Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mentides sobre la migració… i les dades que les desmunten

Diferents ONG han engegat campanyes per sensibilitzar a la societat sobre la realitat de les persones migrants i reclamar drets per a elles

img_inmigrante hd_

Els drets de les persones migrants es respecten sempre? Les persones migrants estan alguna vegada en perill? Reben totes atenció sanitària gratuïta? És massiva l’arribada de persones migrants? Quantes sol·liciten asil cada any? Aquestes i unes altres són qüestions claus per conèixer el fenomen de la migració. El dia a dia informatiu disfressa els detalls, per la qual cosa aquest article desvetlla cinc qüestions imprescindibles que tots els ciutadans han de conèixer. Algunes ONG ja les han advertit mitjançant campanyes de sensibilització.

Img inmigrante art
Imatge: marimbajlamesa

1. Els drets de les persones migrants es respecten sempre

No és fàcil arribar a un país estranger sense complir els tràmits legals. Però quan resulta impossible fer-ho, la desesperació guanya. La Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) alerta que és en aquests casos quan s’és més susceptible de ser víctima d’abusos i violació de drets. Denuncia casos de violència física, mètodes “dissuasoris” que posen en perill la vida de les persones i negació de l’auxili a qui ho requereix. “No és just que la gent mori a les fronteres per buscar un futur millor”, lamenta Alain Diabanza. Ell va arribar a Espanya en 2005, després de fugir de la guerra civil de República Democràtica del Congo, i en l’actualitat, 12 anys després de sortir del seu país, afirma sentir-se “amb la seguretat de tenir una vida digna”.

Img cear art
Imatge: CEAR

Alain Diabanza forma part de la campanya Estohayquecortarlo.org, que CEAR ha llançat a favor de les persones migrants. “Cap frontera ha de ser el taüt d’aquelles persones que, fugint de la guerra, la misèria o la mort arriben a les nostres fronteres i es troben amb la violació dels drets humans”, assenyala la secretària general de CEAR, Estel Galán. La campanya pretén recopilar signatures per demanar que a les fronteres es duguin a terme pràctiques humanes.

2. Les persones migrants no estan en perill

Jugar-se la vida per un futur millor no és en cap cas l’objectiu de les persones migrants, encara que sí la destinació que espera a moltes. En observar les imatges d’els qui creuen les fronteres, qualsevol, sovint es pensa solament en el seu desig de tenir millor qualitat de vida, majors ingressos o, simplement, comoditats. No obstant això, darrere de moltes persones hi ha veritables drames.

CEAR adverteix que la majoria d’els qui “arriben a la tanca de Ceuta i Melilla són refugiats que han hagut de triar entre un taüt i una maleta” perquè als seus països d’origen, d’on parteixen en condicions d’inseguretat, es viuen guerres, violació de drets humans, misèria o persecucions, entre unes altres. “Venen fugint de situacions com les quals veiem en els mitjans tots els dies: Síria, Mali, República Centreafricana…”, assenyala l’organització. La cerca d’una segona oportunitat és la principal motivació que els empeny a embarcar-se en una aventura de final incert. “En molts casos -prossegueix- són persones susceptibles de rebre protecció internacional, tal com estableix la legislació internacional adoptada per Espanya i, en particular, la Convenció de Ginebra sobre l’Estatut dels Refugiats”.

3. Totes les persones migrants reben atenció sanitària gratuïta

La campanya “Ningú Rebutjat”, de Metges del Món, recorda que, des de l’aprovació de el Reial decret Llei 16/2012 (Reforma Sanitària), “centenars de milers de persones que viuen a Espanya s’han quedat sense accés a l’atenció primària”. En total, calcula que s’ha exclòs de la cobertura sanitària a més de 800.000 ciutadans i que “ha aixecat barreres econòmiques per a moltes més, a través del copago farmacèutic”.

Metges del Món assegura que no és fàcil beneficiar-se de programes especials d’atenció sanitària

Assegura que les persones immigrants són un dels grups més vulnerables, per la qual cosa manté oberta la seva petició de restitució de la sanitat universal al nostre país. Explica que en els dos anys de vigència de la llei, s’ha eliminat l’atenció a les persones immigrants en situació administrativa irregular, si ben “nou comunitats autònomes -Andalusia, Aragó, Astúries, Canàries, Cantàbria, Catalunya, Extremadura, Galícia i València- han disposat mesures per proporcionar atenció sanitària a aquestes persones sense recursos”. Set han aprovat un “programa complementari” per a les persones no assegurades ni beneficiessis sense recursos, mentre que Andalusia i Astúries han reconegut el dret a l’atenció sanitària de totes les persones.

No obstant això, l’entitat assenyala que no sempre és fàcil “creuar amb èxit la travessia burocràtica necessària per beneficiar-se dels programes especials”, mentre que la resta de comunitats han establert condicions d’accés a l’atenció mèdica “en determinats suposats i amb criteris diferents”, la qual cosa implica que, en el cas d’Illes Canàries, solament 145 persones hagin accedit a aquesta atenció, enfront de les 48.000 que van perdre la seva targeta sanitària.

4. L’arribada de migrants és massiva

El passat 21 de març, amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial, Xarxa Acull va emetre un comunicat per denunciar “l’alarmisme davant les xifres d’immigració” i “el perill per a la convivència” que suposen aquests discursos sobredimensionats. En referència a les arribades d’immigrants subsaharians a Ceuta i Melilla, la responsable de l’àrea d’atenció a víctimes per discriminació racial o ètnica, Inés Díez, va assenyalar que “la presentació d’aquests actes com una amenaça per a la seguretat nacional no fa més que alimentar el racisme i perjudicar la convivència”.

En la seva opinió, aquest tipus de discursos augmenten els actes de racisme, ja que “es presenta a persones de diversos orígens com un perill per a la societat d’acolliment”. Atribueix a tres factors aquest tipus de reaccions -el desconeixement, la por i els estereotips- i lamenta que quan un grup de persones migrants arriben al nostre país es recorri a “imatges descontextualizadas i declaracions simplificadores”.

5. Milers de persones reben asil cada any

Les sol·licituds d’asil van augmentar un 28% en 44 països industrialitzats en 2013, sobretot per la crisi de Síria. Segons dades d’ACNUR , els 28 països de la Unió Europea van registrar 398.200 sol·licituds d’asil, la qual cosa suposa un increment del 32% comparat amb l’any 2012 (301.000). A Europa, Alemanya va ser el major receptor amb 109.600 noves sol·licituds d’asil, seguit de França amb 60.100 i Suècia amb 54.300. L’informe “Tendències d’Asil 2013” no destaca al nostre país com a país receptor de sol·licitants d’asil. De fet, segons dades d’Eurostat, Espanya va rebre en 2013 a un total de 4.485 demandants, en la seva majoria procedents de Mali (1.482) i Síria (725). D’aquestes, va resoldre 2.365 peticions, de les quals solament va acceptar un 23%: 325 persones van obtenir protecció subsidiària, 205 van ser reconegudes amb l’estatut de refugiat i altres cinc ciutadans van rebre visats per raons humanitàries.

ACNUR recorda que les persones refugiades també arriben a Espanya per Ceuta i Melilla, per la qual cosa ha demanat que no se’ls oblidi al debat migratori. Reclama per a elles protecció internacional “tenint en compte que el nombre de persones que entren per aquesta frontera sud d’Europa fugint de la guerra, de la violació de drets humans i de la persecució s’ha incrementat de forma considerable des de fa gairebé un any”.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions