Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

ONGs

Augmenta la confiança dels espanyols en les organitzacions no governamentals

“Els espanyols són molt solidaris”. Almenys així ho afirmen membres de diverses organitzacions no governamentals (ONGs), que reconeixen que la col·laboració que troben en molts particulars fa possible desenvolupar la seva labor d’atenció a col·lectius necessitats i a països en vies de desenvolupament. Un estudi del Centre de Recerques Sociològiques (CIS) de 2002 establia que entorn del 70% de les persones que no col·laboren amb entitats d’aquestes característiques, ho farà en breu. Però, com es financen aquests organismes? La solidaritat no sols es tradueix a ser soci d’una d’aquestes agrupacions, sinó també en accions com posar una creu en la casella de ‘altres finalitats d’interès social’, la qual cosa permet destinar a aquestes associacions sense ànim de lucre parteix de la recaptació de l’Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF).

Independència econòmica i política

El Banc Mundial estableix que les ONGs són “organitzacions privades que persegueixen activitats per a alleujar el sofriment, promoure els interessos dels pobres, protegir el medi ambient, brindar serveis socials bàsics o realitzar activitats de desenvolupament de la comunitat”. Els seus àmbits d’actuació són molt variats; des de l’atenció als individus fins als elements que el seu cuidat pugui procurar la qualitat de vida present i futura dels primers, tal és el cas del medi ambient, els animals o el patrimoni històric, artístic o cultural.

Per tant, de les ONGs destaquen aspectes com:

  • El seu caràcter social.
  • La independència de l’àmbit governamental.
  • L’absència de finalitat lucrativa.
  • La promoció del desenvolupament, la sensibilització i l’assistència, a través de la posada en marxa de diferents campanyes, com a objectiu per a ajudar als col·lectius més necessitats i per a potenciar aquelles àrees que contribueixen a millorar la seva qualitat de vida.

Les ONGs van rebre l’any passat 86,57 milions d’euros procedents de la recaptació de l’IRPF. Aquesta quantitat correspon al 0,5239% que els espanyols van destinar en els seus impresos de la declaració de la renda a ‘altres finalitats d’interès social’. En aquest sentit, i segons les dades facilitades pel Ministeri de Treball i Assumptes Socials, el 41,8% dels contribuents opta per mostrar el seu suport a les associacions sense ànim de lucre, mentre que el 39% es decanta per l’Església catòlica, una dada, sens dubte, significatiu, ja que representa un important canvi respecte a anys anteriors.

L’objectiu de la immensa majoria de les organitzacions no governamentals és comptar amb el suficient nombre de socis per a així tenir la independència econòmica que els permeti dur a terme projectes a llarg termini i mantenir l’estructura necessària per a actuar amb celeritat. Com declara el secretari general de Creu Roja, Leopoldo Pérez, “com més independent se sigui respecte al finançament, molt millor, però la realitat és que els recursos de les persones són limitats”.

Laura d’Antón, membre del Departament de Comunicació d’Anesvad, subratlla la importància de “tenir una diversificació i no dependre d’una sola font de finançament”, però sobretot incideix en la necessitat de “aconseguir que la balança es decanti cap al costat dels socis, ja que treballar amb una administració limita molt, ja que s’imposa la línia de treball o es fixa el lloc de desenvolupament de la teva activitat”. D’igual manera es manifesta el director de Relacions Externes d’Intervida, Xavi Crespo, que assevera que d’aquesta manera “es treballa on realment és necessari, on les necessitats són més apressants, amb independència dels interessos polítics”.

Algunes ONGs tenen com a filosofia no acceptar diners de governs perquè això impediria “la protecció imparcial dels drets humans”, explica el responsable del Departament de Recursos d’Amnistia Internacional, Agustín Pérez. El 80% dels ingressos d’aquesta entitat sense ànim de lucre prové de les aportacions dels socis i donadors, i el 20% restant de la realització d’esdeveniments, la venda de productes o la col·laboració d’empreses.

Si bé és cert que les causes i les raons per a col·laborar amb una ONG són múltiples, a Espanya, el secretari general de Creu Roja assenyala que “les relacionades amb Sud-amèrica, amb catàstrofes naturals o amb nens són les que més commouen i, per tant, amb les quals més es recapta”. Per tot això, les ONGs que contemplen la figura de l’apadrinament són, en general, les que tenen un major acolliment per part dels ciutadans; això els permet basar la seva economia en les aportacions privades, encara que també tinguin ingressos públics. Així, el 99,08% dels fons amb els quals compta anualment Intervida, per exemple, procedeix dels seus padrins, segons comenta el seu director de Relacions Externes, Xavi Crespo, qui afegeix que els socis són “una font constant i regular”, que permeten “finançar un projecte ampli i integral”, mentre que les ajudes procedents de les administracions només sufraguen les despeses d’una actuació que exigeixi un temps reduït”. Igualment, del pressupost privat amb el qual compta la Fundació Vicente Ferrer (el 89,86% del total), el 67,26% ve de les persones que han optat per apadrinar a un nen.

D’altra banda, els socis-col·laboradors d’Anesvad aporten el 90% del pressupost amb el qual compta cada any aquesta associació sanitària i de desenvolupament social. En el cas d’Ajuda en Acció, els socis i determinades empreses aporten el 86,36% del recaptat, diu el director del Departament Financer, Eduardo Guijarro. En el cas de Mans Unides, vinculada a l’Església catòlica, entorn del 87,3% dels seus ingressos vénen del sector privat, incloent els procedents de parròquies i entitats religioses, que representen el 37,6%.

Finalment, es troben les organitzacions que depenen fonamentalment dels fons de les administracions, com és el cas de Veterinaris Sense Fronteres, que rep d’organismes públics el 87% dels seus ingressos, o del Moviment per la Pau, el Desarmament i la Llibertat (MPDL), i en aquest cas aquest percentatge s’eleva al 96,79%. La dependència de les institucions, segons reconeix el coordinador de l’Àrea d’Acció Internacional d’aquesta última ONG, José Jaime de Domingo, no els permet complir el 100% de les seves expectatives, ja que al voltant del 20% de les subvencions que sol·liciten no tiren endavant. No obstant això, tampoc cal veure aquesta qüestió com un aspecte negatiu, en tant que el que implica no és més que “adequar l’estratègia a les ajudes concedides”, relata. Per a això, els projectes s’organitzen de manera “modular” i d’aquesta manera, si alguna convocatòria falla, l’actuació pot seguir endavant.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions