Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

On viuen els pobres més rics?

Els països europeus i el Japó concentren als pobres amb rendes mitjanes més altes, enfront dels Estats Units, on hi ha una gran desigualtat en els ingressos

Un dòlar al dia. Aquesta és la quantitat amb la qual subsisteixen prop de 1.100 milions de persones a tot el món. La majoria d’elles (60%) resideix en països del sud-est asiàtic, que al costat d’Amèrica Llatina i Àfrica Subsahariana són els països més pobres i amb majors desigualtats econòmiques. Enfront d’ells, emergeix cada dia un nou grup de pobres, considerats els pobres més rics o, almenys, els menys pobres, que es beneficien de la bonança econòmica dels seus respectius països i l’augment progressiu de les rendes mitjanes. En aquest grup s’inclouen els ciutadans europeus i els japonesos, els qui tenen menys raons per a considerar-se desgraciats, segons les últimes dades del Banc Mundial. L’objectiu dels organismes internacionals, com l’ONU, és millorar aquesta situació per a 2015 i fer desaparèixer, o reduir, les desigualtats actuals a les quals tampoc escapa Espanya: dels més de vuit milions de pobres comptabilitzats al país, el 44,1% són menors de 25 anys i el 20,8% dones.

Grans desigualtats

L’Organització de Nacions Unides (ONU) defineix a les persones més pobres com les que subsisteixen amb un dòlar al dia, una quantitat sens dubte insuficient amb la qual han d’arreglar-les-hi prop de 1.100 milions de persones. El 60% d’elles viuen en el sud-est asiàtic, compost per països que, no obstant això, en termes econòmics no es classifiquen en els rànquings mundials en el grup dels més pobres. La raó que això ocorri és l’enorme desigualtat que es detecta en els ingressos: mentre uns guanyen molt, uns altres han de fer malabarismes per a arribar no a final de mes, sinó a final de dia. El Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) afirma que els ingressos de les 500 persones més riques del món superen els dels milions de persones més pobres. “Països com la Xina o l’Índia aporten a aquesta bossa de pobresa absoluta milions de persones perquè hi ha molta diferència entre rics i pobres” confirma Pablo Martínez, voluntari de la campanya Pobresa Zero, impulsada des de la Coordinadora d’ONG i autor del llibre ‘Objectius del Mil·lenni, Es pot acabar amb la pobresa?’.

/imgs/2006/09/mapamundi3.jpg

Establir quins són els països més pobres sembla fàcil. “El major número es troba a Àfrica Subsahariana, on hi ha percentatges molt dramàtics que afecten el 50% de la població”, respon Martínez. Establir quins són els països més rics, tampoc sembla difícil. El G7 inclou en aquest grup privilegiat a Alemanya, el Canadà, els Estats Units, França, Gran Bretanya, Itàlia i el Japó. Però, pot dir-se que és en aquests països on viuen també les persones més pobres o les més riques? Tal com recull en el seu blog Martin Varsavsky, empresari argentí/espanyol fundador de set empreses en els últims 20 anys i president de la Fundació Varsavsky, dedicada a millorar les condicions de l’educació a nivell mundial, recentment el Banc Mundial ha elaborat un rànquing en el qual mostra el percentatge de la renda nacional que es reparteix entre el 20% de la població més pobra de cada país. I revela que alguns dels països més rics no ho són per a tots els seus ciutadans.

A partir d’aquesta classificació del Banc Mundial es pot concloure que els Estats Units, malgrat formar part del G7, compta amb una de les poblacions pobres més pobres (amb un 5,4% de la renda nacional), al nivell de països com Burundi (5,1%), la Xina (5,3%), República Dominicana (5,1%), Ghana (5,6%), Guinea Bissau (5,2%), Mongòlia (5,6%), Filipines (5,4%) o l’Uruguai (5,4%). Per sota d’ells, estan la majoria de països d’Amèrica Llatina, Àfrica Subsahariana i sud-est asiàtic, mentre que els millor classificats es localitzen al Japó (10,6%) i a Europa, on destaquen Finlàndia (9,6%), Noruega (9,6%) i Suïssa (9,1%). També Espanya (7,5%) supera el nivell dels Estats Units encara que- reconeix Martínez- “prendre com a unitat de mesura només la renda d’un país ens porta a engany, perquè en la pobresa entren en joc altres factors com el nivell de sanitat o d’educació”. “Continentalment, el lloc on més desigualtat hi ha des de fa tres dècades és Amèrica Llatina,“Continentalment, el lloc on més desigualtat hi ha des de fa tres dècades és Amèrica Llatina” amb països de rendes mitjanes o nivell de desenvolupament mitjà que, no obstant això, en conjunt reuneix molts milions de persones pobres, juntament amb Àfrica Subsahariana, que aporta uns 350 milions més”, afegeix.

Les desigualtats són palpables de llarg a llarg del planeta. Aquests són només alguns exemples, plasmats en l’Informe sobre Desenvolupament Humà 2005:

  • Al Brasil, el 10% més pobre de la població obté el 0,7% de l’ingrés nacional i el 10% més ric el 47%.
  • L’ingrés mitjà del Brasil és tres vegades major que l’ingrés mitjà de Vietnam. No obstant això, el 20% més pobre dels brasilers posseeix un ingrés molt inferior a l’ingrés mitjà vietnamita.
  • A Zàmbia, la relació entre l’ingrés dels més rics i el dels més pobres és de 42 a 1.
  • A Bolívia i el Perú les taxes de mortalitat infantil dels nens pertanyents al 20% més pobre de la població són entre quatre i cinc vegades majors que les dels nens del 20% més ric.
  • La taxa d’aquesta mortalitat als Estats Units és comparable a la de Malàisia, país que compta amb un quart dels ingressos dels Estats Units.
  • Les taxes de mortalitat entre els nens afroamericans de Washington són majors que les dels nens de Kerala, a l’Índia.
  • Més del 40% dels qui no tenen una assegurança mèdica als Estats Units tampoc compta amb un lloc habitual per a rebre atenció mèdica quan malalta.
  • Les mares afroamericanes tenen el doble de probabilitats que les dones blanques de donar a llum bebès de baix pes i els seus fills tenen dues vegades més probabilitats de morir abans de complir un any.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions