable

La tasca d’elaborar l’informe ha recaigut en el grup de recerca IFAM (Infància i Família en Ambients Multiculturals), de la Fundació Pere Tarrès, i ha comptat amb la participació d’UNICEF, que en 2009 va publicar “Ni il·legals ni invisibles”, un informe que recull una part dels resultats d’aquesta recerca i que assegura que en l’actualitat es manca d’informació fiable per conèixer el nombre de nens estrangers a Espanya, així com la seva situació.

El futur dels menors

L’esborrany del Reglament d’Estrangeria reconeix el dret dels menors estrangers no acompanyats a oposar-se a la repatriació i designar una defensa independent en aquestes causes. Estableix l’elaboració en el futur d’un Protocol Marco de Menors Estrangers No Acompanyats, que contempla la seva localització, identificació, determinació de l’edat, posada a la disposició dels serveis de protecció de menors i documentació. No obstant això, no es reconeix el seu dret a treballar a partir dels 16 anys, ni obtenen cap benefici per haver estat sota tutela pública.

El Comitè dels Drets del Nen, que controla l’aplicació dels drets de la infància, ja va mostrar la seva preocupació el passat mes d’octubre pels menors sol·licitants d’asil i refugi a Espanya i els menors estrangers no acompanyats, per els qui va demanar la prevenció de “procediments irregulars d’expulsió, protocols uniformes per determinar l’edat i l’anàlisi individual de les circumstàncies de cada nen”.

Save the Children creu que la modificació del Reglament d’Estrangeria és una oportunitat per superar alguns obstacles al ple respecte dels seus drets

Per Save the Children, la modificació del Reglament suposa “una oportunitat única per millorar les garanties de protecció” dels menors i “donar resposta a alguns dels obstacles que encara existeixen a Espanya per garantir el ple respecte dels seus drets”. Al seu judici, ha de fixar-se un procediment adequat i comú en tot el territori per determinar l’edat, així com un procediment de determinació de l’interès superior del nen, un termini màxim per obtenir la documentació que permeti la seva integració en la societat receptora i una major coordinació entre les comunitats autònomes i les diferents entitats involucrades en el procés d’acolliment.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions