Amb tan sols 12 anys, l’hondurenya Keren Dunaway va centrar fa alguns dies l’atenció dels assistents a la XVII Conferència Internacional sobre la Sida, que es clausura avui a Mèxic. Entre ells, diversos líders mundials van escoltar a la petita mentre defensava els drets de milions de nens i nenes que, com ella, són portadors del VIH. “També volem casar-nos i tenir fills”, va defensar durant l’acte d’inauguració. Com ella, altres menors alcen cada dia la seva veu, amb més o menys sort, perquè s’escoltin les seves reivindicacions i els donin una solució. “Ynisiquieralloré” és un exemple, un altaveu literari a través del com altres nenes i adolescents llatinoamericanes expliquen “la seva experiència vivint amb VIH/Sida”.
Tenia cinc anys quan els seus pares li van explicar que era portadora del VIH, un moment crucial en la seva vida que li va servir per decidir consagrar-la a ajudar a altres nens. Avui, Keren Dunaway ha complert els 12 i és la imatge de l’esperança. Va ser triada per participar en la inauguració de la XVII Conferència Internacional sobre la Sida davant centenars de convidats i líders mundials. Està considerada una de les activistes més joves en la lluita contra la sida a Amèrica Llatina i edita una revista infantil sobre el virus: “Llavecitas”. Al costat dels seus pares, forma part de la Fundació Plor, Valor i Esforç (Claus), una organització sense ànim de lucre que treballa a favor de la prevenció, l’atenció i la informació a persones amb VIH/Sida.
Keren Dunaway és una, però hi ha més. En concret, altres 2,5 milions de menors a tot el món que viuen amb el VIH. Uns 420.000 es van infectar l’any passat. Segons dades d’Onusida , el Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/Sida, el nombre benvolgut de persones infectades va aconseguir en 2007 els 33,2 milions. L’última edició del documento “Situació de l’epidèmia de sida” indica que aquesta dada suposa un descens del 16% pel que fa a la xifra benvolguda en 2006. No obstant això, l’informe adverteix que “la principal raó individual d’aquesta reducció va ser l’exercici intensiu d’avaluar l’epidèmia del VIH a Índia, que va provocar una important revisió de les estimacions d’aquest país”. També van contribuir les revisions en altres regions, especialment, d’Àfrica subsahariana, on viuen, aproximadament, el 90% dels menors seropositius.
Quant al nombre de persones infectades, dels 33,2 milions, 15,4 milions són dones, mentre que 2,5 milions són menors de 15 anys. Per regions, les xifres més altes es registren a Àfrica subsahariana (22,5 milions), Àsia meridional i sudoriental (4 milions), Amèrica Llatina (1,6 milions) i Carib (230.000). Aquestes xifres detecten “augments similars” en el nombre de noves infeccions en homes i dones, segons Onusida, encara que nombroses organitzacions revelen una feminització progressiva de l’epidèmia.
Les veus de les nenes i adolescents
Com reacciona una persona quan descobreix que és portadora del VIH? De vegades, no se sap fins que no es passa per aquesta situació. Per si ajuda, nenes i adolescents llatinoamericanes s’han unit per explicar la seva experiència i la seva manera d’afrontar el dia a dia des de llavors. El resultat es titula “Ynisiquieralloré”, un treball conjunt d’Unicef i ICW Llatina. En ell es concentren “la veu, els somnis, les visions i les pors” de menors de diferents països, que constitueixen un exemple a tot el món “per haver assumit un lideratge públic en la resposta a l’epidèmia, superant els prejudicis i els tabús que l’envolten”, assegura el director regional d’Unicef para Amèrica Llatina i el Carib, Nils Kastberg, en la introducció del llibre.
Així és com va reaccionar la majoria després de la notícia. Sense llàgrimes. “Vaig saber el meu diagnòstic quan tenia nou anys, fa poc. Ja tinc tres anys de prendre la medicina. Prenc pastilles. La de les set és ben petitona, la de les vuit és gran, les prenc amb aigua. M’ho va dir una doctora. Jo no em vaig espantar. I ni tan sols vaig plorar”. És el testimoniatge de Candela, una petita d’El Salvador. La seva història és similar a la d’altres nenes i adolescents d’Argentina, Bolívia, Colòmbia, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic, Perú, Uruguai i Panamà, que aporten el seu testimoniatge en el llibre.
Totes tenen entre nou i divuit anys i recorden el rebuig que van rebre a l’escola on, es queixen, sovint s’evita parlar de què és la sida. “Per això, jo vaig a xerrades per conèixer més i ensenyar-los a altres persones”, subratlla Angelical. Pàgina a pàgina, les petites esmicolen una etapa de les seves vides esquitxada de pors, insults i solitud. “Fartes vegades m’han fet no voler jugar amb mi”, recorda Fernanda. La pròpia Keren, convertida avui en un símbol, escriu: “Hi havia uns nois que em deien sidosa”.
La Conferència de Mèxic ha pretès accentuar la importància de la prevenció. No obstant això, hi ha un altre tema que preocupa també massa: la falta de personal sanitari. Intermón Oxfam afirma que aquesta situació és especialment preocupant a Àfrica. “Només allí es necessiten un milió de professionals sanitaris”. La pitjor part la hi porta Malawi, on amb prou feines 266 metges atenen a una població de 13,5 milions de persones. “Seria com si tot Madrid comptés amb només 63 metges”, explica l’entitat. També Mèdics Sense Fronteres (MSF) destaca la situació d’aquest país, on, “en el districte de Thyolo, una infermera s’encarrega de mantenir amb vida a 400 pacients”, per un salari de tres dòlars al dia.
A Malawi, amb prou feines 266 metges atenen a una població de 13,5 milions de persones
Segons dades de MSF, s’estima que el 70% de persones que viuen amb VIH/Sida en aquesta regió i necessiten teràpia antirretroviral no la reben. No obstant això, els qui sí tenen aquesta possibilitat han augmentat tant la càrrega de treball del personal sanitari que aquest es veu incapaç de realitzar el seguiment corresponent. “La falta de personal sanitari als països en desenvolupament i l’accés a mètodes de diagnòstic i medicaments pediàtrics són dos greus problemes que dificulten en gran mesurada la lluita contra la sida”, denuncia l’organització. En l’informe “Una Carrera Estàtica”, de MSF, l’ONG recorda que en l’actualitat ofereix tractament antirretroviral a 10.000 menors de 15 anys, però reconeix que els reptes són encara “enomes”.
