Comercio just és sinònim de preu just, transparència, condicions laborals dignes, respecte al medi ambient, igualtat de gènere… És una relació comercial que, a més de tenir en compte el valor productiu del que es fabrica, respecta el valor social i mediambiental. Per això, l’objectiu és estendre aquests estàndards a la majoria de productes possible. Alimentació, artesania o papereria són els sectors que tradicionalment han ofert una oportunitat al comerç just, però fa diversos anys que el consum tèxtil responsable va començar també a despuntar. A la roba ecològica se sumeixi la roba justa, que comparteix bona part dels principis que defineixen la primera, però fa major recalcament a aconseguir una relació comercial equitativa entre compradors i productors.
De vegades, creure que les coses valen el preu que es paga per elles resulta qüestionable. La setmana passada ho va tornar a recordar la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CEJC), que va organitzar una jornada de sensibilització en col·laboració amb l’Agència Espanyola de Cooperació i Desenvolupament (AECID). La iniciativa va consistir a regalar samarretes amb el lema “No oblidis el valor de les coses”. Va ser l’acte central de la campanya ‘La rebel·lió dels productes. Ja és hora que sàpigues el que compres’, una proposta que pretén conscienciar als consumidors sobre la seva responsabilitat “a l’hora d’anar de compres”.
Cotó orgànic “net”
Fins al moment, la campanya ha centrat la seva atenció en tres productes: el cacao, el moble de fusta i la samarreta de cotó. En el cas d’aquest últim, recorda que és un dels cultius més importants al món, ja que 125 milions de persones depenen d’ell. No obstant això, adverteix, “podia tenir un costat brut i fosc que afecta a milions d’agricultors i treballadores tèxtils de països empobrits”. Com a solució, proposa la compra de tèxtils procedents de transaccions de comerç just. Aquests productes es distingeixen perquè en l’etiqueta “els fabricants que respecten els drets laborals i mediambientals solen indicar-ho”. Quant al preu, el cost mitjà oscil·la entre 10 i 40 euros, una xifra que ha facilitat que “la demanda de productes tèxtils fabricats amb cotó Fairtrade no hagi parat de créixer” en els últims anys, segons la federació que uneix les iniciatives nacionals del Segell de Comerç Just Fairtrade (Fairtrade Labelling Organizations Internacional, FLO).
En el plànol mediambiental, el comerç just advoca per reutilitzar la roba, ja sigui regalant-la o comprant peces de segona mà, i utilitzar cotó orgànic. Segons dades de la campanya, prop del 23% dels insecticides que s’utilitzen al món estan destinats al cultiu del cotó convencional, “amb els consegüents efectes contaminants a la terra i l’aigua”.
Els fabricants que respecten els drets laborals i mediambientals solen indicar-ho en l’etiqueta
Des d’Intermón Oxfam (IO) s’anima també a adquirir samarretes de cotó ecològic. L’ONG compta amb un catàleg exclusiu d’aquest tipus de productes que, amb el segell Skal i Ressò Cert, defensen el respecte als drets humans, la igualtat de gènere i, per descomptat, el comerç just. Les samarretes són elaborades a Índia per l’organització Rajlakshmi, que proporciona educació i assistència mèdica gratuïta a les famílies productores, i serigrafiadas pel Centre Andalús d’Integració Laboral Unificada, compost per dones que han sofert violència de gènere i persegueixen la seva integració laboral i social. També Solidaritat Internacional disposa d’un catàleg de roba amb gran varietat de samarretes de cotó ecològic, en diversos colors, models i talles.
Altres productes
A més de samarretes, la moda tèxtil de comerç just abasta altres peces com a faldilles, pantalons, vestits o camises. L’organització IDEES (Iniciatives d’Economia Alternativa i Solidària) té a la venda més de mig centenar de productes classificats per gènere i edat.
Per la seva banda, la proposta de Creative Handicrafts, a Índia, es recolza en la confecció de peces que garanteixen els drets laborals d’els qui les elaboren i utilitzen tècniques respectuoses amb el medi ambient. Aquesta organització combat l’explotació laboral femenina i infantil mitjançant centres d’autoocupació. En ells es fabriquen bosses, estovalles, cobertors, objectes decoratius, peces de vestir o ninots. L’organització desenvolupa un programa de formació per a dones que habiten en les comunitats de slums (barris de barraques il·legals) i a les quals s’ensenya a produir articles tèxtils “d’elevada qualitat fets a mà”.
Les entitats de comerç just asseguren que els treballadors tèxtils veuen violats els seus drets sovint a favor de l’increment de la producció i els beneficis. Denuncien l’estacionalidad, inseguretat laboral i salaris mínims als quals s’enfronten, a més de problemes de salut per l’ús de substàncies químiques perilloses i la falta d’higiene als centres de treball. “En l’Índia, més de 400.000 nenes i nens treballen en les plantacions cotoneres en condicions infrahumanes”, xifra IDEES.
La Campanya Roba Neta (CRL) desenvolupada per SETEM proposa la implantació de codis de conducta com a llistes d’estàndards de treball. Assegura que en l’actualitat diverses empreses expliquen ja amb aquests codis, encara que, “per regla general”, no es compleixen. L’objectiu de la campanya és, per aquest motiu, informar sobre el contingut dels codis existents i de la situació “real” que es dona en les empreses.
La campanya “Roba Neta” insta a les companyies a assegurar-se que els seus productes es fabriquen en condicions laborals dignes
L’origen de la campanya es remunta a 1989, quan un grup de manifestants es va concentrar enfront d’uns grans magatzems a Holanda per denunciar les condicions laborals a Filipines. Des de llavors, s’ha estès a un total d’11 països europeus que conformen una xarxa de treball en col·laboració amb campanyes similars a Estats Units, Canadà i Austràlia.
Les àrees d’actuació d’aquesta iniciativa se centren en la labor de conscienciació i mobilització dels consumidors perquè coneguin les pràctiques laborals que envolten a la producció de roba i material esportiu. A les companyies les hi insta a assegurar-se que els seus productes es fabriquen en condicions laborals dignes, ja que, ara com ara, els codis de conducta són iniciatives voluntàries que no estan subjectes a cap tipus de control.
