Judoka de vocació, Ángel García representa a Bombers Units Sense Fronteres (BUSF), una ONG que reuneix a més de 400 bombers voluntaris i 7.000 professionals que col·laboren en situacions de catàstrofe i cooperació. De la mà del seu professor de judo, el president de Bombers Units Sense Fronteres es va introduir per primera vegada en aquest cos en 1991 i cinc anys després fundaria, juntament amb altres companys, aquesta organització. El seu únic desig era ajudar als més necessitats en situacions d’emergència, tal com feien els seus col·legues d’Iberoamèrica amb menys mitjans des del punt de vista tècnic i material. Precisament, amb l’aprofitament del material que es descataloga al nostre país va començar una aventura en la qual la possibilitat de traslladar-se a qualsevol part del món en les primeres 24 hores és un element clau. “Quan parlem de rescat i salvament, les primeres hores són vitals”, destaca.
Des de fa 15 anys i tinc 39 anys, gairebé mitja vida.
Des del 6 de maig de 1996, fa 10 anys.
Sí, vaig ser soci fundador i vaig participar amb un altre grup de bombers en la idea de crear aquesta organització. Nosaltres ja teníem coneixement de com era la labor d’altres companys de treball d’Iberoamèrica: exercien una labor de bomber similar a la nostra però amb unes manques molt considerables des del punt de vista tècnic, material… Davant aquesta situació decidim constituir-nos i aprofitar tots aquests materials que a Espanya es donen baixa per la incorporació d’altres nous, per la normativa, i els donem a altres països que els necessitaven per poder fer la seva labor amb seguretat. D’altra banda i aprofitant que la nostra professió es basa a ajudar al que ho necessiti, decidim constituir-nos també com a Forces d’Intervenció Immediata davant Catàstrofes.
“Aquestes labors formatives són determinants per explicar sempre amb un mètode estàndard d’actuació”Lògicament això té un procés d’organització molt escrupolosa; nosaltres tenim un Àrea d’Atenció a Catàstrofes amb diferents unitats i sobretot amb un pla de treball continu del que formen part companys de totes les parts d’Espanya. Per això tots els mesos es desenvolupen activitats formatives de reciclatge i coneixement del que són tots els materials que es van incorporant. Aquestes labors formatives són determinants per explicar sempre amb un mètode estàndard d’actuació, i perquè tots parlem el ‘mateix idioma’.
Des del punt de vista operatiu és necessari ser bomber o estar dins de la branca mèdica. Però des del punt de vista de la cooperació comptem amb enginyers, arquitectes i personal tècnic de molt diferents branques. I tot l’equip participa en aquests moments en els dos projectes més emblemàtics dins de l’organització com és construir la Xarxa Iberoamericana de Centres d’Atenció de Catàstrofes- ja hem construït dues a Perú- i la creació d’un altre Centre més a Nicaragua.
La idea és crear grups de resposta immediata a Iberoamèrica, pel que els entrenem i els donem els mitjans tant tècnics com d’infraestructures. Per això aquests Centres són com a parcs de bombers.
És un programa basat en el proveïment d’aigua potable en l’Amazònia que beneficiarà a més de 350.000 persones. Es tracta d’un aigua que no és potable, però que molts beuen i es contaminen greument. Per això treballem amb molt afany en aquesta zona.
Sí, però el bé és que Bombers Units Sense Fronteres, per portar vuit anys seguits sense parar de treballar en situacions de catàstrofes, manté una comunicació molt fluïda i directa amb l’Oficina d’Ajuda en Casos de Desastre a l’Estranger (OFDA), de Nacions Unides, que ens permet valorar a qualsevol moment la magnitud d’una catàstrofe i els mitjans que es necessiten davant ella. En realitat tot és un conjunt de gestions i moviments que cal elaborar i treballar durant molts mesos abans per estar preparat quan arribi el moment.
Davant catàstrofes tenim un grup d’intervenció que està operatiu i connectat 24 hores mitjançant torns establerts. Després, quan existeix realment una catàstrofe i es dona l’emergència prèviament tenim convenis establerts amb l’Ajuntament de Madrid, amb Caja Madrid… i en una situació d’extrema envergadura, com va poder ser l’el terratrèmol de Pakistan, disposem fins i tot de la possibilitat de noliejar un avió privat
“Disposem fins i tot de la possibilitat de noliejar un avió privat i acudir al lloc on s’ha produït la catàstrofe”Això és el que ens permet estar les primeres 24 hores en qualsevol part del món, de fet arribem a Pakistan dins de les 20 primeres hores i vam ser la primera força internacional que va arribar a Islamabad. Poques organitzacions poden disposar d’aquests mitjans i de la confiança que dipositen en nosaltres, pel propi caràcter de l’organització principalment: quan parlem de rescat i salvament les primeres hores són vitals i és determinant arribar durant les 24 hores inicials des que es produeix la catàstrofe. A partir d’aquí ja entren moltes altres organitzacions: ajuda humanitària, atenció mèdica, etc.
Bé, en realitat en aquests projectes participem moltes persones, no només bombers. Tots els professionals bombers, arquitectes i personal sanitari, des del punt de vista operatiu, sí som voluntaris. No obstant això, formem part d’un equip que necessita d’una certa organització i hi ha persones que treballen com a professionals remunerats: els que porten la gestió administrativa, elaboració, formulació i seguiment de projectes, adreça d’equip diari…
Sí. Gran part dels nostres recursos s’obtenen d’institucions com Caja Madrid, l’Ajuntament de Madrid i també de les donacions que fan moltes empreses, així com de les donacions de particulars.
Totes t’impacten molt. No és el mateix un volcà que un huracà, que un terratrèmol. Però totes són especials perquè el que més t’arriba és el dolor de tantes famílies per haver perdut en un instant als seus fills, pares, germans, així com les seves cases, pobles sencers…després de tants anys construint la seva llar.
A nivell nacional entre bombers, metges i sanitaris estem al voltant de 400 persones. Però amb les col·laboracions d’altres professionals que no són bombers el nombre ascendeix a 7.000 persones.
Sí. En catàstrofes treballem principalment amb Farmamundi, amb qui tenim una relació molt bona, molt directa, fins i tot en cooperació al desenvolupament i portem ja molts anys treballant junts. Després, sobre el terreny, treballem amb moltes altres: Oxfam, Ajuda en Acció, però més puntualment.
El principal objectiu és seguir representant a tots els espanyols, perquè BUSF és una organització composta per bombers de tota Espanya: Canàries, Andalusia, País Basc, Catalunya, Comunitat de Madrid…així com la culminació de tots els projectes que he comentat anteriorment en el camp de la cooperació.
