El terratrèmol i posterior tsunami registrats a Japó han centrat l’atenció de tot el món, però al contrari de l’ocorregut a Haití fa poc més d’un any o a Xile uns mesos després, les donacions i alternatives de col·laboració aquesta vegada s’han resistit. Les imatges difoses des del passat 11 de març eren explícites, però reaccionar va portar diversos dies. Ara es fa balanç i s’intenta xifrar la catàstrofe, uns nombres que sorprenen perquè tot s’explica per milers. Cap dada és més important que un altre, però hi ha un que suggereix la necessitat de major ajuda: el Govern japonès comptabilitzarà quants nens han quedat orfes després dels desastres i Save the Children alerta que més de 100.000 viuen desplaçats al país.
La situació a Japó empitjora per a aquests petits a causa del descens de les temperatures i a la falta de subministraments. Un desastre natural suposa un drama per a totes les víctimes, però passat el moment en el qual la terra va tremolar i el mar engulló milers de vides, els damnificats de qualsevol edat han de seguir endavant. Japó creia ser un país preparat per afrontar un terratrèmol, però la magnitud de l’ocorregut no entrava en els seus pronòstics.
Save the Children assegura que el fred els torna més vulnerables a infeccions en el pit o grips
Ja s’ha anunciat que es construiran cases provisionals per allotjar a mig miler de damnificats i es comptabilitzaran el nombre de menors que han quedat orfes. Mentre, Save the Children (STC) recuenta als menors desplaçats, més de 100.000, i alerta que les fortes nevades registrades posen en perill la seva salut. Assegura que el fred els torna més vulnerables a malalties com a infeccions en el pit o grips. “L’estrès que estan vivint fa que el seu sistema de defenses sigui més feble”, assenyala el coordinador de l’equip d’aquesta organització a Japó, Stephen McDonald.
Els nivells de radioactivitat detectats en l’exterior de la planta de Fukushima han afavorit els desplaçaments, que augmenten a l’una que el perímetre de seguretat establert. Al seu torn, aquest mateix motiu dificulta que el personal arribi a la zona, subratlla McDonald.
Com es pot ajudar
Són nombroses les persones afectades a Japó. Sobretot, en els punts que han sofert les pitjors conseqüències es necessiten béns de primera necessitat: aliment, aigua, combustible per cuinar o roba, detalla STC. En l’actualitat, al país treballen diverses ONG de manera directa o bé a través de les contrapartes.
Save The Children, que ha engegat una campanya de recaptació de fons, compta amb equips a Tòquio i en Sendai i s’encarrega del desenvolupament d’espais segurs perquè els nens es recuperin dels traumes soferts i tinguin l’oportunitat de jugar amb altres nens. Explica que habilitar aquestes zones de joc permet que persones adultes supervisin als petits mentre els pares poden “buscar aliment, treball, refugi o intentar localitzar a altres familiars”.
La tragèdia va afectar a molts padrins de l’ONG Pla a Japó, per la qual cosa es busquen noves formes de col·laboració
Tampoc Pla ha alterat els seus projectes a Àsia i Amèrica després del terratrèmol i posterior tsunami de Japó, encara que la tragèdia va afectar a molts padrins de Pla a Japó i s’analitzen alternatives de suport. Després del desastre, la pròpia oficina de l’organització al país nipó va informar que la plantilla es trobava “bé”, però ara és necessari trobar la manera d’ajudar de la millor manera. Precisament, una de les principals labors de Pla a Japó és la supervisió de desastres de risc, especialment, la labor amb els nens i les comunitats.
Considera que els petits són claus en la protecció de les seves comunitats, a més de ser els qui “sofreixen la pitjor part en els desastres”, segons el coordinador de Pla en polítiques de resposta en desastres, Unni Krishnan. El passat any, aquesta organització va treballar amb diferents comunitats de 14 països per ensenyar als nens coneixements per protegir-se “davant alguns dels pitjors efectes que pot causar una catàstrofe natural”. Els qui desitgin ajudar amb aquesta labor, poden col·laborar com a socis d’emergències per menys de 50 cèntims al dia.
Les donacions són també vitals per a Creu Vermella Espanyola, que ha posat en funcionament un servei de donació per SMS. Prou enviar la paraula JAPON al número 28077. A més, encara que el Comitè Internacional de la Creu Vermella (CICR) i la Creu Vermella japonesa “no estan en disposició d’acceptar sol·licituds de cerca”, han activat en anglès, japonès, xinès, coreà i portuguès una pàgina web per al restabliment del contacte familiar. L’objectiu és ajudar a les persones a contactar amb familiars i amics desapareguts. Les persones interessades poden registrar-se en el lloc web per informar de la seva situació i proporcionar les seves dades de contacte actual. “D’altra banda, les persones que busquen poden veure la llista amb les dades”, explica l’entitat, “o registrar els noms dels familiars i amics desapareguts, animant-los a posar-se en contacte”.
UNICEF manté obert el seu fons d’emergències per contribuir al finançament de les tasques que es duen a terme a Japó, entre unes altres. Aquest fons accepta donacions durant tot l’any, de manera que compti amb una quantitat suficient per fer front a aquest tipus de situacions. A Japó, assessora a les autoritats i, de moment, ha enviat deu tones d’aigua i materials educatius, de joc i esport. “El proveïment d’aigua i el sanejament són claus per a la supervivència dels nens en una situació d’emergència”, assevera. La seva intenció és fer arribar kits d’higiene, bolquers i toallitas higièniques, aconseguir la reobertura de les activitats escolars, la instal·lació dels denominats espais amics de la infància -on participen en activitats juvenils, juguen, practiquen esport, reben educació i/o suport psicosocial- i l’enviament de personal per donar suport tècnic en els sectors operatius.
Ensenyar als nens a protegir-se
L’ONG Pla insisteix que els menors són fonamentals davant una catàstrofe. No solament perquè se’ls ha de protegir, sinó perquè des de petits poden saber com actuar en cas d’emergència. Les pròpies escoles, en la seva opinió, “juguen un rol vital”, ja que en elles s’educa als nens per preparar-se enfront de futurs desastres. L’entitat ajuda als professors perquè informin als alumnes sobre les possibles causes d’un desastre, els seus efectes i què fer en aquests casos.
Aquest programa es desenvolupa en llocs com Bangladesh, “una zona propensa a les inundacions”. “Els nens participants estaven molt preocupats perquè els seus pares no solien estalviar per a casos d’emergència”, explica l’ONG, “ara els nens tenen el seu propi pla d’estalvis per ajudar a les seves famílies a comprar menjar i altres subministraments quan ocorrin altres inundacions”.
“Karen té sis anys i s’arrauleix al costat de la seva família per escalfar-se, ja que tenen tan sol unes poques mantes i una petita estufa de queroseno a l’aula de l’escola primària d’Ishinomaki, on es refugien temporalment”. La història de Karen és una de les recopilades per Save the Children per apropar als ciutadans la situació que es viu a Japó. Però hi ha moltes com aquesta.
Malgrat considerar aquests llocs els seus refugis, les persones que habiten en ells no sempre es troben a resguard del fred, els nens enyoren poder banyar-se i Karen i el seu germà Asato volen tornar a la seva casa. Encara desconeixen que el tsunami l’ha destruït, que “tot està destrossat i inundat”, descriu el seu pare, Koichi. Com l’hi dirà?
A ell i a la seva esposa Rumi els costa mantenir als seus fills entretinguts tot el dia en un espai tan petit, detalla Save the Children. Per això, en ocasions, “s’aventuren a sortir a fer una passejada malgrat les baixes temperatures i de les copioses nevades que estan caient a la zona”.
Suzunoskue té sis anys, com Karen. A ella, el terratrèmol li va sorprendre a casa, en Onagawa. Va córrer cap al seu pare, Hirohiko, i encara avui sembla no voler deixar-li anar. Els dos, juntament amb la seva mare, embarassada, van fugir a un pujol, una zona elevada, i des d’allí van ser testimonis de l’arribada d’una ona de deu metres, “que va arrossegar tot a la vall on estava la seva casa”. Suzunoskue es refereix a l’ona com “una muntanya molt gran d’aigua” que li va espantar. “Després que l’aigua s’havia anat, baixem a veure la nostra casa però no quedava gens. Vaig perdre totes les meves joguines i també el meu joc favorit de cartes i el meu drac preferit”, recorda la petita. La seva nova casa és l’hospital d’Onagawa, sobre el pujol que ja els va salvar una vegada. Ella també vol tornar a la seva casa, donar-se un bany i estar amb els seus amics.
