Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mila Domínguez, delegada en Bizkaia de la Coordinadora d’ONG de Desenvolupament d’Euskadi

La ciutadania ha de conèixer les causes de la pobresa i les propostes de canvi al seu abast

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 24 de Octubre de 2014

Mancada informació sobre els conflictes actuals al món. Segons la delegada en Bizkaia de la Coordinadora d’ONG de Desenvolupament d’Euskadi, Mila Domínguez, aquesta “s’administra amb comptagotes”. No s’esmenten les seves causes, conseqüències ni moltes altres dades d’interès per a la ciutadania. Per això aquesta organització va llançar la campanya “Qui és qui?“, a la qual s’acaba d’unir un nou vídeo sobre “El negoci de la guerra“. “La major part dels conflictes armats es produeixen o es provoquen perquè hi ha ‘agents’ amb objectius econòmics”, assegura Domínguez. En la seva opinió, malgrat que les conseqüències dels conflictes “provoquen sofriment i violen els drets humans, hi ha interessos perquè es mantinguin”. Per això adverteix: Les ONG han de “mantenir informada a la ciutadania del que ocorre” i aquesta ha de “prendre consciència de l’injust de la situació i creure que el canvi és possible”.

En l’actualitat, els conflictes al món s’expliquen per desenes. Està la ciutadania informada?

En general, no. Existeixen multitud de conflictes que no interessen i que no transcendeixen més enllà d’uns pocs segons en un telenotícies quan ocorre alguna cosa que els fa destacables: recrudescència, atac massiu a la població, etc. A més, aquests conflictes es presenten com allunyats i poc rellevants per al dia a dia de la ciutadania.

Per tant, no hi ha informació suficient?

“Amb el pretext de no generar alarma social, es tapa allò que no interessa que es conegui o que surti en la primera plana d’un telenotícies”La informació s’administra amb comptagotes i, amb el pretext de no generar alarma social, es tapa allò que no interessa que es conegui o que surti en la primera plana d’un telenotícies. La manera de tractar la informació en els mitjans de comunicació influeix directament en la forma en què la rebem i com ens afecta i interessa. Si s’informa d’un conflicte com alguna cosa llunyà, circumscrit a una zona molt concreta i parlant de ciutats, de llocs, sense tenir en compte a les persones que allí viuen, ens resultarà de poc interès i no sentirem preocupació per això.

Creu que l’atenció de la ciutadania es desvia dels conflictes de manera intencionada?

Per descomptat. Ens diuen que no interessen perquè ocorren en llocs allunyats, però tampoc tenim gran informació quan els conflictes es donen a Europa. Quan hi ha hagut catàstrofes per causes naturals, la informació s’ha mantingut en el temps. No obstant això, davant guerres i enfrontaments armats, de seguida es deixa d’informar fins que cauen en l’oblit i el desinterès.

Per això l’últim vídeo de la campanya de sensibilització i comunicació “Qui és qui?” de la Coordinadora d’ONG de Desenvolupament d’Euskadi es dirigeix a la ciutadania amb un missatge clar: “Darrere dels conflictes hi ha interessos”. Quins són aquests interessos?

Per sobre dels interessos governamentals i polítics estan els de les grans empreses. Són aquestes els qui treuen beneficis econòmics dels conflictes, com ocorre en el cas de les companyies armamentístiques -legals i il·legals-, però també de les grans empreses farmacèutiques. La major part dels conflictes armats es produeixen o es provoquen perquè hi ha “agents” amb objectius econòmics, com l’extracció de petroli, gas i recursos naturals, que s’oculten o maquillan amb un altre tipus de causes: conflictes tribals, culturals, geogràfics, polítics…

Morts, desplaçaments, gana i violacions són algunes de les conseqüències dels conflictes armats. Aquests són una catàstrofe perquè provoquen sofriment i violen els drets humans. No obstant això, malgrat la seva crueltat, hi ha interessos perquè es mantinguin. Són un negoci, resulten rendibles i, a més, contribueixen a sostenir l’actual sistema capitalista i patriarcal.

Digui’m un o més conflictes que afectin al nostre dia a dia, a les nostres rutines, als productes que usem i consumim, etc.

“Qualsevol tensió internacional afecta als mercats i això fa que afecti, en major o menor mesura, a la nostra economia domèstica”Qualsevol tensió internacional afecta als mercats i això fa que afecti, en major o menor mesura, a la nostra economia domèstica. Quantes vegades ha pujat el preu del combustible pels conflictes a Orient Mitjà? En aquest moment, el conflicte en Crimea afecta al gas en part d’Europa. O pensem a República Democràtica del Congo. Encara que ens expliquen que el que allí ocorre és fruit de conflictes interns, no podem oblidar que aquest país és molt ric en coltán, un material que és necessari per produir tecnologia, com a mòbils i ordinadors, els quals, no de manera casual, es consumeixen principalment als països del Nord o enriquits.

Diria llavors que a la ciutadania li interessen els drets humans?

Com no van a interessar-nos els nostres propis drets! Una altra cosa és que, en vulnerar-se de forma reiterativa en més de 180 països, sobretot a Àfrica, especialment els drets de les dones, ho veiem com una realitat llunyana que no podem canviar. Això és el que ens fan creure i no és cert, existeix la manera de canviar aquesta situació.

Les retallades també estan provocant vulneracions de drets humans en el nostre entorn: dificultats per accedir a la sanitat i a l’educació, drets laborals reduïts, augment de les desigualtats entre dones i homes. No obstant això, hi ha qui tracta d’enfrontar a les persones de “aquí” amb les de “allí”, amb el perillós argument de “primer la persones del nostre entorn i després ja mirarem més lluny”. Els drets humans o són globals i es respecten a tot el món o no són drets. Si obrim la porta al fet que es produeixin aquestes vulneracions de drets humans en països allunyats, no tinguem el menor dubte que tard o d’hora ens arribaran també al nostre entorn, com ja comprovem.

Quin paper han de jugar les ONG en la labor de sensibilització i presa de consciència de la ciutadania?

“La pobresa i les desigualtats no són fenòmens casuals”Mantenir-la informada del que ocorre, educar a la ciutadania, en primer lloc als i les més joves, per aconseguir transformar la societat, donar veu a els qui no la tenen en els mitjans de comunicació tradicionals, treure a la llum conflictes oblidats i no deixar que caiguin en l’oblit els que avui ocupen les notícies. En definitiva, aconseguir una major participació de la ciutadania activa i crítica.La pobresa i les desigualtats no són fenòmens casuals. Existeixen unes causes que les generen i és necessari identificar-les i posar-los nom per poder fer-los front, erradicar-les i donar passos cap a la consecució de la justícia social.

De fet, des de la Coordinadora d’ONG de Desenvolupament d’Euskadi han llançat diverses propostes de canvi, són viables aquests canvis en el sistema actual?

Els canvis sempre són viables, també en l’actualitat. I no solament creiem que són viables, sinó que són necessaris i urgents. Entre la ciutadania, per descomptat, requereixen d’una labor de conscienciació i sensibilització que es porta temps realitzant i que ja està donant els seus fruits: un altre tipus d’economia, canvis en el sistema de valors, una cistella de la compra diferent, un altre model de consum… Respecte als estats, requereix que es comprometin amb la societat per garantir el compliment de tots els drets humans en tots els llocs del món. No solament que es comprometin, sinó que compleixin el que assumeixen!

Què proposen com a alternativa al model actual de desenvolupament?

“Els canvis no solament són viables, sinó que són necessaris i urgents”Un model en el qual la persona, qualsevol que sigui la seva raça, sexe, condició, cultura i lloc de naixement, sigui el primer, l’eix de totes les polítiques i actuacions dels governs, lluny d’un altre tipus d’interessos que converteixen a la ciutadania en moneda de canvi o en mercaderia. És necessari i urgent un nou sistema que posi a les persones al centre i garanteixi el compliment dels drets humans, la meta dels quals sigui la justícia social.

Quin canvi proposen en el plànol econòmic?

El fonamental és que els estats rebutgin de manera oberta les pressions i imposicions dels poderosos, de les grans institucions financeres internacionals i de les empreses transnacionals, que l’economia estigui basada en un sistema solidari, cooperatiu i equitatiu. Un sistema econòmic solidari solament serà possible quan el prioritari siguin les persones i no el capital. Ja s’han donat petits passos a través del comerç just, la sobirania alimentària, les cistelles de consum, la banca ètica o les energies sostenibles. En definitiva, s’han aconseguit noves formes de consumir i d’actuar de manera conscient que a la nostra mà tenim opcions de generar canvi, i que per això, hem d’engegar-les.

Què pot fer la ciutadania per propiciar aquests canvis?

“La ciutadania ha de prendre consciència de l’injust de la situació i creure que el canvi és possible”Prendre consciència de l’injust de la situació i creure que el canvi és possible. En el quotidià, realitzant canvis en la nostra forma de vida i sol·licitant als governs una altra manera de fer les coses en les quals la persona sigui el centre. La participació de la ciutadania activa i crítica és fonamental per exigir el respecte dels drets humans en tots els llocs del món. Els estats han de comprometre’s amb la societat per garantir el compliment de tots els drets humans.

Les causes de la pobresa i les desigualtats

“Més d’1.300 milions de persones al món viuen amb menys d’un euro al dia i el 10% de la població més rica posseeix el 85% de la riquesa del món”. Est és el principal argument de la campanya “Qui és qui?” per lluitar contra la desigualtat. El seu objectiu és desvetllar les causes que generen aquestes injustícies i qui són els seus responsables. “No solament ens sembla fonamental fer front a les situacions de pobresa a través de projectes de cooperació, sinó sensibilitzar a la ciutadania per a la seva implicació i presa de consciència de les estructures que generen pobresa i desigualtat”, assenyala Mila Domínguez.

Aquesta iniciativa pretén explicar a la ciutadania “les principals conseqüències del nostre actual model de desenvolupament: sistema neoliberal i patriarcal”, a més de proposar alternatives “per aconseguir un canvi de model de desenvolupament més just, equitatiu i sostenible per a totes les persones”. Per a això, revela les causes de la pobresa i les desigualtats, així com les seves conseqüències:

  • Deute extern, empreses transnacionals, relacions comercials injustes i sobreconsumo: el 10% de la població posseeix el 85% de la riquesa del món. Més d’1.300 milions de persones al món viuen amb menys d’un euro al dia.
  • Guerres i conflictes, despesa militar i privatització de drets humans: en 2009, es van destinar 51 milions d’euros diaris a despeses militars.
  • Inequidad de gènere, patriarcat i masclisme: mentre les dones produeixen el 70% dels aliments als països en desenvolupament, tan sol són propietàries del 1% de la terra.
  • Crisi ecològica, escalfament global, destrucció del medi ambient i accés desigual a aliments: si totes les persones visquessin com als països considerats desenvolupats, es necessitarien tres planetes per proveir a la població mundial.
  • Desinformació per sobreinformación i informació mercadeada: la comunicació suposa el 15% del Producte Interior Brut mundial. Els mercats “governen i informen”.

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions