Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Objectiu: sortir de Síria costi el que costi

Síria és una terra de combat i bombardejos que ha provocat 11 milions de desplaçats, més de 4 milions de refugiats i 12,2 milions de persones que depenen de l'ajuda humanitària

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 08 de Setembre de 2015

La crisi migratòria del Mediterrani no és d’ara, encara que la situació hagi pres tints molt preocupants durant aquest estiu. La població siriana fuig d’un conflicte armat que es va iniciar amb les primaveres àrabs en 2011 i que encara segueix ocasionant morts, desapareguts, desplaçats dins de Síria, refugiats i molt dolor. Enrere deixen a les seves famílies i al seu país per un futur incert a Europa pel qual paguen molts diners i, de vegades, fins a amb la seva pròpia vida. En aquest article es detalla en xifres el que els costa als refugiats sirians arribar a Europa i els motius pels quals fugen del seu país. A més, s’aborda la reacció de la Comissió Europea davant aquesta crisi i l’ajuda que demanen les ONG per atendre a la població.

Imatge: Takver

Segons dades de l'Observatori Sirià dels Drets Humans (març 2015), almenys 215.518 persones han estat assassinades des de març de 2011, d'elles 66.000 eren civils, 7.000 dones i 10.808 nens. Aquestes xifres no contemplen els centenars de víctimes no identificades així com el nombre de segrestos que també segueix sent desconegut.

Des de 2011 el conflicte armat a Síria ha provocat 11 milions de desplaçats i més de 4 milions de refugiats

Durant aquests mesos estem veient com milers de persones es juguen la vida tractant d'arribar des de Síria a Europa: primer, la travessia de creuar a Turquia i, finalment, a altres països europeus com Grècia, Àustria, Hongria, Espanya...

Enrere deixen famílies, fills, esposes i una guerra que assota el país des de fa més de quatre anys. Arrisquen la seva vida travessant fronteres en camions, cotxes o basses pneumàtiques molt fràgils. Els qui ho aconsegueixen criden llibertat! i estan desitjosos de contactar amb la seva gent, enviar missatges i explicar que ho van aconseguir. Uns altres no tindran la mateixa oportunitat perquè el risc d'emigrar els costa la seva vida.

Què costa arribar a Europa?

En primer lloc, els costa la vida, com és el cas dels 71 refugiats morts trobats en un camió estacionat a Àustria o el naufragi del vaixell enfront de les costes de Líbia en el qual van morir desenes de persones. Tragèdies davant les quals no deixem de ser espectadors.

En termes econòmics, creuar la frontera té un preu que ve marcat per les màfies i traficants que gestionen la seva travessia. Segons el testimoniatge d'una família siriana als mitjans, havien pagat 200 euros per adult i 100 euros per nen per arribar a Kos, Lesbos, Samos, Icaría o Creta. Els qui menys diners porten viatgen en els cellers, obligant-los fins i tot a pagar si volen sortir a respirar uns minuts, com assegura la portaveu de Save the Children a Roma, Giovanna Vaig donar Benedetto.

El temps d'arribada depèn del transport i el lloc des del qual inicien el seu camí. Poden ser hores, dies, mesos o anys. Tot això sense comptar amb les hores d'espera en la comissaria per començar els seus processos de registre a les ciutats a les quals arriben sol·licitant asil.

 

Motius pels quals fugen de Síria

Les xifres són més que suficients per explicar per què la població siriana vol sortir d'un país de desolació en el qual es manté un conflicte armat des de 2011.

Els qui en el seu moment van demanar un sistema més igualitari, aviat es van veure fets callar violentament pel Govern sirià. Una vegada més, com a molts altres conflictes, est té els seus orígens en la corrupció, captura política i violació dels drets humans. I els intents d'obrir la via a una solució política segueixen fracassant, en gran mesura, pels desacords d'Occident i Rússia sobre la permanència o no del president sirià Bachar Al Rostiu.

Síria és una terra de combat i bombardejos que ha provocat 11 milions de desplaçats, més de 4 milions de refugiats i 12,2 milions de persones que depenen de l'ajuda humanitària. Solament en el primer semestre de 2014 es van cometre 1.200 violacions greus contra menors. Els nens ja no poden anar al col·legi, les dones no poden donar a llum en hospitals perquè no hi ha infraestructures sanitàries, no hi ha ocupacions als quals acudir ni mercats en els quals comprar.

El nombre de refugiats sirians als països veïns s'ha quadruplicat en un any

Segons les dades de l'ONU, el nombre de refugiats sirians als països veïns s'ha quadruplicat en un any. A Líban hi ha un total d'1,17 milions, la qual cosa representa una quarta part de la seva població que ascendeix a 4,5 milions. Altres 630.000 refugiats viuen a Jordània, 562.000 a Turquia, 250.000 a l'Iraq i 132.000 a Egipte, a més d'altres 32.000 repartits en altres parts del nord d'Àfrica.

 

La Comissió Europa davant la crisi migratòria

La comissió parlamentària està debatent la situació de les fronteres marítimes de la Unió Europea (UE) amb Fabrice Leggeri, director executiu de Frontex, l'agència europea de control fronterer. També es decidirà si dotar amb fons addicionals el programa de redistribució de refugiats, programa que el seu objectiu és que 40.000 sol·licitants d'asil a Itàlia i Grècia (la majoria de Síria i Eritrea) siguin acollits en altres països de la UE.

Al maig, amb l'aprovació de l'Agenda Migratòria de la UE, es van intensificar les tasques de cerca i salvament en el Mediterrani. Va ocórrer, entre altres coses, amb el enfortiment de l'Operació Tritó, mitjançant l'augment, tant de fons i actius, com de l'extensió de l'àrea geogràfica d'actuació, que s'estén unes 138 milles nàutiques al sud de Sicília i unes 70 milles nàutiques al sud de Lampedusa.

Les organitzacions reclamen més ajuda i intervenció

ACNUR recorda que el drama s’agreuja per la falta de fons per finançar les necessitats més bàsiques de la població siriana desplaçada i de les comunitats on s’ha instal·lat. De 5.500 milions de dòlars que es necessiten per a ajuda humanitària i per a la reconstrucció en 2015, a meitat d’any solament es compta amb una quarta part.

Amnistia Inernacional reclama l’establiment d’un Programa de Reasentamiento propi de la UE que complementi els programes nacionals i que contribueixi a garantir el repartiment equitatiu de la crisi mundial de refugiats entre tots els Estats membres de la UE i entre la UE i altres regions del món.

CEAR, la Comissió d’Ajuda al Refugiat, ha iniciat una campanya de recollida de signatures #UEerfanos sota el lema “No permetis que l’Europa dels valors s’enfonsi en el Mediterrani”. 

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions
Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte