La distància que separa els carrers, parcs i ciutats espanyoles de les jaimas o tendes de campanya assotades pel sol i el vent del Sahara algerià, en el qual sobreviuen en camps de refugiats des de finals dels setanta més de 200.000 sahrauís, es redueix en l’estiu. Els artífexs d’aquest acostament són les associacions d’amics del poble sahrauí que organitzen des de fa 14 anys el programa “Vacances en pau”, una iniciativa que permet que els nens d’aquest poble en l’exili puguin viure durant els mesos de juliol i agost una vida diferent acollits en llars de famílies espanyoles.
En 1991 van arribar els primers petits al nostre país. Des de llavors, prop de 100.000 nens d’entre 8 i 12 anys han gaudit, juntament amb les seves famílies d’acolliment, d’una experiència vital única en la qual es combinen solidaritat, tolerància, aprenentatge, salut, amistat, afecte i cultura. Aquest any està previst que passin amb famílies espanyoles els mesos de juliol i agost 9.850 nens sahrauís. Un de cada tres ho farà a Andalusia, la comunitat que, amb diferència, acull a un major nombre de petits, en concret, 2.500. Li segueixen Castella-la Manxa, amb 1.008 nens, Catalunya, amb 804, Galícia, amb 601, Castella i Lleó, amb 547, València, amb 546, i Extremadura, amb 540.
Els objectius que es persegueixen amb aquesta campanya són els següents:
- Aconseguir que els nens puguin viure durant els mesos d’estiu fora dels camps de refugiats. Les ja de per si mateix dures condicions del Sahara s’endureixen fins a nivells difícils de suportar en els mesos de juliol i agost, amb temperatures que aconsegueixen els 50º a l’ombra.
- Permetre que els petits tinguin una oportunitat de conèixer una nova cultura, un nou idioma, uns nous costums… alguna cosa vedado para ells en condicions normals, tenint en compte l’escassetat de recursos econòmics que disposen.
- Aprofitar perquè el nen pugui ser revisat a través d’exàmens mèdics, la qual cosa permetrà incrementar les opcions d’un desenvolupament físic saludable, una mica d’importància cabdal en un entorn de condicions extremes com en el qual viuen.
Els beneficis que obtenen els nens sahrauís, tal com subratllen les organitzacions promotores distribuïdes en diferents comunitats autònomes i les pròpies famílies d’acolliment, són nombrosos. La seva salut millora, la seva vitalitat també, poden gaudir d’un clima més benigne, d’una millor alimentació no limitada per les condicions extremes del desert, estableixen relacions d’amistat amb nens espanyols i forts vincles amb la família d’acolliment. No obstant això, ni la intenció del programa ni dels seus beneficiaris és buscar una via de fuita i de fugida de les dures condicions de vida del desert saharià per no tornar a elles. Encara que la seva marxa genera pena tant en les famílies com en els propis nens, les associacions d’amics del poble sahrauí insisteixen en el fet que els nens tornen al que és la seva llar amb el desig de tornar a veure als seus pares i germans. Els promotors recalquen que els nens sahrauís viuen en famílies en perfecta harmonia, envoltats dels seus. De fet, subratllen, el seu entorn familiar és fonamental per a la seva estabilitat i en ell també són felices.
Aquestes associacions defensen que qualsevol família que decideixi realitzar aquest esforç ha de saber que, en realitat, no està fent només una obra de caritat. El programa “Vacances en pau” s’engega en l’època en la qual els nens espanyols gaudeixen de les seves vacances estivals, la qual cosa permet als nens sahrauís i als espanyols un intercanvi cultural i els dona a uns i a uns altres l’oportunitat de contactar amb una cultura diferent, amb persones diferents, amb altres costums…. No obstant això, potser l’aspecte més important radica al programa sanitari que els responsables de la campanya han dissenyat. Aquest programa, que es realitza en col·laboració amb les autoritats sanitàries de cada comunitat autònoma i de cada ajuntament participant, permet que tots aquests nens siguin sotmesos a reconeixements mèdics cada vegada que venen a Espanya.
Aquests reconeixements anuals fan possible que els nens sahrauís gaudeixin d’una vigilància periòdica de la seva salut, la qual cosa els dona, al mateix temps, més oportunitats per tenir un creixement normal. Durant els dos mesos que estan a Espanya, els nens sahrauís són sotmesos a revisions de la vista (danyada pel tremend sol del Sahara), de l’oïda, de sang i orina,…. Qualsevol anomalia detectada pels metges permet dissenyar el tractament idoni perquè aquest nen pugui superar-la amb èxit.
El procés que s’ha de seguir per poder acollir un nen sahrauí part d’un requisit fonamental, com així ho destaquen les associacions d’amics del poble sahrauí. Tal com assenyalen, el principal és afrontar-ho sens dubte. “El més important és tenir-ho perfectament clar, saber que ens anem a enfrontar a una prova important que, encara que omple de bons moments, també va a ser dura”, expliquen.
Presa la decisió, és fonamental assessorar-se en els col·lectius que a Espanya coordinen l’acolliment de nens sahrauís. Les associacions d’amics del poble sahrauí constitueixen el canal adequat: elles prestaran assessorament eficaç i podran aportar la seva experiència perquè les famílies espanyoles coneguin amb detall com poden acollir en les millors condicions a un nen sahrauí. Referent a això, les famílies interessades en l’acolliment han d’afrontar diversos tràmits previs en els quals s’inclou, d’una banda, un procés d’informació a través de xerrades sobre la realitat dels campaments de refugiats i la situació dels nens, i, per un altre, una sèrie d’entrevistes amb psicòlegs i sociòlegs.
