Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mesures al món a favor de la igualtat

Les dones i les nenes són l'objectiu d'aquestes iniciatives, que pretenen posar fi a les lleis discriminatòries

Img mujeres india Imatge: McKay Savage

Els qui més sofreixen violacions de drets al món són les dones i les nenes. A certes regions, la discriminació és comuna, així com els episodis de violència, el tràfic de dones o la mutilació genital femenina. La Xarxa d’Acció Dones, composta per més de 35.000 persones de 160 països, les defensa en tot el planeta a través d’Igualtat Ja (Equality Now). Aquesta organització treballa per derogar les lleis considerades com a discriminatòries. Recolza a les dones que promouen els drets d’igualtat, mobilitza a altres associacions i treballa de manera estreta amb els propis països per modificar la legislació internacional en matèria de turisme sexual.

Img mujeres india articuloImagen: McKay Savage

Justícia i igualtat per a les dones. Aquesta és la consigna. Les defensen a elles perquè són més vulnerables davant situacions de violació de drets o discriminació. L’organització Igualtat Ja es mou per raons de gènere en diversos països de tot el món des de 1992. S’ha presentat a Espanya fa algunes setmanes, però les seves accions són des de fa temps internacionals i recolzen a organitzacions liderades per dones. En ocasions, se centren en un cas individual per denunciar una situació que afecta de manera col·lectiva. Però sempre es comunica en anglès, espanyol, francès i àrab “per promoure l’accés igualitari” a la informació.

En 1999, es van detectar lleis discriminatòries en un total de 45 països

El principal front són les lleis discriminatòries. En 1999, es van detectar en un total de 45 països, encara que informes posteriors han ampliat aquesta xifra. Aquestes normes afecten a qüestions personals, econòmiques o d’estat civil: dones a els qui no està permès votar, treballar, rebre l’herència del cònjuge quan aquest mor o menors d’edat obligades a casar-se i a obeir al marit. “En 2000 -recorda Igualtat Ja-, l’Assemblea General de Nacions Unides va establir 2005 com data límit per a la revocació de les lleis discriminatòries”. Però encara avui romanen vigents en 36 regions.

Així ho revela l’últim informe “Beijing +15” de l’organització, publicat aquest any. El text pren aquest nom en referència a la Plataforma d’Acció adoptada en Beijing, que en 1995 va aconseguir que 189 governs ratifiquessin “que les lleis que discriminen a les dones atempten contra la igualtat” i es comprometessin a revocar “qualsevol llei restant que discrimini per motius de sexe”. Les lleis han de protegir a totes les persones, sense distincions. Quan això no ocorre, la participació en la societat no és plena. “Almenys, tenir la igualtat jurídica dona a les dones una igualtat de condicions”.

Les accions concretes se centren en diversos àmbits. Un d’ells es correspon amb la finalitat de la mutilació genital femenina (MGF). En el fòrum Awaken (Despertar) s’intercanvien informació i estratègies entre organitzacions, el treball de les quals es recolza des del Fondo per a l’Activisme de Base per Posar Fi a la MGF. S’estima que uns dos milions de nenes estan en risc de sofrir aquesta intervenció cada any.

Una altra de les campanyes combat el turisme sexual i el tràfic de dones. S’organitzen actes de mobilització i es treballa amb els països més afectats per modificar la legislació internacional i protegir a les víctimes. Es fa especial recalcament en les maneres en què les dones i les nenes cauen en aquestes xarxes: “segrestades, enganyades mitjançant ofertes de treballs a un altre país, venudes pels seus pares (sumits en la misèria) o atretes a causa de la pobresa”.

El Projecte Aliança d’Advocats per a la Dona (LAW) recolza a aquestes quan promouen els drets d’igualtat a través de les pròpies lleis i col·labora amb organitzacions de Mèxic “per presentar una petició al Comitè de Nacions Unides per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona”, en referència a les accions de segrest, violació i assassinat de dones en Ciutat Juárez i Chihuahua.

Protocol sobre els Drets de la Dona a Àfrica

A la fi de novembre de 2005 va entrar en vigor el Protocol sobre els Drets de la Dona a Àfrica. Es van crear nous drets en forma de normes internacionals i la coalició Solidaritat per als Drets de les Dones Africanes va defensar la “ratificació, assimilació i popularització” d’aquest document. Entre els països que ja ho han fet destaquen Benín, Cap Verd o Comoros.

Com a novetats, aquest document va demanar per primera vegada la prohibició legal de la mutilació genital femenina, va denegar l’abús de la dona en la publicitat i en la pornografia, i va reconèixer la possibilitat d’interrompre l’embaràs quan sigui conseqüència d’una violació o d’una relació incestuosa, o si posa en perill la salut o la vida de la mare.

Altres drets que es reconeixen es refereixen a l’àmbit econòmic i del benestar social respecte a les dones vídues, ancianes, amb discapacitat i en perill. Aquest últim grup aquesta compost per dones pobres, procedents de poblacions marginades i “dones detingudes que estan embarassades o alleten” als seus bebès.

Per ser nenes

La campanya Per ser nenes, de Pla Espanya, lluita contra la desigualtat de gènere, promou els drets de les menors i intenta que surtin de la situació de pobresa en la qual viuen. “A tot el món, les nenes s’enfronten a una doble discriminació pel seu gènere i la seva edat”, destaca aquesta ONG.

La crisi afecta, sobretot, a les nenes i a les adolescents, per la qual cosa aquesta organització aposta per aprofitar aquesta conjuntura per invertir en elles “com a via de creixement econòmic i de desenvolupament”. Entre uns altres, els objectius de la campanya són: promoure la total integració dels principis d’igualtat de gènere en les polítiques econòmiques nacionals i regionals, prioritzar l’educació de les nenes des dels seus primers anys, mantenir programes nacionals de protecció social i serveis socials de prevenció, ampliar la inversió en oportunitats de treball i recolzar a les joves treballadores perquè obtinguin salaris i condicions decents. També s’advoca per invertir en el lideratge de les dones joves i assegurar la igualtat de drets d’aquestes quan siguin propietàries de terra o altres béns.

Si es fes així, la situació de les menors canviaria de manera molt positiva. Segons Pla:

  • El PIB d’Índia augmentaria un 8% si la proporció de dones treballadores pel que fa a la d’homes s’incrementés un 10%.
  • El creixement econòmic de Tanzània augmentaria un 1% si s’eliminessin les barreres per a les dones emprenedores.
  • Hi hauria menjar disponible per a més persones i milloraria l’estat nutricional dels petits, si les dones joves tinguessin major accés a terres de cultiu, fertilitzants, crèdits i capacitació agrícola.

A més, Pla proposa que el 22 de setembre es reconegui com a Dia Internacional de les Nenes, per defensar a les menors amb menys recursos i “assegurar que tenen accés a una educació de qualitat i a lleis que protegeixen els drets humans bàsics”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions