A Espanya es calcula que hi ha unes 40.000 persones sense llar i un milió i mitjà de famílies que habiten en infraviviendas. Al sinhogarismo no s’arriba de sobte, sinó que totes aquestes persones han passat per un procés llarg i dolorós abans d’estar en aquesta exclusió social severa. Des de les ONG se sol·liciten més recursos assistencials per evitar que ningú arribi a la situació de no tenir casa ni recursos per viure de forma digna. Les persones sense llar necessiten relacionar-se, dialogar i també companyia. I el Nadal és un moment en el qual la sensació de solitud s’accentua. En aquest article es descriu la realitat de les persones sense llar, els motius que els han portat a residir al carrer i com es pot contribuir al retrobament aconsegueixo mateixos i amb el seu entorn social.
Encara que no existeixen dades actualitzades ni exactes sobre quants ciutadans estan sense llar, l’estimació és que al voltant de 40.000 persones no tenen casa a Espanya. La xifra, segons FEANTSA (Federació Europea d’Associacions Nacionals que treballen amb les persones sense llar), pot ascendir fins a les 400.000 en tota Europa.
A més, segons dades del VII Informe FOESSA (2014) sobre exclusió i desenvolupament social a Espanya, un 7% de la població viu en condicions d’amuntegament greu, és a dir, que compten amb menys de 15 metres quadrats per persona a les seves cases, la qual cosa suposa un 3,3% de les llars. Això forma part de la pobresa que no es fa visible i que afecta a un 29,2% de la població del nostre país.
Les ONG reclamen que es compleixi l’Estratègia Nacional Integral per a persones sense llar 2015-2020 aprovada en el Consell de Ministres fa un any en cooperació amb el conjunt de les comunitats autònomes i les entitats del Tercer Sector.
Tenir una llar és més que tenir un sostre
Tenir una llar és molt més que tenir un lloc o espai físic, doncs significa que la persona pot viure de forma integral, recuperar les seves xarxes i relacions, gaudir d’un habitatge i exercir els seus drets fonamentals. Per això és tan important que es garanteixin unes condicions de vida digna.
Cada vegada són persones més joves i amb estudis les que no tenen una llar on viure
Malgrat tenir una casa i comptar amb una ocupació, a Espanya hi ha gairebé 14 milions de persones que viuen en risc de pobresa i/o exclusió social. I durant l’hivern, la pobresa energètica segueix sent un dels grans problemes entre moltes persones que tenen dificultats per pagar factures i sofreixen corts de subministraments energètics.
En les persones sense llar l’edat mitjana actual ha descendit fins als 38 anys, el nivell d’estudis i la classe social de procedència han augmentat i hi ha persones amb diferents nivells d’estudis. Destaca, a més, el repunt de la població jove, doncs gairebé el 30% té entre 18 i 29 anys. Per tots ells, no tenir un habitatge significa molt més que estar sense sostre; implica mancar d’atenció, orientació i sentir tristesa, solitud, rebuig, vulnerabilitat i discriminació.
Motius per arribar a viure al carrer
Una persona no acaba al carrer d’un dia per a un altre. La seva situació es va deteriorant amb el temps. Les causes són diverses i depenen de la persona i l’entorn en el qual es viu.
El 45% de les persones sense llar ho són perquè van perdre el seu treball
En la “Enquesta sobre persones sense llar” elaborada en 2012 per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) en centres d’allotjament i restauració, es destacaven els següents motius que van portar a les persones al carrer: el 45% per la pèrdua del seu treball, el 26% per no poder fer front al pagament de l’allotjament i el 21% per la separació de la seva parella.
Segons la FundacióArrels , les raons que porten a una persona a viure al carrer són de diversos tipus:
- estructurals: tenen a veure amb el mercat immobiliari, procés econòmic i moviments migratoris.
- institucionals: relacionats amb els serveis socials, els mecanismes d’ajuda i procediments institucionals.
- relacionals: vinculats a la situació familiar i haver sofert una separació o divorci o la mort d’un familiar.
- personals: relacionats amb l’educació, l’edat, la dependència i la salut.
- discriminació o absència d’un estatut legal: tenen a veure amb les situacions particulars que viuen les persones immigrants, refugiats i algunes minories ètniques com la comunitat romaní.
Què fer en Nadal per les persones sense llar: ONG amb les quals col·laborar
Encara que es necessiten mans a qualsevol moment de l’any, el període d’hivern és un dels més crítics per poder acompanyar a totes les persones que viuen al carrer. Aquestes poden ser algunes opcions a les quals aportar col·laboració.
- Col·laborar amb RAIS Fundació com a soci o voluntari. Per comprometre’s amb el canvi cap a una societat més justa la labor del voluntariat és vital. Aquesta organització busca persones que acompanyin a les persones sense llar i exerceixin altres activitats en les seves oficines. Amb solament manar un SMS amb la paraula LLAR al 28014 s’estaran donant a la causa 1,20 euros.
- Ajudar a la Fundació Arrels a trobar un sostre per a totes les persones sense llar fent un donatiu. Amb ell es contribueix al fet que aquestes persones tinguin una nit de pensió, rebin menjar durant la setmana, comptin amb visites de l’equip de carrer o tinguin el lloguer mensual d’un pis per a tres persones.
- Sensibilitzar en l’entorn laboral, familiar i educatiu sobre la realitat de les persones sense llar. Per a això, Càrites Espanyola impulsa un any més la campanya “NINGÚ SENSE LLAR” que disposa de cartelleria, vídeos i materials pedagògics per a nens i nenes, joves i persones adultes.
- Mirar-los i tenir-los en compte. Si hi ha algú dormint al carrer, el més habitual és espantar-se, retirar-se i fer que passin desapercebuts. Ells existeixen i se’ls pot mirar, preguntar com estan i també apropar-se a ells per saber si coneixen els centres d’acolliment, albergs i menjadors socials que hi ha a la ciutat. Hi ha diferents guies de recursos segons la comunitat autònoma com la de Madrid o la d’Andalusia .
