Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pablo Navajo, autor del lliuro “Planificació estratègica en entitats no lucratives”

En ocasions, les ONG manquen d'informació suficient per prendre bones decisions

Imatge: CONSUMER EROSKI

La planificació permet anticipar-se a futures crisis i disposar dels instruments necessaris per afrontar-les. Per aquest motiu, una gestió adequada de les organitzacions no governamentals (ONG) facilita que aquestes siguin capaces d’aconseguir els recursos oportuns davant qualsevol imprevist. Aquestes són algunes de les idees que Pablo Navajo recull en el llibre “Planificació estratègica en entitats no lucratives”, un manual que defensa la previsió en el dia a dia de les ONG. Llicenciat en Psicologia, director de formació i medi ambient de Creu Vermella Espanyola i gerent de la Fundació CREFAT, Navajo assegura que la planificació és, a més, “un exercici de transparència”, encara que insisteix: “Abans d’iniciar aquest procés, s’hauria de disposar de tota la informació rellevant sobre l’entorn”.

A quines dificultats s’enfronten les entitats no lucratives?

La principal dificultat és la velocitat amb la qual se succeeixen els canvis. El que ahir era vàlid, avui pot estar desfasat. És necessari anticipar constantment els canvis per oferir a cada moment els serveis més útils. D’altra banda, els recursos són escassos i només les organitzacions que gestionin de forma òptima seran capaces d’aconseguir-los.

“Un adequat sistema de planificació permet anticipar-se a eventuals crisis i determinar els instruments més adequats per fer-les front”

És aquest la fi de la planificació estratègica?

La planificació no resol tot, però permet fer explícit el sistema de valors i principis. Proposa un projecte comú sobre el futur de les entitats. Ajuda a revisar la missió, la visió i els objectius, i fomenta un major compromís de tots els membres amb aquests elements claus. També evita que les accions que es realitzin siguin dictades per la pressió de les circumstàncies o del temps i resultin, per tant, precipitades. Un adequat sistema de planificació permet anticipar-se a eventuals crisis i determinar els instruments més adequats per fer-les front. En la mesura en què s’hagi dut a terme una reflexió sobre l’abast de canvis en l’entorn, augmentarà l’agilitat en les reaccions de l’organització enfront dels imprevists.

A més, aquesta eina ofereix el marc adequat per a les planificacions operatives dels programes i projectes. Permet una gestió més rigorosa, basada en normes, pressupostos i programes, i facilita una revisió periòdica del funcionament organitzatiu, que ha de ser obert i participatiu. Aquest caràcter afavoreix la capacitació i el compromís de tots els membres i millora la comunicació i la motivació dels recursos humans. Però sobretot, promou una major eficiència i eficàcia, economitza esforços, temps i diners.

Però també hi haurà limitacions. No sempre es pot planificar tot.

Sens dubte. Amb la planificació no podem resoldre tot. És necessari adaptar i adequar la metodologia a la cultura i a les característiques particulars de cada ONG i això porta un temps previ d’anàlisi i d’adaptació. En ocasions, ens trobem amb que mancada informació suficient per prendre bones decisions. Abans d’iniciar un procés de planificació s’hauria de disposar de tota la informació rellevant sobre l’entorn, no obstant això, la informació sol estar dispersa i desordenada. Gran part del procés es basa en previsions que en la seva majoria no són fiables.

Un pla té sentit i valor si les dades sobre els quals es basa, sense ser certs i exactes, tenen un grau suficient de fiabilitat. Planificar requereix un tipus de capacitats i aptituds. Exigeix una visió estratègica dels problemes, enfront de la visió operativa de moltes persones que prefereixen actuar en lloc de pensar. Les dues limitacions més argumentades com a excusa per no elaborar un pla són, d’una banda, la inversió de temps que requereix, i per un altre, el cost que implica. Fins que no s’aconsegueix planificar la pròpia activitat, no es pot sortir del caos. El temps dedicat a la planificació es resta del dedicat a l’acció. Respecte al cost, no ha d’invertir-se més que el valor dels beneficis esperats. És necessària una etapa prèvia de socialització i sensibilització que ajudi a vèncer les resistències personals, els prejudicis i el recel cap als canvis.

A quins aspectes bàsics para esment la planificació?

Primer cal tenir un coneixement adequat de l’organització per adaptar certs instruments a les seves necessitats i context. Després, cal conèixer l’entorn i la seva evolució en el futur. Un pla estratègic és, almenys, per a tres o quatre anys. Les nostres previsions han d’abastar com a mínim aquest període de temps. Finalment, la participació dels membres de l’organització és fonamental. Sense participació no podem tenir un bon pla estratègic i, molt menys, implantar-ho.

“Si els valors no estan clars, el personal i els col·laboradors no els comparteixen o si ni seguís han estat plantejats, resulta molt fàcil caure en contradiccions externes i internes”

Quin paper juguen la identitat i els valors de l’entitat?

Els valors han de ser l’ànima de l’organització, la seva guia. Tot el que l’entitat fa, diu o pensa, ha d’estar d’acord amb els seus valors. Estableixen la relació entre l’organització i els seus socis, voluntaris, beneficiaris, finançadors, proveïdors i la societat en general. Les ONG es dirigeixen per valors. Són l’element que les diferència. Si no estan clars, si el personal i els col·laboradors no els comparteixen o si, en un cas extrem, ni seguís han estat plantejats, resulta molt fàcil caure en contradiccions externes i internes. Els valors són alguna cosa essencial del sector no lucratiu i els instruments que s’utilitzin per planificar han de respondre a ells. Aquí sorgeix la necessitat d’elaborar un manual de planificació estratègica que atengui les característiques diferencials del sector no lucratiu.

“La legitimitat i la confiança del sector depenen de la transparència”

La transparència és un altre dels reptes des de fa temps.

La transparència és qüestió de supervivència per al sector. Necessitem la confiança dels ciutadans i només podem aconseguir-la si som transparents. No és una moda, sinó que la legitimitat i la confiança depenen de la transparència. El sector és conciente i rendeix comptes a la societat sobre l’ús dels fons, les accions o els sistemes de gestió. Disposar d’un pla estratègic que sigui conegut pels ciutadans és un exercici de transparència perquè fa públiques les accions que es van a realitzar en els propers anys.

El fet que hi hagi un òrgan de control extern, com l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), que exigeix a les ONG presentar els comptes anuals, és una garantia de transparència o les organitzacions han d’apostar, sobretot, per l’autorregulació?

Els òrgans externs de control, sens dubte, ajuden a aconseguir la transparència, però l’autorregulació és necessària. Cada vegada s’aproven més codis ètics, que marquen normes de comportament del sector, com el de la Coordinadora d’ONGD. Un altre element per augmentar la transparència i la confiança són els sistemes de qualitat. El nombre d’entitats que certifiquen diferents sistemes com a garantia de transparència dels seus procediments augmenta cada any.

És una conseqüència de l’exigència de professionalització que les pròpies ONG han importat a aquest sector?

Per descomptat, les bones intencions no són suficients, però encara queda camí per recórrer en aquest sentit. La professionalització del sector ajuda a la realització de projectes, tant socials com de desenvolupament, que tracten d’aconseguir una autèntica transformació social. Ha introduït en el sector no lucratiu uns sistemes de gestió que permeten augmentar l’eficàcia en l’ús dels recursos. Però encara existeixen problemes per saber quin és l’impacte real de les accions que es desenvolupen, per conèixer si les accions transformen la realitat.

Les ONG han de reciclar-se, per tant, per adaptar-se a l’entorn o n’hi ha prou amb deixar clars des del principi certs aspectes bàsics com la missió i la visió?

Sempre ens hem de reciclar i adaptar als canvis de l’entorn. La missió i la visió defineixen per a què existeix una organització i com serà en el futur, però això s’aconsegueix mitjançant una constant actualització.

Què ocorre si les entitats tenen dubtes sobre aquest procés? Saben on acudir?

Cada vegada existeixen més organismes on poden acudir, des de les pròpies coordinadores i plataformes (Plataforma de Voluntariat, Plataforma d’ONG d’Acció Social, Coordinadora d’ONGD) a entitats la funció de les quals és assessorar i recolzar al sector (Fundació Chandra, Fundació Luis Vives, etc.). Avui dia comptem amb un nombre important d’entitats de suport i assessorament.

“La col·laboració entre les entitats no lucratives és encara una gran assignatura pendent”

No obstant això, considera que hauria d’haver-hi més col·laboració entre les entitats no lucratives?

Per descomptat, aquesta és encara una gran assignatura pendent. No es col·labora prou ni en l’acció ni en les reivindicacions dels temes que afecten al sector. Les plataformes i coordinadores han estat un gran avanç, però encara queda molt camí per recórrer. És el gran repte dels propers anys.

Les entitats espanyoles haurien de fixar-se en el funcionament de les ONG en altres països com Regne Unit, amb una major tradició en aquest àmbit?

La nostra tradició no és comparable amb la d’altres països europeus. Això fa que el sector sigui més feble, menys nombrós i divers. Però el creixement ha estat molt important en les últimes dècades. Haurem d’esperar per comprovar si aquest fenomen es consolida al nostre país o si és una moda passatgera.

Què aporta la implicació dels ciutadans?

És fonamental que els ciutadans es comprometin i participin en la resolució dels problemes socials. Una societat és més madura i desenvolupada com més s’associa. Per això, és imprescindible que els ciutadans s’associïn en entitats no lucratives, ja sigui com a voluntaris o amb aportacions econòmiques. Quants més ciutadans participin d’una o una altra forma, més forta i independent serà el sector a Espanya.

En el pròleg del llibre, Toni Bruel, coordinador general de Creu Vermella Espanyola, assegura que les entitats han de “optar per un format més i més associatiu on el factor diferenciador serà la capacitat de mobilització de voluntariat”. Però com es motiva i es mobilitza a un bon nombre de persones per realitzar una activitat per la qual no obtenen rendiments econòmics?

El voluntariat no es basa en la contraprestació econòmica. No obstant això, té un altre tipus de recompenses: contribuir a un model diferent de societat, adquirir nous coneixements i experiències, assumir responsabilitats, la satisfacció pel treball ben realitzat, formació, possibilitat de dirigir un equip, etc. La clau està en què l’organització sàpiga reconèixer què motiva a cada voluntari per poder facilitar-li-ho i que se senti còmode. No és un tema fàcil perquè, cada vegada més, es competeix amb alternatives per ocupar el temps lliure, però és un dels elements més importants.

“La intervenció de les ONG ha augmentat amb la crisi i això implica una major necessitat de recursos econòmics i humans”

Es parla de noves necessitats de voluntariat a causa de la crisi econòmica. Han sorgit altres formes de col·laboració i s’ha reforçat el suport als col·lectius més desfavorits?

La intervenció de les ONG ha augmentat amb la crisi. Organitzacions com a Creu Vermella o Càrites han fet públics estudis que demostren en quina mesura han augmentat les seves intervencions i projectes. Això implica una major necessitat de recursos econòmics i humans. Avui més que mai, les organitzacions necessiten un nombre important de ciutadans que col·laborin amb elles.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions