Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pablo Castells fundador de la plataforma Bojos del Pujol i director de l’ONG Streets of Índia

En època de crisi es pot ajudar a les ONG amb serveis, productes o temps, en lloc d'aportacions econòmiques

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 12 de Juny de 2010

Pablo Castells (Barcelona, 1977) va viatjar en 2004 a Calcuta per treballar com a voluntari. Buscava “una opció diferent al clàssic viatge d’estiu, una mica més que un descans”. I ho va trobar. A la seva volta, va fundar la plataforma Bojos del Pujol, “un nom que va sorgir d’una bogeria entenimentada”, i des de llavors ha desenvolupat altres projectes lligats a aquest, com l’ONG Streets of Índia i el programa “Music for them”. No creu en impossibles. En el dia a dia exerceix d’advocat especialista en propietat intel·lectual i industrial, però comparteix aquesta professió amb els seus deures solidaris. En la seva opinió, no hi ha excusa pel contrari. “Streets of Índia va néixer amb la crisi, a l’abril de 2009. Els nostres projectes tenen poc pressupost, però com a alternativa a les donacions, proposem que la gent ajudi d’altres maneres”, explica.

En 2004 va fundar la plataforma sense ànim de lucre “Bojos del pujol”. Havia col·laborat abans amb altres ONG?

Només amb organitzacions locals a Barcelona. Fins llavors, havia col·laborat en casals d’estiu al barri del Raval de Barcelona, juntament amb els meus germans i companys del col·legi. Portàvem aliments en Nadal a les persones indigents. Més tard, vaig col·laborar amb l’ONG Somiar Despert, compromesa amb la infància.

Què li va animar a engegar la plataforma i per què es va fixar a Índia?

El mateix any que vaig fundar la plataforma, 2004, vaig viatjar a Índia per ajudar i aportar el meu granit de sorra com a voluntari a un altre país. La meva destinació va ser Calcuta i la meva labor diària, atendre als malalts de l’Ordre de Mare Teresa. L’experiència em va impactar i va enriquir tant, que vaig decidir que tornaria a l’estiu següent. El meu objectiu llavors va ser aprendre més i conèixer el treball social per la gent necessitada d’Índia. A més, vaig sentir que volia fer arribar a més gent la meva experiència i que qualsevol persona, sense tenir formació específica ni en sanitat ni en cooperació, pogués experimentar una labor humanitària a Índia.

Els voluntaris són persones conscienciades, amb ganes d’ajudar als altres, d’aportar. Però fa falta una mica més que il·lusió perquè el projecte en el qual es participa tingui èxit?

“És necessari tenir predisposició per ajudar de forma desinteressada, així com paciència i grans dosis de bon humor”La il·lusió és bàsica i fonamental, en Bojos intentem transmetre-la al màxim perquè cada vegada més gent s’animi a ser voluntari. A més, és necessari tenir predisposició per ajudar de forma desinteressada, així com paciència i grans dosis de bon humor. En el cas d’Índia, també cal estar disposat a endinsar-se en una cultura molt diferent a la nostra.

Com animaria a els qui no saben de quina manera ajudar?

“Tu aterra a Calcuta i ja sabràs per on cal començar”. Aquest és el consell que em van donar al meu quan vaig viatjar a Índia com a voluntari. Els diria això, que comencin per alguna cosa, perquè els seus interessos i el seu cor els guiaran fins a donar amb l’ajuda que és més necessària o l’àmbit en el qual poden ser més útils. Si una persona dedica el temps que pugues a ser voluntari, això ja és molt. I si ho fa amb il·lusió, segur que suma i contribueix perquè altres persones rebin aquesta dedicació. Per animar i explicar què suposa ser voluntari, Bojos del Pujol organitza xerrades un dijous al mes (en Solidarik -Barcelona-. Amigó 37). Els donem consells sobre com començar, expliquem anècdotes, dades pràctiques, diferents projectes amb els quals col·laborar i, en definitiva, passem una bona estona entre amics.

És possible ajudar als ciutadans d’Índia sense moure’s de la pròpia ciutat?

Per descomptat! Alguns suburbis de Barcelona s’apropen molt a la realitat que es viu a Calcuta però, a més, l’ONG Streets of Índia, un dels projectes de Bojos, compta amb una plantilla de voluntaris que ens ajuden des d’Espanya en tot el referent a la gestió d’esdeveniments, execució de plans de comunicació, sensibilització a la societat espanyola sobre la realitat d’Índia, recollida de material per enviar-ho a projectes sobre el terreny, recaptació d’aportacions econòmiques o divulgació de la nostra labor entre els seus coneguts.

En ocasions, se centra massa l’atenció en llocs que queden lluny i s’obvien les necessitats del propi barri?

“Sense abandonar el nostre entorn familiar podem aportar moltíssim”Així és. De totes maneres, en el meu cas, va anar de gran ajuda viure l’experiència a Índia, lluny del meu entorn habitual, per després tornar i prendre consciència del sofriment i les manques que hi ha aquí també. Sense abandonar el nostre entorn familiar podem aportar moltíssim.

Ha nomenat a l’ONG Streets of Índia, fundada fa poc més d’un any. Quins són les principals dificultats per engegar una organització no governamental?

Cal complir una sèrie de tràmits, però aquests no són cap impediment, sinó requisits establerts pel bé de la nostra missió. Les ONG han de fiscalitzar-se i ser un exemple impecable de bona administració. Sense aquesta característica, tot projecte s’esvaeix. No obstant això, és necessari, i en el meu cas ho trobo a faltar, una major coordinació i integració entre el treball de les diferents ONG, almenys, entre les organitzacions que treballem en un mateix país. Aquest aspecte hauria de potenciar-se més des de l’Administració pública.

Des de l’ONG es col·labora amb projectes locals a Índia per millorar la qualitat de vida en qüestions de salut, alimentació, educació i infraestructures. Són nombroses les necessitats dels ciutadans?

Ho són, però a poc a poc aconseguim que es cobreixin, almenys, les més bàsiques. Gran part dels resultats obtinguts no els arribarem a veure, però que ens beneficiem dels resultats de projectes que uns altres van iniciar, significa que si el nostre treball és constant donarà fruits durant anys, durant la vida de moltes persones. L’important és formar part de la cadena de persones que generen valor.

Com s’aconsegueix mantenir la motivació quan l’ajuda abasta a un nombre de persones inferior al que agradaria poder arribar?

“En cooperació cal apuntar alt, però cal ser el més realista possible”Quan es comencen a engegar projectes d’ajuda al desenvolupament, el primer que cal tenir clar és que a tot no es pot arribar. Després d’acabar amb un projecte que cobreix unes necessitats, s’inicia un altre que abasta una mica més i així successivament. Les presses no són bones conselleres, en cooperació cal apuntar alt, però cal ser el més realista possible. Els projectes prioritzen les necessitats més urgents i es decideixen en consens amb les nostres contrapartes a Índia i a Espanya. Han d’aportar algun tipus de valor material, sanitari o emocional de primer ordre a les persones que es beneficien del projecte. Es plantegen a curt, mitjà o llarg termini, en funció de la urgència de les necessitats i dels recursos humans i materials dels quals disposem.

La transparència en una ONG és un dels aspectes més valorats. Quin seguiment es fa dels projectes i quina informació és pública o reben els socis i donants?

El seguiment ho fem des d’Espanya una vegada al mes i durant l’estada de l’equip de “Streets of Índia Espanya” a Índia. Són quatre mesos a l’any en els quals estem en contacte directe i diari amb les persones que participen en els projectes. En ser una ONG petita i propera, podem informar de la destinació dels fons de manera personal als nostres donants, també en els esdeveniments que organitzem o a través d’Internet i animem als nostres socis i amics al fet que, si és possible, visitin i coneguin els projectes de primera mà. De totes maneres, Streets of Índia, que gestiona els recursos de Bojos del Pujol, treballa en l’actualitat en un protocol d’informació perquè en tots els actes que organitzem es transmeti cada pas del treball que es realitza a Índia i el seu resultat. A més, separem cada recaptació obtinguda i donació realitzada per donar la possibilitat que el mateix donant esculli la destinació de la seva aportació.

Respecte a les visites als projectes, des de 2006 impulsen “Motxilla i cor”, un programa de rutes solidàries per Índia. Assessoren a els qui volen visitar projectes o col·laborar amb algun d’ells. Les vacances solidàries són una alternativa cada vegada més sol·licitada?

Hi ha una major tendència a tenir una experiència vivencial interior, no tant a plaers curts i momentanis. Índia ensenya, però també cal saber escoltar-la. Des de Bojos proposem afegir una ruta de cor a la ruta de motxilla, que el viatger ja té en ment. Ajudem a conciliar el conèixer amb el sentir. L’efecte de l’experiència commovedora pot traduir-se a ajudar des del retorn del viatger al seu país d’origen. Aquest és el turista altruista.

En època de crisi econòmica, disminueixen les aportacions econòmiques a les organitzacions?

Nosaltres vam néixer amb la crisi i, especialment, Streets of Índia, que es va fundar a l’abril de 2009. Els nostres projectes tenen poc pressupost per atendre a la crisi actual. Com a alternativa a les donacions, proposem que la gent ajudi d’altres maneres. Es poden oferir serveis, productes o temps de dedicació, en lloc d’aportacions econòmiques. La part positiva de la crisi que vivim és que ajuda a identificar-se amb les persones la vida de les quals és una autèntica crisi, de forma permanent.

Música per a ells


Imatge: Streets of Índia

Entre els diversos projectes llançats des de la plataforma Bojos del Pujol, destaca “Music for them” (Música per a ells). Es recolza en el lema “La música i l’entreteniment també guareixen” per aconseguir que “les persones malaltes i desemparades oblidin per uns instants la seva situació”. Pablo Castells assegura que l’efecte és immediat: “Escolten la música i, tot seguit, ve el somriure”.

Aquest projecte es va iniciar en un centre de malalts (Prendam) de la Mare Teresa, a Calcuta. El propi Pablo va improvisar una rumba, “que es va perllongar durant una hora en comprovar la reacció dels malalts. En finalitzar, una germana de la caritat es va apropar i va dir ‘això aquí és molt necessari’. En aquest moment va néixer Music for them”.

A l’estiu següent, vuit artistes van imitar a Castells en aquest mateix centre i en altres deu centres de malalts i hospicis, amb actuacions diàries durant dues setmanes. Aquest estiu, prendran el relleu un total de 15 artistes. “Aquest any alternarem folklore espanyol amb música índia”, explica Castells. “A més, improvisarem actuacions en estacions de tren, al mateix carrer o en els restaurants”, afegeix.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions