Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mobilitat dels residents de llarga durada

Les persones extracomunitàries poden viatjar a un altre Estat membre durant un període inferior a 90 dies o treballar en ell per més temps

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 17deNovembrede2010
Img plazas gratis2 listado Imatge: Eisenheim

Les persones estrangeres d’origen no comunitari que resideixen a Espanya han d’adaptar al reglament vigent les seves condicions de sortida i entrada al país. Els qui tenen un certificat de residència legal i continuada per un període mínim de cinc anys compten amb normes específiques per viatjar a un altre Estat membre de la Unió Europea o residir i treballar en ell amb un límit de 90 dies, segons el cas.

Els residents de llarga durada són ciutadans de països aliens a la UE que, durant un període mínim de cinc anys, han residit en un Estat membre. Es consideren com a tals quan l’estada ha estat continuada i ha complert amb tots els requisits legals. No obstant això, és possible que passat aquest temps hi hagi interès per desplaçar-se a un altre país de la Unió Europea. En aquest cas, la normativa vigent regula diverses situacions.

  • Estada en un altre Estat membre per un període inferior a 90 dies.

  • Residència i treball en un altre Estat membre per un període superior a 90 dies.

  • Residència a Espanya, procedent d’un altre Estat membre on es compta amb autorització de resident de llarga durada-CE.

Els residents de llarga durada obtenen un estatut europeu que reconeix certs drets en les mateixes condicions que els nacionals

Els residents de llarga durada gaudeixen de certs privilegis, ja que la UE els reconeix un estatut europeu. La Directiva 2003/109/CE del Consell, de 25 de novembre 2003, és el text legal en el qual es basen les legislacions nacionals. Estableix els requisits que s’han de complir per romandre en un Estat membre diferent al que concedeix el citat estatut.

D’acord a aquesta norma, tenir l’estatut suposa tenir dret, en les mateixes condicions que els nacionals, quant a accés a una ocupació assalariada o una activitat per compte propi, educació, sanitat o avantatges socials i fiscals, entre unes altres.

Diferents situacions

El nombre de persones estrangeres amb certificat de registre o targeta de residència en vigor eren 4.744.169 a data del passat 30 de juny, un 2,03% menys que en el trimestre anterior. Els qui comptin amb l’estatut europeu podran romandre a un altre país de la UE durant menys de 90 dies, sempre que ho facin per motius turístics, de negocis particulars, de visita familiar o similars. No s’admeten motius diferents, per la qual cosa en aquests casos es pot viatjar sense sol·licitar una autorització o visat, encara que s’ha de declarar l’entrada.

Si es vol residir en un altre Estat membre durant més de 90 dies, sí és necessari sol·licitar una autorització de resident de llarga durada-CE, en l’Oficina d’Estrangers corresponent, i presentar el passaport o títol de viatge i la documentació que acrediti que s’ha residit a Espanya durant cinc anys de forma legal, que es compta amb mitjans de vida suficients i un segur de malaltia. Els familiars reagrupats a Espanya poden viatjar també, però s’ha de sol·licitar al país de destinació una autorització per reagrupació familiar.

En el cas contrari, si es vol viatjar des d’un altre Estat membre a Espanya, cal comptar amb una autorització de resident de llarga durada al país des del qual es viatja. A més, en els tres primers mesos d’estada a Espanya s’ha de sol·licitar:

  • Una autorització inicial de residència temporal, si no desitja treballar o es vol realitzar estudis o formació professional no remunerada.
  • Una autorització de residència temporal i treball.
  • Una autorització inicial de residència temporal per reagrupació familiar.

Com s'aconsegueix l'estatut europeu

Legalitzar la residència a Espanya exigeix romandre al país cinc anys de manera sostinguda i legal. No obstant això, si durant aquests cinc anys la persona s’absenta per períodes inferiors a sis mesos consecutius -menys de deu mesos totals en cinc anys- o per raons previstes en la legislació de cada Estat membre, com a trasllat laboral o malaltia greu, el temps no deixa de córrer.

Transcorregut el període establert, cal acreditar que es compta amb recursos estables i suficients per mantenir-se, així com amb un segur de malaltia. D’aquesta manera es pretén: garantir que no recorreran al sistema d’ajuda social i que es beneficiaran dels drets en matèria de seguretat social.

Si l’Estat membre ho considera oportú, també s’assegurarà, abans de concedir la nova condició, que la persona en qüestió coneix l’idioma nacional o s’ha integrat en l’entorn. És possible no obtenir l’estatut per raons d’ordre públic o seguretat pública, o perdre-ho per tres motius: absència del territori de la Comunitat Europea durant més de 12 mesos consecutius, adquisició fraudulenta de l’estatut o adopció d’una mesura d’expulsió en contra seva.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions