S’expliquen per milions. Les nenes que treballen a tot el món conformen un grup nombrós que, sovint, se sotmet a una situació d’explotació laboral. En la seva majoria, treballen en el sector domèstic, on també ho fan els nens, encara que en menor quantia. Les dades de l’ONG Pla apunten que un total de 246 milions de menors entre 5 i 17 anys (218 milions segons dades de Save the Children en 2008) tenen una ocupació o, almenys, l’obligació d’exercir-ho, ja que les condicions en què ho realitzen s’assemblen més a una situació de semiesclavitud. Les estimacions de l’Organització Internacional del Treball precisen que el treball infantil afecta a més de 100 milions de nenes.
Imagen: Plan
Són nenes invisibles perquè amb freqüència treballen d’una manera clandestina. No se sap gens d’elles ni del que fan. Són menors considerades pobres, l’única fi dels quals és aconseguir ingressos econòmics. La desesperació porta a algunes famílies i a les pròpies nenes a canviar els estudis pel treball. L’ONG Pla alerta: “Les nenes, pel simple fet de ser menors i dones, són les primeres obligades a deixar l’escola”.
Un informe publicat en 2009 per l’Organització Internacional del Treball (OIT) amb motiu del Dia Mundial contra el Treball Infantil subratlla que més de 100 milions de nenes al món estan involucrades en treball infantil. La directora general de Pla a Espanya, Concha López, assenyala que treballen fins a 18 hores al dia, per “la qual cosa no poden assistir al col·legi o relacionar-se amb altres persones que no siguin els amos de la casa”. Queden així en una posició de vulnerabilitat, sense ajuda i en clara dependència dels seus ocupadors, ” que en ocasions abusen física, emocional o sexualment d’elles”.
La major part de les nenes treballen en el sector domèstic, “on rares vegades existeix protecció ni regulació”, precisa Pla. Sobretot, això ocorre a Amèrica Llatina, a Àfrica i en el sud-est asiàtic, on destaquen Filipines, Tailàndia, Bangladesh i Índia, on el 81% de les treballadores domèstiques té entre cinc i dotze anys.
Per què treballen
“Pel simple fet de ser menors i dones, són les primeres obligades a deixar l’escola”, alerta Pla
Les petites treballen per diversos motius. En ocasions, perquè els seus pares aconsegueixen una ocupació per a elles en el servei domèstic -o accepten un altre que els ofereixen-, amb la finalitat d’obtenir ingressos per pal·liar la precària situació familiar o perquè no poden garantir la seva manutenció i prefereixen que altres famílies s’encarreguin d’elles.
Altres nenes busquen una ocupació perquè s’han quedat òrfenes, perquè fugen de matrimonis concertats en els seus llocs d’origen amb homes molt majors que elles o que ni tan sols coneixen, i hi ha menors que escapen de la seva llar per evitar que els somentan a la mutilació genital femenina. És el cas de les nenes africanes.
A més, el treball domèstic es percep com un treball de dones, assenyala Save the Children, quan s’inicia es desconeixen els seus efectes nocius, s’entén com una preparació per al matrimoni, es veu a l’ocupador com un benefactor o com una extensió de la família i, altres vegades, es recorre a ell com a pagament d’un deute contret per les famílies de les menors.
L’informe de l’OIT adverteix que la crisi financera mundial “podria empènyer a un nombre creixent de nens, en particular nenes, al treball infantil”. Però potser la pitjor raó és el tràfic de nenes procedents de comunitats rurals. Fins i tot sovint és una pràctica admesa perquè forma part de la tradició, com en els casos del “resti-avec”, a Haití, o el “kamalari”, a Nepal. S’envia a les menors, “que de vegades no superen els cinc anys”, a treballar en cases radicades en ciutats de tot el país.
Aquests treballs es desenvolupen sobretot als grans centres urbans, ja sigui en cases de familiars o coneguts, “que les empren a canvi de sostre, menjar i la promesa d’escolaritzar-les. Promesa que no sempre es compleix”, subratlla Pla.
Treballar com a esclaves
Imagen: Plan
L’informe de Save the Children “Esclaus portes endins”, publicat al juny de 2008, detallava com 40 milions de nens i nenes són servents domèstics a tot el món. D’ells, prop de 10 milions treballen ocults en els habitatges dels seus ocupadors “sense que les seves activitats puguin, en la majoria dels casos, ser controlades”.
El treball domèstic és la primera ocupació de les nenes menors de 16 anys que treballen i que corren el risc de convertir-se en esclaves -també els nens- “sense cap tipus de drets”. L’informe assegura que la percepció comuna sobre que aquests menors no sofreixen abusos, “fomentada per la creença popular que els seus ocupadors exerceixen tota una labor de caritat i filantropia”, ha portat al fet que la violència romangui oculta i ignorada.
L’estudi indica que alguns nens treballen en condicions perilloses o d’explotació, encara que aquestes situacions són invisibles perquè tenen lloc en l’àmbit privat de les llars alienes. Destaca que els nens més vulnerables i explotats són els qui treballen fora de la llar familiar, ja que dins es considera acceptable el denominat “treball lleuger”, que un nen realitza com a contribució a les tasques familiars, “sempre que no interfereixi amb la seva assistència a l’escola, impedeixi el seu oci, ni es realitzi en condicions de perill o explotació”.
Entre les activitats que exerceixen els menors figuren: servir el menjar, netejar la cuina i els utensilis, planxar, cosir, abrillantar sabates, ordenar les habitacions, netejar els mobles, escombrar i fregar els sòls, netejar els banys, netejar cotxes, reparar equipaments, cuidat de persones o acompanyament, cuidat d’animals, neteja de quadres i estables, recollida i transport d’aigua, llenya i altres combustibles, encarregar-se de les escombraries i les deixalles.
Imagen: Plan
Per conscienciar sobre la necessitat d’ajudar a les nenes a superar aquesta situació, membres de Pla han contactat amb algunes menors que formen part de programes duts a terme per aquesta entitat o alienes als mateixos. Aquestes són algunes històries que han recopilat.
Filipines. Jendy té 12 anys. Treballava de cinc de la matinada a deu de la nit, els set dies a la setmana. El seu sou: 80 euros al mes. Viu interna en un centre de rehabilitació acusada d’extreure un telèfon mòbil a la seva ocupadora. A Vangie, la seva li pegava i insultava quan bevia.
Nepal. Amb vuit anys, els pares d’Asha van enviar a la petita a treballar a casa d’uns parents. S’aixecava a dos quarts de cinc de la matinada i es ficava al llit a les onze de la nit. Va estar allí fins que va complir 18 anys, sense dies lliures, sense parlar la mateixa llengua que la família i sense conèixer a ningú. Gràcies al programa de formació de Pla, ara dirigeix el seu propi restaurant.
Zàmbia. Themba té 16 anys. Després de morir el seu pare, la seva mare va abandonar a la nena i als seus germans. Ella va començar a treballar com a assistent domèstica i ara viu en un centre coordinat per Pla per a nens del carrer, on aprèn un ofici.
Les alternatives per ajudar a aquestes i a altres nenes són vàries. És possible recolzar els programes d’escolarització implantats per Pla en nombrosos països, on també realitza labors de sensibilització amb les famílies i amb els ocupadors “per explicar la importància que les nenes segueixin amb la seva educació”. Aquesta organització també dona l’opció de signar perquè el 22 de setembre es declari el Dia Internacional de les Nenes.
El Programa Internacional per a l’Erradicació del Treball Infantil (IPEC) de l’OIT es va crear en 1992 per a l’erradicació progressiva d’aquest. Està implantat en 88 països i se centra, sobretot, en les pitjors formes de treball infantil: formes d’esclavitud o pràctiques anàlogues -com la venda i tràfic de nens-; utilització, reclutament o oferta de nens per a la prostitució, la producció de pornografia o actuacions pornogràfices; utilització, reclutament o oferta de nens per a la realització d’activitats il·lícites; treballs que, per la seva naturalesa o per les condicions en què es realitzen poden danyar la salut, la seguretat o la moralitat dels petits.
En la seva aposta per l’educació de les nenes, UNICEF patrocina des de 2008 el programa “Educació secundària per a les nenes” a l’escola del districte Vangaindrano de Madagascar, “on les diferències per motius de gènere a l’educació són de les més elevades del país”. A més, duu a terme programes d’accés a l’educació a tot el món per aconseguir la igualtat d’oportunitats en aquest àmbit i l’educació primària universal, el foment de l’autonomia de les dones a través de l’educació de les nenes i la igualtat entre els gèneres, l’educació en situacions d’emergència i després de les crisis, el desenvolupament de la primera infància i preparació a l’escolaritat i la millora de la qualitat de l’educació primària i secundària.
