Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Millorar el futur de les nenes índies

Rebutjades en néixer, moltes nenes acaben en un centre d'acolliment amb sensació d'abandó i desarrelament familiar

img_ninas indias

Img ninas

En l’Índia hi ha una raó per rebutjar a les nenes: l’ésser, precisament, nenes. El sexe determina el futur dels bebès com una ciència exacta d’únic resultat. La vida d’algunes petites comença amb el rebuig de les seves pròpies famílies cap a elles i cap a les seves mares. Néixer dona en l’Índia no és motiu d’orgull. “I així continuarà fins a la seva mort”, lamenta Esther Millán, presidenta d’ASMSS .

Aquesta ONG treballa en l’estat d’Orissa, en la costa aquest de l’Índia. Allí intenta augmentar la valoració de la dona en tots els àmbits, a través de l’educació a les escoles i la potenciació del seu treball. L’esforç és important i es conjuga amb altres programes que inclouen el manteniment d’una casa d’acolliment per a menors o projectes d’educació no formal.

A la casa d’acolliment resideixen en l’actualitat un total de 320 menors, dels quals només sis són nens. Les característiques particulars de la dona en l’Índia són les culpables d’unes xifres tan descompensades. “Si una família té problemes per fer-se càrrec dels fills -explica Millán-, a qui primer deixa en un centre d’acolliment és a les nenes”. Altres vegades, les nenes acollides són òrfenes. Manquen de familiars o, si els tenen, aquests eludeixen la seva responsabilitat. “Néixer dona a Índia realment no és una sort”, insisteix Millán.

Recuperar l’autoestima

Un tret comú a les petites és la sensació d’abandó i desarrelament familiar. El rebuig dels sers estimats provoca en elles aquest buit, que només el temps és capaç de guarir. Per això, ASMMS recorre al apadrinamiento. Perquè saber que hi ha persones a un altre país que es preocupen per elles, ajuda a les petites a superar la seva falta d’autoestima.

L’apadrinamiento suposa una gran ajuda psicològica per a les petites perquè se senten recolzades

Les nenes apadrinades, fins i tot, senten als seus padrins com a pares i així els criden: sponsor parents (pares de suport). “Estan orgulloses del suport que els presten. Veure’s recordades pels seus padrins els suposa una gran ajuda psicològica”, afirma l’entitat.

En el cas de petits amb discapacitat física, l’organització afronta el cost de les operacions necessàries, mentre que quan la discapacitat és psíquica, “més difícil d’abordar al centre”, les cuidadores del mateix i la resta de nenes s’encarreguen d’atendre a les menors afectades. “Cuiden d’elles amb molt afecte”, descriu Esther Millán, convençuda que, quan aquestes nenes creixin, trobaran un espai a la casa d’acolliment i una activitat que realitzar.

Què ocorre quan són majors?

En general, les dones índies depenen tota la vida dels homes de la família: primer del seu pare i germans i, més tard, del seu marit i fills. Quan es casen, la família ha de pagar una costosa doti i sempre van a viure a casa del marit. “Normalment no tenen veu ni poder de decisió. Quan el marit es cansa d’elles han de buscar-se la vida sense cap respatller, moltes vegades acompanyades també dels seus fills petits”, remarca Millán.

Als centres d’acolliment per a dones repudiades, aquestes aprenen un ofici per guanyar-se la vida

Ocorre també que, en tractar-se d’una zona tribal, Orissa manca de cens i moltes dones ni tan sols poden demostrar la seva existència. Aquesta situació dona lloc al que es coneix com a “abocadors de vídues”. Quan mor el marit, la família d’aquest despulla a l’esposa de totes les seves pertinences, sense possibilitat que pugui demostrar que va estar casada.

En aquest context, entre les labors de SMSS, l’entitat local amb la qual col·labora l’organització a Espanya, es troba el manteniment de centres d’acolliment per a dones repudiades i majors. Els primers són centres en els quals les dones aprenen un ofici perquè puguin guanyar-se la vida. En els segons, amb gran demanda, es dona a més recer, cura i afecte. “En una zona on les condicions de vida són tan límits i fins als nens han de buscar el seu propi sustento, no és difícil trobar persones majors que ja no són capaces de treballar i als quals la família se sent incapaç de mantenir”, conclou Millán.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions