Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Missions de pau

L'ONU compleix 60 anys al capdavant de les Operacions de Manteniment de la Pau amb 17 missions obertes

Img mujeres africa Imatge: Steve Evans

El manteniment de la pau és una de les finalitats principals de Nacions Unides. No estranya, per això, que compti amb un departament específic, dedicat en exclusiva a aquesta tasca. La primera missió va tenir lloc al maig de 1948 i, per a commemorar-ho, l’Assemblea General va designar el 29 de maig com a Dia Internacional del Personal de Paz. Dijous que ve, les missions de pau de l’ONU estan d’aniversari, compleixen 60 anys.

Img mujeres africa3 articuloImatge: Steve Evans

Les Operacions de Manteniment de la Pau impulsades per l’ONU han contribuït a establir les condicions per a una pau duradora en més de 60 conflictes a tot el món. Al maig de 1948, el Consell de Seguretat va autoritzar el desplegament d’observadors de les Nacions Unides que van supervisar l’Acord d’Armistici entre Israel i els seus veïns àrabs. Des de llavors, la gestió d’aquestes missions ha evolucionat considerablement.

El personal de les primeres operacions tenia com a funcions “observar, informar i construir confiança per a donar suport a un cessament al foc o un limitat acord de pau”. Poc a veure amb la varietat d’activitats que realitzen avui dia. Els membres d’una missió de pau vigilen el compliment dels drets humans, ajuden a reformar el sector de seguretat i impulsen, entre altres coses, la reintegració dels qui han participat activament en el conflicte.

Els primers desplegaments trigaven entre tres i sis mesos a completar-se

Per a accelerar el desplegament, que al principi trigava entre tres i sis mesos, les missions de manteniment de la pau disposen d’un sistema de disponibilitat en espera, perquè els Estats membres aportin els recursos necessaris “dins dels terminis de resposta previstos”, i un sistema de planificació de missions. En total, les operacions de pau comptaven l’any passat amb més de 100.000 efectius de 115 països, destinats en 18 operacions en quatre continents.

Com s’organitza una operació?

Les operacions de manteniment de la pau requereixen una preparació molt precisa. Organitzar cada missió exigeix atendre, no sols el conflicte actual, sinó les seves conseqüències futures. Una vegada que s’aconsegueix la pau, cal treballar per a mantenir-la i ajudar la població en qüestió a aconseguir el seu desenvolupament econòmic i social, principalment. Fins al moment, s’han organitzat 63 operacions de pau i hi ha altres 17 en curs. Aquestes últimes es duen a terme a l’Índia, el Pakistan, Xipre, Líban, Sàhara occidental, Geòrgia, Kosovo, República Democràtica del Congo, Etiòpia, Eritrea, Libèria, Côte d’Ivoire, Haití, Sudan, Timor-Leste, Darfur, República Centreafricana i el Txad.

S’estableix una estratègia de consolidació de la pau a llarg termini per a impedir la recaiguda en el conflicte

El Consell de Seguretat de l’ONU és l’òrgan encarregat de definir les operacions, que són dirigides pel secretari general. Per part seva, els Estats membres de les Nacions Unides han d’aportar personal per a aquesta mena de missions, dins de les seves possibilitats. “El fracàs de la comunitat internacional a intentar controlar els conflictes i resoldre’ls per mitjans pacífics pot provocar conflictes majors en què intervinguin més actors”, adverteix l’ONU.

D’aquesta forma, per a completar el procés, des de 2005 la Comissió de Consolidació de la Pau s’encarrega de canalitzar recursos, assessorar i proposar estratègies de consolidació de la pau i recuperació després dels conflictes. Les seves funcions se centren en tasques de reconstrucció, consolidació de les institucions i desenvolupament sostenible. Per a això, defineix una estratègia de consolidació de la pau a llarg termini per a tractar d’impedir “la recaiguda en el conflicte”.

Conflictes oberts

L’informe “Alerta 2008!” de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona revela com l’any passat, “a diferència dels dos anteriors”, no va ser un any caracteritzat per impulsar o finalitzar processos de pau. “A excepció de Côted’Ivoire, que en 2008 podria recuperar una certa normalitat, les negociacions existents per a aconseguir la fi de la violència armada han tingut serioses dificultats”, adverteix l’estudi.

Darfur ha revelat “la incapacitat per a prevenir i mitigar el sofriment de centenars de milers de persones”

Especialment, destaca la baixa la participació de les dones en les negociacions, així com l’escassa dimensió de gènere en els acords reeixits. El nombre de conflictes armats és similar al d’anys anteriors, “així com la intensitat d’alguns d’ells”. La regió sudanesa de Darfur és una de les zones que més preocupa. Malgrat ser, aparentment, un conflicte intern, les seves repercussions han afectat els països veïns, “a més d’assenyalar la incapacitat per a prevenir i mitigar el sofriment de centenars de milers de persones”, destaca l’informe.

En 2007 es van registrar 30 conflictes armats, 28 dels quals seguien actius en finalitzar l’any. En aquest marc, una de les tasques que més pot ajudar és l’intercanvi d’experiències, acompanyat d’una gestió post-conflicte adequada, que abordi les causes “profundes” dels enfrontaments per a solucionar-les i garantir la pau a llarg termini.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions