Al començament de març, un total de 16 organitzacions no governamentals (ONG) van ser expulsades de Sudan. Aquesta decisió va suposar la fi de l’ajuda per més de dos milions de persones, les condicions de les quals de vida han quedat seriosament danyades. Falta d’aigua potable, fams o malalties són només algunes de les conseqüències.
Imagen: hdptcar
El treball de les ONG en terreny té com a fi principal millorar la qualitat de vida de les poblacions més vulnerables. Sovint, diverses organitzacions treballen en un mateix territori per cobrir les necessitats dels seus habitants en diversos àmbits, sense descurar aspectes tan importants com la salut o l’educació. No obstant això, aquesta tasca es realitza en ocasions envoltada de cert perill, la qual cosa obliga a evacuar al personal. Altres vegades, simplement, decisions alienes a la seva voluntat forcen la seva sortida del país. Què ocorre llavors amb la població a la qual atenen?
Al començament del mes de març, 16 organitzacions que desenvolupaven la seva labor a Sudan van ser expulsades del país. Nacions Unides i nombroses ONG van mostrar llavors la seva preocupació per les conseqüències d’aquesta decisió i, sobretot, pel futur dels centenars de milers de persones a les quals atenien. Almenys cinc de les entitats expulsades eren socis col·laboradors de l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR) i desenvolupaven programes humanitaris a Darfur i en els estats del Nil Blau i Khartum.
L’impacte, per tant, es fa sentir especialment a Darfur, focus prioritari d’atenció, però també en altres zones del país. “La nostra experiència demostra que quan la població necessitada no pot obtenir l’ajuda que precisa, es desplaça a altres zones a la recerca de protecció i assistència. Si la gent no pot rebre menjar, per exemple, començaran molt ràpid a passar penúries i a buscar-la en altres llocs“, alerta l’ACNUR.
L’Agència vas agafar a 4,7 milions de sudanesos a Darfur. Entre ells es comptabilitzen 2,7 milions de desplaçats interns i les xifres podrien augmentar. No es descarten nous desplaçaments de població “si s’interrompen els ja de per si mateix fràgils canals de distribució d’ajuda humanitària dins de Sudan”, adverteix. De fet, els territoris veïns, com Txad, han habilitat diversos camps de refugiats per donar resposta a aquesta situació. Fins al moment, prop de 250.000 refugiats han arribat fins a la dotzena de camps en actiu, encara que ni tan sols en ells es poden garantir les necessitats bàsiques davant la limitació de recursos. “Qualsevol nova afluència de població a Txad suposaria un repte addicional”, revela l’ACNUR.
Atenció als nens
Els menors són els qui, en major mesura, depenen de l’ajuda d’uns altres. Conformen el principal grup de risc quan les seves necessitats no són ateses. En el cas de Sudan, el Fondo de Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) tenia a les seves mans aquest repte, a través dels seus contrapartes. Són aquestes organitzacions locals les que en l’actualitat intenten arribar als petits per proveir-los dels serveis bàsics. Aigua potable, sanejament, salut i nutrició són vitals.
Les organitzacions proporcionen el gruix de l’ajuda humanitària que necessita la població
Els casos de malnutrició podrien augmentar, “especialment quan s’aproxima el període de fam, que comença a l’abril”, subratlla UNICEF. Igualment, el període d’inundacions comença al maig i, amb ell, els brots de còlera. Sense l’esforç de les ONG, la capacitat de resposta quedarà “severament” obstaculitzada. Per la seva banda, altres agències de Nacions Unides tractaran d’assegurar la resta de serveis, si bé, manté UNICEF, “no tenen la capacitat ni els recursos necessaris per implementar tots els programes a llarg termini que haurien estat executats per les organitzacions suspeses”.
Amnistia Internacional ha avisat també de la importància del treball de les organitzacions: “Proporcionen el gruix de l’ajuda humanitària que necessiten els més de dos milions de persones que es troben en situació vulnerable”.
“Milions de vides en joc”. Així descriu Amnistia Internacional el panorama actual a Sudan. La gana i les malalties aguaiten a la població del país, a pesar que “Sudan té la responsabilitat, contreta en virtut del dret internacional humanitari, de garantir l’accés a l’assistència internacional a les persones que la necessitin”.
El personal local s’esforça a atendre les necessitats de la població i Nacions Unides tracta de suplir el buit deixat per les ONG
Les conseqüències humanitàries es tradueixen en milions de persones sense accés a aliments perquè els programes de repartiment s’han paralitzat. Tampoc es rep atenció sanitària, a pesar que la falta d’higiene pot produir brots de malalties en els camps de refugiats. El proveïment és molt complicat a causa de la inestabilitat al país. Només restablir la xarxa de distribució d’assistència a Darfur podria portar fins a dos anys, ha reconegut l’ONU.
Com ocorre en aquests casos, el personal local s’esforça a atendre les necessitats de la població, mentre Nacions Unides tracta de suplir el buit deixat per les organitzacions expulsades. Aquestes, per la seva banda, solen retirar-se a zones frontereres on continuen la seva labor amb les persones desplaçades que fugen del país. No obstant això, mai és suficient. “La classe de patologies que tractàvem abans ara ningú les tractarà”, augura Metges Sense Fronteres.
