Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Millorar la taxa de supervivència infantil

La majoria de les morts infantils que ocorren cada dia es deuen a causes evitables que mantenen unes taxes de supervivència molt inferiors al desitjable

Cada hora, el riure de mil menors de cinc anys s’esvaeix. En ocasions, les víctimes ni tan sols arriben al primer mes de vida, però les taxes de mortalitat infantil són alienes als sentimentalismes. Llancen dades d’una realitat evitable, encara que no sempre coneguda. En temps de crisi mundial costa pensar que, per molt mal que una persona ho passi en el Nord, sovint, sempre hi haurà una altra en el Sud que ho passarà pitjor. Per això es necessiten canvis. Fins al moment, diverses propostes en marxa han aconseguit salvar la vida de milers de petits a tot el món. No convé desviar-se d’aquesta senda.

Img comida africa articuloImagen: Christine Olson

L’Informe de Desenvolupament Humà de 2010 revela que els governs democràtics estan, en general, “en millors condicions per impulsar objectius de desenvolupament humà, entre ells, reduir la mortalitat infantil i millorar els nivells d’educació”. Assegura que són més responsables i transparents, però quins ocorre on ambdues circumstàncies no convergeixen?

Dels 67 països amb taxes altes de mortalitat infantil, solament 10 estan en condicions de reduir-les en dues terceres parts fins a 2015

L’Objectiu 4 dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) pretén reduir la mortalitat dels nens menors de 5 anys en dues terceres parts fins a 2015. S’estima que “la reactivació de la lluita contra la pneumònia i la diarrea, juntament amb un reforç de la nutrició, podria salvar a milions de nens”. Però dels 67 països que haurien de complir aquest objectiu per tenir una taxes altes de mortalitat infantil, solament 10 estan en condicions d’aconseguir-ho. Malgrat tot, el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) adverteix que, “si els menors encara morissin a les taxes de finalitats dels anys setanta, cada any moririen 6,7 milions de nens addicionals”.

Com afecta la crisi a la supervivència infantil

Sovint, la mortalitat infantil es relaciona amb la pobresa i, en temps de crisi, certes barreres semblen insalvables. Però falta temps i són necessàries solucions. El Banc Mundial estima que entre 200.000 i 400.000 menors més moriran cada any fins a 2015 com a conseqüència de la crisi financera.

La campanya “El seu matí és Avui“, desenvolupada per Mans Unides durant aquest any, se centra en la protecció de la infància i en la lluita per la vida dels menors. El lema és explícit. Tan solament existeix el present i s’ha d’apostar per millorar-ho perquè també hi hagi futur. Els nens petits, “els éssers més innocents i indefensos de la societat”, va destacar durant la presentació de la campanya la presidenta de l’organització, Myriam García Abrisqueta, “haurien de ser protegits i cures per les lleis nacionals i internacionals i, no obstant això, sofreixen especialment les conseqüències de les polítiques injustes i d’un indigne i desigual repartiment de les riqueses del món”.

Com aquesta organització, unes altres se sumen als esforços per donar la volta a les dades. L’Aliança Internacional Save the Children va publicar en 2009 l’informe “La següent revolució. Donem-li a cada nen i cada nena l’oportunitat de sobreviure”, que fotografia la situació al món i revela que en un total de 57 països hi ha una “escassetat crítica” de treballadors de salut (36 països es localitzen a Àfrica), segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Es necessiten més professionals sanitaris, evitar la denominada “fugida de cervells“, atenció mèdica a les mares durant el part i als bebès després del naixement, juntament amb tractament preventiu i curativo de pneumònia, diarrea i malària. Diversos estudis publicats en la revista mèdica ‘The’Lancet , realitzats per 69 investigadors de més de 50 organitzacions -entre elles Save the Children– de 18 països de tot el món, afirma que més de 2,6 milions de bebès neixen sense vida cada any, un 98% en països en vies de desenvolupament. “Millorar l’atenció sanitària d’urgència durant el part podria evitar més d’un milió d’aquestes morts i amb prou feines suposaria un cost d’1,62 euros (2,35 dòlars) per persona”, afegeix.

Però també a Europa es requereixen canvis. La xarxa europea d’organitzacions que treballen per la infància, Eurochild, i FEDAIA, la federació d’entitats catalanes que treballen amb nens i joves desemparats o en risc d’exclusió social, han demanat aquesta mateixa setmana que els nens “no paguin la greu crisi econòmica i financera en la qual segueix immersa Europa i, especialment, Espanya”. La seva preocupació se centra, sobretot, en les retallades aprovades, que podrien afectar a serveis essencials per combatre la pobresa i l’exclusió social, com la qualitat de l’educació o les ajudes a les famílies en la primera infància. “Aliments escassos o inadequats, absentisme escolar, habitatges amuntegats i greus tensions familiars són alguns dels problemes que ha portat amb si la crisi”, assenyala el president de la FEDAIA, Jaume Clupés.

Combatre la desnutrició

Un altre aspecte clau és el suport a la nutrició. Cada any, 3,2 milions de nens moren abans de complir cinc anys d’edat per causes associades a la desnutrició. És primordial que es fomenti la lactància materna i es faciliti la nutrició suplementària. Mans Unides recorda que qualsevol mesura que s’adopti en la primera etapa de la vida és decisiva per a la supervivència infantil i per al seu posterior desenvolupament.

L’últim informe de Desenvolupament Humà ressalta que una nutrició inadequada afecta a la forma en què les persones aprenen i participen en la societat. Tenir gana és un obstacle per aconseguir un treball i rendir en ell, per a la productivitat i, en conseqüència, per a l’aptitud d’obtenir ingressos que ajudin a aconseguir un nivell de vida digne. Per no parlar de les conseqüències irreversibles d’una mala alimentació, subratlla el PNUD, com la ceguesa causada per deficiència de vitamina A o el retard en el creixement físic per falta de proteïnes.

Néixer en el Nord no és el mateix...

Tan sol en sis països -Índia, Nigèria, República Democràtica del Congo, Etiòpia, Pakistan i Xina- es registren més de la meitat de les morts infantils. L’índex de mortalitat de menors de cinc anys per cada mil nens nascuts vius, segons l’IDH de 2008, va obtenir als països desenvolupats una mitjana de 6, enfront d’un índex de 126 als països menys desenvolupats. A Àfrica subsahariana va arribar a 144 i a Àsia meridional, a 73. Mereix la pena detenir-se en els nombres perquè tanquen una realitat que sovint escapa de les imatges, però que no ha de fugir de les consciències.

Img tobogan

Als països amb Desenvolupament Humà Alt, l’índex de mortalitat de menors de cinc anys en 2008 era de 2 a Liechtenstein; 3 a Suècia, Finlàndia, Islàndia, Luxemburg, Singapur; i 4 a Noruega, Irlanda, Alemanya, Japó, França, Dinamarca, Espanya, Hong Kong, Grècia, Itàlia, Àustria, República Txeca, Eslovènia, Andorra, Xipre i Portugal. Els índexs més alts corresponien a Algèria (41), Azebaiyán (36) i i Trinidad i Tobago (35).

Mentre l’índex de mortalitat infantil a Suècia ascendeix a 3, a Angola s’eleva fins a 220

Als països de Desenvolupament Humà Mitjà, són majoria els índexs alts, rellevants a Guinea Equatorial (148), Congo (127), Cambodja (90), Pakistan (89), Gabon (77), Sudádrica (67), Bolívia (54), Turkmenistan (48), Nambia (42), Indonèsia i Mongòlia (41) i República Dominicana (33). Els més baixos es van registrar a Tailàndia i Vietnam (14), El Salvador i Fiji (18).

Img 35antoniomali2009162 articuloImagen: AIPC Pandora

Però el 97% de les morts infantils ocorre en 68 països d’ingrés baix i mitjà, la meitat a Àfrica (4,7 milions) i una altra bona part, a Àsia (3,8 milions). Als països de Desenvolupament Humà Baix destaquen els índexs més alts a Afganistan (257), Angola (220), Txad (209), República Democràtica del Congo (199), Sierra Leone i Mali (194), Nigèria (186), Burundi (168), Níger (167), Zàmbia (148), Libèria (145), Uganda (135), Camerun (131), Kenya (128) i Mauritània (118). Els més baixos corresponen a Bangladesh (54) i Nepal (51).

En altres països o territoris, els índexs més alts es registren a Somàlia (200), Bhután (81) i Eritrea (58), i els més baixos, a Cuba (6), Mònaco (4) o San Marino (2).

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions