L’alfabetització universal és encara un anhel. Aquests dies, milions d’estudiants tornen a les aules, però d’altres no ho faran per diferents motius. Les conseqüències es plasmen, sobretot, en el futur. Més de 70 milions de nens no estan escolaritzats i més de 700 milions d’adults no saben llegir ni escriure.
Imagen: Mishimoto
Les xifres són elevades. Es refereixen a milions de persones, tant menors com a adultes, que no tenen accés a l’educació ni expectatives de tenir-ho. “L’alfabetització per a tots és encara un objectiu incomplit”, subratlla l’ONG de Desenvolupament InteRed. Les dones són les més afectades per aquesta situació. Dels 759 milions de persones que no saben llegir ni escriure, elles suposen el 66,6%. Si la tendència no varia, en 2015 hi haurà uns 710 milions d’adults analfabets, a els qui se sumaran, recorda Mans Unides, “molts altres milions de persones els escassos coneixements de les quals els impedeixen comprendre els documents escrits: són els analfabets funcionals”.
La UNESCO considera “decebedores” els progressos per aconseguir l’alfabetització plena a tot el món per 2015
La crisi econòmica ha propiciat que l’ajuda per a educació hagi disminuït en un 22% i que els països empobrits siguin els més afectats. L’Informe “de Seguiment 2010 sobre Educació Per a Tots” de la UNESCO estima que els progressos per aconseguir l’alfabetització plena a tot el món per 2015 són “decebedores”. No obstant això, la fi principal és la denominada “Educació per Tots i Totes”, que es resumeix en els quatre objectius de Dakar, i en aquest marc s’han detectat assoliments en qüestions relatives a: ensenyament primari universal, alfabetització d’adults, paritat i igualtat entre sexes i qualitat educativa.
- Un total de 62 de 128 països han aconseguit o són a punt d’aconseguir aquests quatre objectius.
- Fins a 36 països es troben a mig camí per aconseguir-los.
- Amb prou feines 30 països, 17 d’ells d’Àfrica Subsahariana, tenen un compliment baix.
Més de 70 milions de nens sense escolaritzar
En l’actualitat, es comptabilitzen uns 72 milions de nens sense escolaritzar i s’estima que en 2015 aquesta xifra descendirà a 56 milions. No obstant això, InteRed recorda que la Declaració Universal de Drets Humans de 1948, la Convenció sobre els Drets del Nen i l’objectiu 2 dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni de l’ONU proclamen el dret a l’ensenyament primari, gratuïta i obligatòria, a més de fixar 2015 com l’any per a la reducció o erradicació de l’analfabetisme.
Cal intentar fer complir aquests principis, però què es pot fer quan això és gairebé impossible? Després de les inundacions que han afectat a Pakistan, Save the Children ha comptabilitzat, almenys, 7.820 escoles que han quedat arrasades i més d’1.6 milions de nens que no poden acudir a classe. “Aquesta gran bretxa en el sistema educatiu suposa”, segons l’organització, que sobretot les nenes i els fills de les famílies més pobres es poden “veure obligats a abandonar per sempre l’escola amb conseqüències devastadores per al futur del país”.
Després d’una catàstrofe, sovint, les escoles que no s’esfondren es converteixen en improvisats refugis temporals. Les dades de STC apunten al fet que cinc de cada sis famílies viuen amuntegades a les classes d’unes 5.000 escoles de tot el país. “Passaran mesos fins que s’aconsegueixi suficients diners i recursos per reconstruir les escoles, en el millor dels casos”, agrega.
L’alfabetització no només és sinònim d’educació, sinó que ajuda a reduir les taxes de pobresa. La formació “augmenta les oportunitats econòmiques, l’autonomia de les dones, fomenta la participació en la vida pública, la consciència de la pròpia vàlua i millora les perspectives de vida de les persones i la seva dignitat”, assenyala InteRed.
L’analfabetisme amaga les seves arrels en les desigualtats entre sexes, en determinades ètnies, en certes comunitats o en àrees rurals. Per això, per a aquesta entitat, el futur passa per un compromís efectiu en la lluita contra la pobresa, amb els grups exclosos, amb la construcció d’escoles en comunitats marginades i nous programes educatius que donin oportunitats a joves i adults.
Quan ocorre una catàstrofe, com la de Pakistan, i les escoles es destrueixen, molts nens perden l’oportunitat d’acudir al col·legi en anys i, fins i tot, bona part d’ells mai ho faran. “Les famílies més acomodades podran permetre’s pagar l’educació dels seus fills en col·legis d’àrees que no han estat afectades per les inundacions, però les més pobres, sobretot a les àrees rurals, no tindran més elecció que deixar als seus fills i filles a casa o portar-los amb ells al treball”, explica Lucía Losoviz, responsable de programes internacionals de Save the Children.
Les conseqüències d’aquest tipus de desastres afecten de manera negativa a la taxa d’alfabetització, la qual cosa repercuteix en l’augment de l’índex de pobresa i en les diferències entre l’educació masculina i femenina. Save the Children estima que aquesta diferència podria ser més marcada a Pakistan, a favor dels homes: “Els pares de zones rurals afirmen que si poden enviar als seus fills al col·legi, enviaran només als nens i deixaran a les nenes a casa”.
