Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nens en conflictes: quins impactes els causen

Cada vegada que un conflicte esclata, l'estat emocional dels menors i la seva vida en general s'enfonsa, adverteixen les organitzacions socials que els atenen

Els conflictes no respecten. No entenen d’edats ni de circumstàncies. Tan solament esclaten i, a partir de llavors, ningú escapa als seus efectes. El moment actual és un dels més dramàtics per la quantitat d’enfrontaments i la seva virulència. Cada dia, centenars de persones es veuen obligades a fugir de les seves llars per salvar la vida, entre elles, molts nens. Malgrat la seva curta edat, ells han estat testimonis i víctimes d’escenes doloroses que és possible que mai apareguin en els mitjans. Aquest article recull les conclusions i advertiments de diverses ONG que donen la veu d’alarma sobre aquesta situació en llocs com Gaza o l’Iraq.

Img ninosgaza art
Imatge: Jozef Nateel / Save the Children

Estat emocional fràgil

L’instint natural d’un nen petit li convida a jugar, a riure, a divertir-se, a comptar amb la protecció incondicional de la seva família i, en cas de preocupar-se per les guerres, solament pensarà en elles com a part d’una lluita fictícia amb els seus amics. No obstant això, la realitat supera a aquesta descripció. Milions de nens i nenes, cadascun amb les seves particularitats per motius de gènere, viuen cada dia el drama d’una guerra.

Els nens triguen mesos, fins i tot anys, a començar a recuperar-se de les seqüeles psicològiques d’una guerra

A la fi d’agost, Save the Children va xifrar en més de 370.000 el nombre de menors que necessitaven “suport psicològic urgent” a Gaza. En l’actualitat, aquesta xifra ha augmentat a causa de l’allargament d’un conflicte que es perllonga per anys, sense aspectes de tancar-se a curt termini. “No podem donar resposta a aquestes necessitats de forma adequada fins que no hi hagi un alto-el-foc permanent”, va assenyalar llavors l’organització.

Sobretot preocupa l’impacte a llarg termini perquè “les ferides humanes no es poden reconstruir tan ràpid”. L’experiència de Save the Children amb petits de Gaza revela que “triguen mesos, fins i tot anys, a començar a recuperar-se”, per la qual cosa cada vegada que a una època de calma li prossegueix una belicosa, el procés torna a començar. Cada ruptura d’alto-el-foc és “catastròfica”.

La pressió és tal, que Metges del Món a Gaza ha engegat un programa de salut mental per al personal sanitari sotmès a situacions d’estrès. En el nord de l’Iraq, els petits “que han sobreviscut al vessament de sang”, subratlla Save the Children, registren símptomes d’ansietat i estrès: “Molts sofreixen terrors nocturns i han tornat a mullar el llit”. Han patit traumes que trigaran a superar o els pot la tristesa per haver-se separat dels seus pares.

Pèrdua de la llar i falta d’infraestructures

En les guerres es destrueixen famílies i llars. Els atacs fan xixines les infraestructures dels llocs on es combat i milers de persones perden les seves cases, bé perquè fugen d’elles o bé perquè són aconseguides per artefactes. A Gaza, les escoles encara en peus actuen de refugis improvisats o s’aixequen campaments amb tendes de campanya frèvoles, sense sistema d’aigua ni sanejament.

Els atacs afecten a la salut i els drets bàsics dels nens

A l’Iraq, Save the Children calcula que 500.000 nens han fugit de les seves llars. Ciutats properes acullen ja a centenars de milers de persones desplaçades, “amb milers més encara recorrent el camí cap a la seguretat”. Els menors sofreixen “angoixa extrema”, explica Tina Yu, directora de Save the Children a l’Iraq, “en haver de fugir de les seves cases, sovint a la meitat de la nit, després de ser testimonis d’esdeveniments horribles”.

Oxfam Intermón assenyala que els bombardejos a Gaza han destruït pous, canonades i dipòsits, la qual cosa ha contaminat l’aigua potable i unes 15.000 tones de residus sòlids van quedar escampades pels carrers. Aquesta situació suposa una greu crisi de salut pública, que afecta especialment als nens per ser més vulnerables i que no solament “ha destruït l’economia”, sinó que “ha deteriorat drets bàsics”.

Víctimes mortals infantils

Però els petits no solament sofreixen durant la guerra, sinó que fins i tot perden la vida en els enfrontaments. Solament a Gaza ja han mort més de 450 menors i “centenars de milers més portaran amb si l’impacte de la violència durant els propers anys”, alerta Save the Children. “Els nens perden la sensació de normalitat i la violència renovada tan solament incrementa la seva por i angoixa”, afegeix. Metges del Món ha sol·licitat la protecció de la població civil a Gaza “per sobre de qualsevol consideració” i Save the Children ha reclamat un accés humanitari segur per fer arribar a la població ajuda mèdica, aigua i aliments, les principals necessitats en situacions de conflicte.

Càrites a Gaza ha reclamat “una intervenció urgent” perquè “la precarietat de la població és cada dia més apressant”, amb danys i destrucció “per tota la Franja”. El passat 29 de juliol es va bombardejar una parròquia on es refugiaven 29 petits amb discapacitat i nou ancianes a cura de tres religioses. Encara que no va haver-hi víctimes mortals, es va destruir bona part de les instal·lacions. La situació que es registra en aquesta zona ha portat a Càrites a reforçar el programa de salut en Palestina on, entre uns altres, vas agafar als nens ferits i que han sofert traumes per la pèrdua de les seves cases, escoles o familiars, explica. En aquesta zona gestiona un centre de salut i una clínica mòbil que es desplaça a les zones rurals i “aïllades pel mur de separació o pels controls militars israelians” per parar esment metgessa i psicològica.

Ja al juliol, més de 100.000 menors havien deixat les seves cases amb les seves famílies, segons dades de Save the Children. Però a més, unes 5.000 dones embarassades estaven desplaçades, és a dir, fora de les seves llars, la qual cosa suposa en molts casos no rebre atenció sanitària, amb les consegüents conseqüències per als bebès i per a les mares, entre els qui s’han duplicat els parts prematurs a causa del trauma que pateixen les dones, assenyala l’entitat. A això s’uneixen les restes d’explosius dispersos pels carrers de Gaza i que suposen “un risc encara major per als nens i les seves famílies”. “La comunitat internacional ha fallat a aquests petits”, assegura David Hassell, codirector de Save the Children als Territoris Palestins Ocupats.

La llista de necessitats i atencions és llarga, com també ho són els qui reclamen la fi dels conflictes. Les ONG demanen que es faci tot el possible per acabar-los, abans que caiguin en l’oblit i es perllonguin sense la mínima atenció. Però sobretot, es requereix protegir als menors, impedir que ni un de més pagui les conseqüències dels enfrontaments i, per descomptat, fer tot el possible per acabar-los. “Els nens mai comencen les guerres, però són els que estan sent assassinats, mutilats, traumatizados, obligats a deixar les seves cases, aterrorizados i permanentment espantats”, adverteix David Hassell, de Save the Children.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions