Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mercé Garet. Psicòloga de l’ONG ‘Punt de Referència’ i experta en programes de persones tutelades i extutelades

Ajudem als joves que deixen de ser tutelats, però no pretenem ser els seus pares ni mares

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 22deJunyde2007

Acaben de complir 18 anys i els dos tenen somnis. Ángel desitja treure’s el permís de conduir al més aviat possible i començar la seva carrera universitària el proper mes de setembre. A Rahik també li agradaria estudiar i anar-se de vacances amb els seus companys del centre de menors, però per a ell complir la majoria d’edat significa que el seu futur és una mica més incert, ja que deixa d’estar tutelat i de viure sota l’empara de l’Administració. Una situació que li obliga a posposar aquests desitjos i centrar-se en necessitats més urgents com la cerca d’ocupació i d’una casa. Per recolzar a nois com aquest, obligats a valer-se per si mateixos i afrontar el dia a dia sense cap ajuda, neix l’ONG ‘Punt de Referència’. Mercé Garet és la psicòloga d’aquesta associació centrada a treballar amb els joves que se senten desemparats quan la llei els convida a sortir dels centres de menors. “Treballem perquè tinguin un punt de referència social i laboral, encara que no pretenem ser pares ni mares”.

Tutela, extutela, empara institucional… són paraules que transmeten una certa sospita. És difícil que molts d’aquests joves el ‘delicte dels quals’ és viure sota la protecció de l’Administració per haver-se quedat orfes o pertànyer a famílies desestructurades puguin fer-se un buit en aquesta societat

Sí, la veritat és que és així, encara que no hi ha una raó per a això. Una persona tutelada és algú que, a falta de l’autoritat paterna o materna, es confereix a l’Administració per cuidar de qui per edat o una altra causa no té una completa capacitat civil. Pot donar-se el cas que la tutela estigui en mans de l’Administració i que la guarda la tingui un avi o un familiar proper.

Posi’m un exemple

La tutela correspondria al responsable final del nen i la guarda és la persona que es fa responsable que el menor dormi en unes condicions adequades. És qui fa un seguiment diari del jove i cuida que estigui alimentat i rebi una correcta educació. Així fins als 18 anys. La tutela pot recaure en una família o en l’Estat.

Després, la Llei de Protecció de la Infància s’oblida d’ells

Una vegada que els compleixen el jove deixa de ser menor i per tant la Llei de Protecció d’Infància i l’empara arriba fins a aquí. Es converteix en un jove extutelat. És llavors quan el testimoni ho prenen altres organismes, com la Secretaria d’Infància, concretament l’Àrea de suport del jove tutelat i extutelat, per exemple. En algunes comunitats hi ha departaments i programes específics que se segueixen preocupant per ells.

El que per a la gran majoria és l’inici de la llibertat, per als joves tutelats és el començament de la incertesa. Què els espera fora?

Depèn de cada cas. Hi ha joves que quan arriben a la majoria d’edat comproven que la situació a la seva casa ha millorat i poden tornar al seu entorn familiar. Hi ha uns altres que treballen i han aconseguit independitzar-se gràcies al suport rebut per l’Àrea de Suport al Jove…

I hi haurà, imagino, qui no ho aconsegueixi

Clar. Hi ha persones que no han tingut un comportament bo als centres i no se’ls dona l’oportunitat de beneficiar-se d’ajudes i suports externs.

En què es materialitzen aquests suports?

En aspectes tan importants com l’habitatge, prestacions econòmiques o programes educatius.“Els suports es materialitzen en aspectes tan importants com l’habitatge, prestacions econòmiques o programes educatius”

En concret, l’associació que vostè representa, ‘Punt de Referència’, què fa per els qui canvien la cua del menjador del centre de menors per la de l’atur o la dels diferents serveis d’assistència de les ONG?

Nostra organització contempla diversos programes; alguns estan enfocats cap als joves que són a punt d’arribar a la majoria d’edat i uns altres estan dissenyats pels quals ja han complert els 18 anys.

El que més èxit té és el ‘Programa Referents’

Sí. Amb ell va començar l’associació. Un grup de persones que ja treballaven amb menors es van adonar que costava molt esforç i molts mitjans que un d’aquests joves s’independitzés amb només 18 anys sense tenir a cap adult com a ‘referència’. És llavors quan es va pensar en el gran treball que podien fer els voluntaris respecte a les persones tutelades, convertint-se en els seus referents. I així ha estat. El programa ofereix la possibilitat de contactar amb una persona més major que ells, disposada a conèixer-los i acompanyar-los en el seu moment a dia. “El ‘Programa Referents’ ofereix la possibilitat de contactar amb una persona més major que ells, disposada a conèixer-los i acompanyar-los en el seu moment a dia”

Algun advertiment que hagi de conèixer abans d’inscriure’m al programa?

Cap. Som nosaltres els qui seleccionem als voluntaris, els formem i fem un seguiment de la situació durant tota l’assistència.

Un d’aquests nois extutelats podria conviure amb la meva família durant un temps?

No. Per a aquest cas hem creat el ‘Programa Acull’, que el seu objectiu és oferir una llar durant vuit mesos a joves immigrants que hagin complert els 18 anys. Es tracta de compartir una llar, una nevera, un programa de televisió… i a partir d’aquesta convivència es pot generar un vincle molt important entre el jove estranger i la família que li acull. Aquesta serà el seu referent i recolzo en un territori desconegut per la persona extutelada.

Espanya és un dels països amb major nombre de menors estrangers no acompanyats, es calcula que hi ha més de 3.800 menors en aquesta situació. El futur d’un jove extutelat espanyol és diferent al d’un estranger que pot ser expatriat o regulat?

Caldria estudiar cada cas. Per descomptat que el nombre augmenta i al País Basc i Catalunya és on més menors estrangers viuen. Quan un jove d’aquestes característiques no està acompanyat es fa un estudi i es determina si és més convenient enviar-ho al Marroc, per exemple, o mantenir-li aquí i ajudar-li a aconseguir el permís de residència. El de treball és més difícil d’aconseguir perquè viure sota la tutela de l’Administració Pública és incompatible amb un permís de treball. Per a això es necessita mantenir el permís de residència en vigor i una oferta de treball d’un any.“Viure sota la tutela de l’Administració Pública és incompatible amb un permís de treball”

Per no parlar dels tràmits burocràtics

Clar, aquí radica el principal problema. Des que es presenta una oferta fins que s’aprova poden passar entre vuit i deu mesos d’espera només per resoldre la modificació de permisos amb residència de treball. És necessari que aquests tràmits s’agilitin.

Què pesa més en el currículum d’un tutelat: el seu origen estranger o aquesta etiqueta?

No es pot ocultar que el futur laboral ve marcat moltes vegades per l’origen del noi, però és veritat que tenim a molts d’ells treballant sense problemes i que, per contra, hi ha joves espanyols amb moltes dificultats per tirar endavant. Depèn de cada cas.

Quin alternativa té una persona que ha viscut en un centre de menors fins als 18 anys i que surt d’ell sense el permís de treball?

Residir a Espanya i no treballar t’obliga a entrar al mercat negre o dedicar-te a pràctiques no legals.

Sembla que els legisladors no ho tenen tan clar

El que necessitem és sobretot més ajudes, major nombre de programes socials que integrin a aquest grup de persones i agilitat burocràtica.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions