Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Més de 350.000 persones reconegudes com a depenents no reben encara les prestacions que els corresponen

L'Estat ha destinat més de 5.390 milions d'euros al finançament de la Llei de Dependència des de la seva entrada en vigor

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 22 de Abril de 2011

Des de l’entrada en vigor de la Llei de Promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, l’1 de gener de 2007, i fins a l’1 de gener de 2011, les administracions públiques han reconegut a 1.071.603 persones com a depenents amb dret a prestació. D’elles, 720.769 reben ja alguna ajuda i 350.834 estan a l’espera de percebre-la, segons van informar la directora general de Política Social, Isabel Martínez, i la directora de l’Imserso, Concepción Causapié, durant la presentació de l’informe sobre els quatre anys d’aplicació de la Llei de Dependència.

L’informe també recull que quatre de cada cinc persones reconegudes com a grans depenents (valorats amb Grau III) reben ja les prestacions del Sistema a les quals tenen dret, igual que el 70% de les persones amb dependència severa (Grau II). En total, 386.093 persones amb Grau III i 282.311 persones amb Grau II. Per finançar la implantació d’aquesta llei, l’Estat ha dedicat 5.390.510.668 euros, la qual cosa representa un 60% més del plasmat en la memòria econòmica de la norma.

Pel que fa al perfil dels dependents, l’estudi apunta a una dona major de 80 anys, resident en una localitat de més de cinquanta mil habitants, valorada en situació de gran dependència (amb Grau III), perceptora d’una pensió de viduïtat de la Seguretat Social, amb una renda mitjana situada entre un i dos IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples), i titular de patrimoni immobiliari, fonamentalment habitatge habitual.

Les persones beneficiàries de les prestacions de dependència són, sobretot, donesLes persones beneficiàries de les prestacions de dependència són majoritàriament dones (el 67%), la qual cosa es correspon amb la seva major esperança de vida, assenyala l’informe. Si s’analitza per trams d’edat, hi ha més homes que dones en tots els grups d’edat fins als vuitanta anys, quan la presència de les dones és molt important. De fet, el 63,83% de les dones beneficiàries té més de vuitanta anys, en canvi, entre els homes són menys de la meitat els majors de vuitanta anys (40,78%).

Per edats, gairebé el 80% dels beneficiaris (77,92%) tenen 65 anys o més. Més de la meitat del total (el 56,23%) tenen vuitanta o més anys. Entre les persones majors de vuitanta anys en situació de dependència que tenen dret a una prestació, el 76,28% -més de tres de cada quatre- ja la reben. Respecte als menors de tres anys, actualment hi ha en el Sistema 2.492 nens. D’ells, el 55% són homes. La majoria d’aquests menors tenen una valoració de gran dependència (Grau III).

Menys temps d’espera

L’informe també destaca que la burocràcia que envolta la gestió del servei tendeix a minorar-se. El temps mitjà d’espera dels dependents des que se’ls reconeix el seu dret a la prestació fins que la reben ha descendit deu punts en l’últim any. En funció del tipus de minusvalidesa, el 56,65% dels dependents registren una discapacitat física i el 43,35% sofreixen una discapacitat mental o intel·lectual.

El temps mitjà d’espera dels dependents des que se’ls reconeix el seu dret a la prestació fins que la reben ha descendit deu punts

Fins a l’1 de gener de 2011 es prestaven 414.277 serveis i 385.732 prestacions econòmiques. Del total de prestacions econòmiques, 384.985 són de cures en l’àmbit familiar, és a dir, el 48,12% del total. Segons disminueix el grau i nivell de dependència, s’incrementa la prestació de serveis en domicili -ajuda a domicili i teleassistència-, així com la prestació de cures en l’entorn familiar.

La important presència de prestacions de cures s’explica per la tradició de cures en l’entorn familiar i la voluntat de les persones majors de viure al seu domicili. L’enquesta sobre persones majors 2010 de l’Imserso indica que el 87,3% trien romandre en la seva llar per tenir un habitatge en propietat o per l’important pes de l’atenció en el mitjà rural. Aquestes raons també expliquen la gran presència de serveis al domicili, 240.316 en total, el 30% de totes les prestacions del sistema.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions