Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Millors i pitjors països per a ser dona

Mentre els països nòrdics reuneixen les millors condicions per a les dones, alguns punts del continent africà i asiàtic representen el pitjor escenari

Ser dona a Noruega, Islàndia o Finlàndia suposa estar en els primers llocs del rànquing. Ser dona a Níger, Txad, el Pakistan o Iemen implica estar en els últims. I encara que no s’expliqui molt més, basta el lloc com a referència per a entendre que les condicions de vida de les dones en uns i altres països són molt diferents. Sengles informes del Fòrum Econòmic Mundial i de l’ONG Save the Children coincideixen en apuntar als millors i els pitjors països quant a igualtat de gènere i possibilitats de supervivència de les mares i els fills. En aquest article s’indica quins són aquests països i se citen altres rànquing que recullen diferents classificacions.

Img mujeres mali art
Imatge: Nathan Laurell

Millors i pitjors països en igualtat de gènere

El Fòrum Econòmic Mundial acaba de publicar el Informe Global sobre les Diferències de Gènere 2012, amb dades d’un total de 135 països. L’objectiu d’aquest estudi és posar mesura a la capacitat o voluntat dels països per a cobrir la desigualtat que separa a les dones i els homes.

Aquest informe es basa en un índex que mesura les diferències de gènere i que es fixa en quatre subíndexs: participació econòmica i oportunitat, educació, salut i supervivència i apoderament polític. A partir d’aquests quatre aspectes elabora el rànquing i revela els països que han aconseguit tancar bretxes. Subratlla així com encara cap país ha tancat la bretxa de participació econòmica i oportunitat, ni de la participació política, mentre que 20 han superat la bretxa de l’educació i 32, la bretxa de salut i supervivència.

  • Els millors països per a ser dona

Islàndia, Finlàndia, Noruega i Suècia s’emporten el palmarès. Espanya ocupa el lloc 26 del rànquing. Els països nòrdics destaquen per haver tancat més del 80% de la bretxa de gènere. A més, tots han aconseguit taxes d’alfabetització d’entre el 99% i el 100% en tots dos sexes des de fa dècades i hi ha paritat en els nivells de primària i secundària. En l’àmbit laboral, la taxa de dones que treballen és una de les més altes del món, mentre que la diferència salarial entre homes i dones és una de les més baixes, a més de facilitar-se la conciliació de la vida laboral i personal.

  • Els pitjors països per a ser dona

Iemen, el Pakistan i Txad ocupen els tres últims llocs de la classificació, per comptar amb les pitjors taxes d’igualtat. Aquests països a penes han tancat el 59% de la bretxa de gènere i registren altes taxes d’analfabetisme, sobretot, entre les dones i les nenes. També és important la falta de compliment de drets fonamentals entre elles.

Millors i pitjors països per a ser mare

L’informe Estat Mundial de les Mares 2012, de Save the Children, analitza quins són els millors i pitjors països per a ser mare. Les conclusions parteixen de les possibilitats dels fills per a sobreviure, especialment, a causa de les condicions de desnutrició que envolten als petits i a les mares en diverses parts del món. L’informe estableix la connexió entre l’estat de les mares i dels fills ja que, segons indica, “quan les mares tenen cures de salut, educació i oportunitats econòmiques, elles i els seus fills tenen més oportunitats de sobreviure”.

L’informe alerta sobre la situació de milers de nens en diversos països del món, on no reben una adequada nutrició en els seus primers 1.000 dies de vida. Malawi, Madagascar, el Perú i les Illes Salomó es consideren els quatre llocs on la majoria dels nens menors de dos anys són alimentats d’acord amb els estàndards recomanats. On la situació no es repeteix, els petits veuen limitades les seves possibilitats de futur.

  • Els millors països per a ser dona

Noruega repeteix com a millor país i Espanya baixa quatre llocs. Islàndia i Suècia comparteixen podi amb Noruega. De nou, els països nòrdics se situen en els primers llocs del rànquing gràcies a unes taxes altes de salut matern infantil, educació i situació econòmica.

  • Els pitjors països per a ser dona

Níger substitueix a l’Afganistan com el pitjor país per a ser mare. Les condicions en aquesta regió són nefastes per a la supervivència dels petits i, fins i tot, de les mares. Una de cada trenta dones mor a conseqüència de causes relacionades amb la maternitat i un de cada set nens mor abans de complir cinc anys.

Altres rànquing

Les classificacions que determinen els millors i pitjors països per a ser dona revelen les condicions de vida d’aquestes en diferents països del món.

  • És el cas del rànquing elaborat per la Fundació Thomson Reuters, segons el qual, el Canadà és el millor país per a ser dona, a causa de l’accés als serveis de salut i les condicions favorables a la igualtat de gènere, mentre que l’Índia és considerat el pitjor, per qüestions com el matrimoni infantil o l’infanticidi femení.

  • A la fi del passat any, un informe de la revista Newsweek destacava a Islàndia com el millor país per a ser dona, després d’obtenir la millor puntuació en cinc àrees: la protecció legal, l’accés al mercat laboral, al poder polític, l’educació i la salut. Entre els aspectes per a considerar que Islàndia és el millor país per a ser dona destaquen el permís de paternitat, diferents lleis a favor de la dona o la participació en el terreny polític.

  • Respecte a la participació en el mercat laboral, segons dades del Banc Mundial, les possibilitats de les dones són inferiors a les dels homes. No obstant això, convé distingir entre ocupacions remunerades i no, ja que en països d’ingressos baixos les dones treballen en l’agricultura sense rebre cap salari a canvi. Als països amb ingressos alts, més de dos terços de les dones han accedit al mercat laboral. Això implica que mentre a Orient Mitjà i nord d’Àfrica la taxa de participació laboral femenina arriba al 21%, a Àsia oriental i el Pacífic s’aconsegueixen les majors taxes, amb un 71%.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions