Menors sense infància

Nens sense infància. Una contradicció que, no obstant això, reflecteix la realitat de milions de menors a tot el món. Un ball de xifres, a qual pitjor. Nacions Unides revela que existeixen fins a 150 milions de nens i nenes del carrer. Altres 200 milions treballen en ocupacions considerades perilloses. Uns 70 milions més en edat escolar no van a escola. I així fins a arribar a les xifres de mortalitat infantil que, malgrat disminuir cada any, encara parlen de 27.000 menors de cinc anys que moren cada dia per causes evitables.

Els nens i nenes tenen drets, encara que no sempre es respectin. “Hi ha milions d’adults prematurs tancats en petits cossos, que juguen cada dia el difícil partit de la supervivència”, descriu Mans Unides. En l’última dècada, dos milions de nens han mort en conflictes armats i 250.000 han debutat com a nens-soldat. Sens dubte, una estrena perillosa.

L’atenció aquests dies se centra en República Democràtica del Congo on, segons Unicef, els constants combats a la província de Kivu del Nord “han posat als nens en perill de sofrir maltractaments i explotació per part dels grups armats”. El reclutament forçat és una pràctica estesa. El grup més vulnerable és el compost pels nens desplaçats. El caos que s’ha ensenyorit del país propícia el moviment de persones i l’augment de nens que, en la seva fugida, queden separats dels seus progenitors.

Els mals que aguaiten als infants són varis i variats. En el món, per exemple, hi ha 15 milions de petits orfes a conseqüència de la sida i tampoc ells se salven d’aquesta epidèmia. L’abús sexual al fet que són sotmesos en alguns països els condueix a traumes psicològics, contagi de VIH i malalties de transmissió sexual “o l’addicció a les drogues des d’edats primerenques”, recorda Global Humanitària. Aquesta ONG desenvolupa des de 2003 el Projecte Protect. Radicat a Cambodja, aquest projecte investiga i denuncia abusos sexuals a menors per part d’estrangers i de xarxes de prostitució infantil. “La precària situació econòmica del país, més accentuada en les zones rurals, causa l’abandó, la venda i el segrest de nens”, lamenta l’entitat. Al voltant de la meitat dels habitants de Cambodja tenen menys de 18 anys. Només a Phnom Penh, capital del país, s’estima que entre 1.000 i 1.500 nens -com a mínim- viuen als carrers sense mantenir vincles familiars.

Més de la meitat de la població dels països en desenvolupament és menor de 25 anys. Això significa, segons dades del Banc Mundial, que el 85% dels joves entre 15 i 24 anys resideix en aquests països i que el 92% dels 1.400 milions de nens que naixeran en el món abans de 2010, ho faran també en aquestes zones. No obstant això, els menors són un dels grups més vulnerables i les seves veus, “les menys escoltades”. Una quarta part de la població que viu en condicions d’extrema pobresa és jove, prop de 12 milions viuen amb VIH/sida, uns 133 milions no saben llegir ni escriure i entre un terç i la meitat manca d’ocupació.

En aquest context, els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) busquen, entre altres coses, millorar les condicions de vida dels nens i joves. Per a això, el Banc Mundial compta amb diversos programes l’objectiu dels quals és incorporar les opinions dels joves “a fi de millorar el seu present i el seu futur”. En el cas de Youthink! , es posa a la disposició dels estudiants un recurs en línia sobre temes socials i de desenvolupament, en el qual el contingut està escrit en un idioma “apropiat a l’edat” i es convida als joves a compartir les seves històries i les seves experiències.

En els últims anys, el treball infantil és una denúncia contínua. La situació afecta a un bon nombre de països, en els quals les condicions de vida d’aquests menors deixen molt a desitjar. A Bolívia, Global Humanitària ha detectat a uns 800.000 nens, nenes i adolescents treballadors. La majoria es veuen obligats a ajudar en la llar (principalment les nenes), en el camp i en la venda ambulant de productes: “Hi ha nens que netegen sabates, uns altres treballen carregant bosses, en els basurales o venent periòdics”.

En altres països d’Amèrica Llatina, com Colòmbia, prop de dos milions i mig de nens entre 5 i 17 anys es veuen obligats a treballar en algun moment de l’any. “Gairebé un milió desenvolupa activitats que corresponen a les pitjors formes de treball infantil”, adverteix Global Humanitària. Les taxes de matriculació escolar descendeixen de manera preocupant entre Primària (87%) i Secundària (55%) i només un 64% dels nens que treballen assisteix a centres d’educació formal. Una situació similar es repeteix a Guatemala i Nicaragua, on la meitat dels menors de 15 anys són també treballadors, en la seva majoria, no remunerats.

Les conseqüències del treball infantil provoquen cada any, segons l’ONG Ajudem a un nen, prop de 22.000 morts, accidents o negligències. D’aquí la posada en marxa del Programa Internacional per a l’Erradicació del Treball Infantil (IPEC), impulsat des de l’Organització Internacional del Treball (OIT). Aquesta entitat defineix el treball infantil com “tota activitat laboral que realitzen els nens, les nenes i adolescents abans dels 18 anys i que els perjudica en el seu desenvolupament físic, social, intel·lectual i moral”. No obstant això, més de 200 milions de menors es veuen obligats a treballar. D’ells, uns 50 milions tenen entre 5 i 11 anys i exerceixen la seva labor en “circumstàncies perilloses”.

El matrimoni infantil és una pràctica habitual a Àfrica subsahariana i Àsia meridional. La seva aplicació “nega a les nenes el dret a un futur millor”, adverteix Unicef, però la situació es repeteix a Orient Mitjà, Àfrica septentrional i altres regions d’Àsia, on la tradició aposta pel matrimoni amb adolescents. A Sierra Leone, el 56% de les nenes contreu matrimoni abans de complir 18 anys. El 66% en les zones rurals. A Etiòpia i a Àfrica occidental, els enllaços als 7 o 8 anys són freqüents. En Djibouti, arribar als 20 anys sense haver-se casat converteix a les dones en “solteronas”.

A penes hi ha estadístiques. Les dades se silencien emparats en tradicions sense intenció de ser revisades. “Resulta difícil conèixer el nombre de matrimonis prematurs, a causa de la quantitat d’ells que no s’inscriuen i que, per tant, són il·legals”, explica Unicef. Les famílies pobres aproven els matrimonis perquè consideren a les nenes una càrrega econòmica: “Casar-les és una mesura de supervivència”. Unes altres estan convençudes que el matrimoni a una edat primerenca protegeix a les nenes enfront d’agressions sexuals i “els procura la protecció d’un tutor home”.

El matrimoni prematur és una de les principals causes d’abandó escolar entre les nenes. “Quan poden anar a escola i completar els seus estudis, es modifica diametralment el seu futur”, adverteix Unicef. Es tem a una educació que pot canviar “per a bé” l’orientació de la vida de les nenes i de les seves futures famílies. Malgrat l’increment que han registrat en els últims anys les taxes d’escolaritat, la proporció de nenes que cursa estudis secundaris és sensiblement inferior a la de nens.

Per a millorar aquesta situació, Unicef impulsa des de 2006 els Clubs de Mares. La finalitat d’aquests grups és ajudar a les nenes dins de les seves comunitats perquè concloguin els estudis. En concret, fan costat a les dones perquè obtinguin ingressos derivats de l’horticultura comunitària en gran escala i puguin fer-se càrrec de l’educació de les seves filles. Les integrants del Club de Mares conreen hortalisses com a mandioca i patates, “la venda de les quals genera fons que s’empren per a pagar la matrícula escolar de les nenes”.

D’altra banda, les dones que componen aquests grups mobilitzen a les seves comunitats en suport de l’educació de les nenes i s’encarreguen d’informar i orientar sobre aspectes culturals com el matrimoni precoç, l’embaràs adolescent i la prevenció de les malalties de transmissió sexual. Una vegada que les mares han entès la importància d’enviar a les seves filles a l’escola, s’intenta que transmetin aquests coneixements a altres dones perquè totes les petites tinguin l’oportunitat d’acudir al col·legi i, per què no, també a la universitat.