A tot el món hi ha 30 milions de menors refugiats i desplaçats interns. Cada vegada més nens abandonen els seus països fugint de les guerres, la violència o la pobresa. Save the Children denuncia en el seu últim informe, ‘Infàncies invisibles‘, com aquests petits romanen invisibles davant la societat, les institucions i les administracions. L’explotació, l’abús o la falta de protecció i accés a l’educació són alguns dels riscos als quals s’enfronten. A més, segons denuncia aquesta ONG, Espanya no està complint amb la seva obligació legal de protegir als menors que arriben. En aquest article s’explica com és la rebuda al nostre país als nens refugiats, la falta de voluntat política i personal especialitzat en infància per donar la protecció necessària a aquests menors i la demora en els tràmits per a l’obtenció de l’asil.
Quan arriben a Espanya els nens refugiats
En 2014, l’últim any del que es tenen dades, 3.660 menors que havien arribat solos a Espanya van ser tutelats per l’Estat. Aquests nens van viatjar des del Marroc i Algèria sobretot, encara que alguns també van arribar des de Síria o l’Àfrica subsahariana. Però la realitat és que no tots els que arriben solos són tutelats. En moltes ocasions, el sistema els exclou i els abandona sense cap suport, com es reflecteix en l’informe de Save the Children.
Els menors no reconeguts com a tal a Espanya es queden sense dret a educació i sanitat
Amb independència que els petits que arriben al nostre país tinguin o no documentació, se’ls fa una radiografia de l’os/os de la nina per verificar la seva edat. Aquesta prova segueix qüestionant-se entre organismes de Nacions Unides i el Defensor del Poble. A els qui l’Estat no considera menors, queden en un limb, sense dret a l’educació o la sanitat i en moltes ocasions obligats a viure al carrer.
Com s’apunta en ‘Infàncies invisibles’, Espanya no identifica de forma adequada a les nenes víctimes de tracta, no garanteix l’educació i protecció legal als menors estrangers no acompanyats, ni adapta el sistema d’asil per facilitar que les famílies obligades a separar-se puguin retrobar-se. No existeix voluntat política ni personal especialitzat en infància per identificar als nens que es troben en perill i donar-los la protecció necessària. Tampoc hi ha recursos suficients i adequats per atendre’ls.
El director de Save the Children, Andrés Conde, denúncia que hi hagi nenes víctimes de tracta amb finalitats d’explotació sexual i menors no acompanyats tancats en els CIE (centres d’internament d’estrangers) i assegura que “és un claríssim exemple de com l’Estat espanyol solament veu migrants on hauria de veure nens als quals protegir”.
La situació és especialment dura per als menors no acompanyats que viuen a Melilla. Entre 20 i 60 nens dormen al ras, no van al col·legi i arrisquen les seves vides (moltes vegades les perden) intentant creuar a la península.
Nens refugiats desprotegits ja a la frontera
La nova Llei de Seguretat Ciutadana, a través de la qual es plantejava una reforma de la Llei d’Estrangeria (LOEX) espanyola, permet les anomenades “devolucions en calenta” en arribar a sòl espanyol, la qual cosa fa impossible verificar si es tracta de menors d’edat o refugiats. Existeixen casos constatats de nens expulsats per aquesta pràctica il·legal, denunciada pel Comissari Europeu de Drets Humans.
Cap país europeu ha regulat aquestes pràctiques il·legals, també cada vegada més freqüents en països com Grècia i Bulgària. La figura del rebuig en frontera suposa, per tant, un greu incompliment de l’obligació de facilitar l’accés al procediment de protecció internacional i el respecte del principi de no devolució, vulnerant l’establert tant en l’ordenament jurídic espanyol com en la normativa europea i els tractats internacionals ratificats per Espanya.
A més, Save the Children denuncia la lentitud en la tramitació dels permisos de residència i de treball. I és que aquesta situació provoca que, després de complir la majoria d’edat, els joves estrangers solos que no hagin aconseguit un permís de residència durant la transició a l’edat adulta es trobin al carrer en perdre la tutela de les institucions.
La sol·licitud d’asil, un tràmit ple de retards
En 2015, 14.600 persones van sol·licitar asil a Espanya fugint de guerres o persecucions. D’elles, 3.754 eren nens.
A Espanya no hi ha capacitat per allotjar de forma adequada als refugiats
Però, com diu l’ONG, el sistema d’acolliment espanyol no compleix amb els estàndards europeus i no està preparat per atendre les necessitats dels nens ni de les seves famílies. No existeix capacitat ni de tramitar en el temps adequat les sol·licituds ni d’allotjar de forma apropiada als refugiats. Les esperes per la documentació duren mesos sense que els pares puguin buscar treball i les ajudes per a la integració o el suport psicològic són mínimes. Als menors que arriben sols, però tenen família en altres països europeus, no se’ls facilita la reunificació familiar.
Una vegada que els refugiats han arribat a la península, els tràmits per a l’obtenció de l’asil s’allarguen durant mesos, la qual cosa dificulta que puguin reunir-se amb els seus familiars. A més, no hi ha personal especialitzat i amb formació en infància entre els policies i els instructors de sol·licituds d’asil, la qual cosa impedeix detectar les necessitats dels petits, que no són escoltats ni informats.
