Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pablo Soriano, coordinador de l’Anuari del Tercer Sector d’Acció Social a Espanya 2012

Les organitzacions d'acció social estan cobrint les necessitats de les persones més vulnerables

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 05 de Gener de 2013

En Pablo Soriano ha recaigut la responsabilitat de coordinar el” Anuari del Tercer Sector d’Acció Social a Espanya 2012“, la segona edició d’una publicació que va veure la llum per primera vegada dos anys abans. En la seva opinió, aquesta és una “eina fonamental” per informar i generar debat entorn de les organitzacions socials, per la qual cosa es pot aconseguir de manera gratuïta tant en la seva versió digital com a impresa. Què aporta al ciutadà? Sobretot, coneixement. Responsable de l’Àrea d’Assistència Tècnica de la Fundació Luis Vives, Pablo Soriano creu que és una oportunitat per descobrir “les grans magnituds” d’un sector “encara desconegut”. Aquestes que parlen de 47,6 milions d’atencions directes a persones, més d’un milió de voluntaris i més de 600.000 persones remunerades. I és que, segons constata, “les organitzacions d’acció social compleixen i estan complint una funció essencial en aquests moments: la referida a la cobertura de les necessitats de les persones més vulnerables”.

Quina rellevància té per al ciutadà l’Anuari del Tercer Sector d’Acció Social (TSAS)?

L’Anuari compleix una funció bàsica: apropar a la societat informació de rigor sobre les organitzacions socials, les entitats que conformen el denominat “Tercer Sector”. Des de la Fundació Luis Vives considerem que aquesta és una línia fonamental de treball, ja que a més aconseguim generar debat sobre el sector i entre ell.

El ciutadà té a les seves mans un estudi sobre les grans magnituds del sector. Podrà conèixer aspectes relatius al tipus d’organitzacions, les persones que col·laboren i treballen en les entitats socials, el volum i tipus d’activitats que desenvolupen, el seu pes en el context de l’economia espanyola o els instruments que utilitzen en la seva gestió, entre altres aspectes.

A més, en ser un estudi longitudinal en el temps, ja que l’objectiu és publicar edicions bianuals, es poden analitzar els canvis i tendències que esdevenen en el propi sector.

Les activitats de les entitats del TSAS estan dirigides, sobretot, a quatre grups: persones amb discapacitat, nens, persones majors i població en general. Ha augmentat el nombre de persones ateses en els últims dos anys?

“Les atencions directes del tercer sector s’han incrementat un 29% en dos anys”Rotundament sí. L’Anuari constata un increment continuat en el nombre d’atencions directes. Durant 2010, les entitats haurien comptabilitzat un total de 47,6 milions d’atencions directes a persones, un 29,4% més que en 2007, primer any que recull l’estudi anterior. Les dades han d’entendre’s com a nombre d’atencions realitzades a persones més que com a xifra de persones ateses, ja que una mateixa persona pot ser beneficiària de diverses actuacions i per part de diferents organitzacions.

Quin paper juguen les organitzacions no lucratives en l’actual panorama de crisi?

Al meu entendre, les organitzacions d’acció social compleixen i estan complint una funció essencial en aquests moments: la referida a la cobertura de les necessitats de les persones més vulnerables. Aquest rol, que és l’objectiu o la missió de moltes organitzacions del Tercer Sector, s’ha complicat en els últims anys a causa de la crisi econòmica i, en l’actualitat, perquè a més de continuar donant resposta a les necessitats de les persones amb les quals les ONG ja treballaven, també han de donar resposta a noves necessitats socials sorgides en persones que fins ara no tenien aquestes dificultats. Per tant, les organitzacions realitzen un esforç per readaptar-se, un procés que no és senzill de dur a terme, però que demostra la seva flexibilitat i professionalitat, així com la importància del seu treball, ja que són capaços de detectar de manera molt ràpida nous contextos i necessitats socials, als quals no arriba l’Administració Pública.

No obstant això, les subvencions públiques no augmenten a l’una.

“Des del Tercer Sector hem de canviar la mentalitat i tractar de generar un sistema de finançament alternatiu i diversificat”

El sistema de finançament dirigit o estructurat entorn de les entitats del Tercer Sector basat en les subvencions públiques ha anat d’acord amb la conjuntura econòmica del país en els últims anys. En el període de “bonança econòmica”, les administracions, en tots els seus nivells territorials, van aportar grans quantitats mitjançant subvencions o convenis, entre uns altres, que permetien el desenvolupament dels projectes i, per tant, de les estructures de les entitats. La majoria d’organitzacions han funcionat sota aquest paraigua: el 92,8% de les entitats recorren a el finançament públic, que representa el 60% dels pressupostos de les entitats.

El problema ha sorgit quan, en la nova conjuntura econòmica, les administracions han reduït de manera dràstica als seus pressupostos aquest tipus de partides. Aquest factor, unit al fet que les entitats no han generat una altra estructura de finançament, no tan depenent de l’administració i sí més diversificada, porta a concloure que som un sector feble quant al finançament. Des del Tercer Sector hem de canviar la mentalitat i tractar de generar un sistema de finançament alternatiu i diversificat. Això no significa que les administracions no recolzin a través de subvencions, però no hem de tornar a l’alta dependència que s’ha generat durant anys.

Una opció és acudir al ciutadà. Però és fàcil, som receptius?

És un repte de futur per part de les entitats, tal com es desprèn de les pròpies organitzacions enquestades. Recull l’Anuari: “Encara que tres de cada cinc entitats del TSAS realitza de forma habitual campanyes o accions de comunicació, és un repte per al sector millorar-les durant els propers anys“. És un sector encara desconegut, alguna cosa que resulta estrany dau la grandària i magnitud del mateix. En l’Anuari s’estima que l’any 2010 hi havia entorn de 29.700 organitzacions actives, això suposa l’1,8% del total d’empreses amb assalariats que hi havia a Espanya en 2009.

El ciutadà és receptiu i el sector genera informació que li pot interessar, però cal saber comunicar i potser aquesta sigui un àrea de millora per a les organitzacions. Un aspecte positiu ho demostra l’increment, respecte a l’anterior enquesta, en l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) enfocades a la comunicació. El 73,1% utilitza les pàgines web per llançar campanyes de comunicació i el 57,6%, el correu electrònic. Per tant, aquests dos aspectes, el missatge i l’eina, serien dues bones estratègies que seguir desenvolupant per apropar més les organitzacions a la ciutadania.

En els seminaris previs a la presentació de l’Anuari han destacat que la comunicació també és útil per aconseguir una bona reputació. Encara es qüestiona la transparència de les ONG?

“La comunicació és una eina fonamental per generar transparència i confiança”Abans de la presentació oficial de l’Anuari a Madrid, el 18 de desembre, realitzem nou seminaris en diferents comunitats autònomes i, en cadascuna d’elles, abordem la comunicació i la difusió, un dels reptes de futur que apunta l’Anuari per al sector. La societat actual cada vegada és més exigent quant a la informació i vol aquesta rendició de comptes per part de les ONG, igual que s’exigeix a altres actors socials, la qual cosa és positiu, ja que obliga al sector a treballar de forma més professional. La comunicació és una eina fonamental per generar transparència i confiança.

I per atreure als voluntaris. Quin paper juguen en l’actualitat en les organitzacions?

El voluntariat és un dels actius fonamentals de les entitats del Tercer Sector. La informació quantitativa demostra aquesta importància quant al volum. Al voltant del 82% d’entitats compten amb persones voluntàries per al desenvolupament de les seves activitats. El treball voluntari en el Tercer Sector d’Acció Social a Espanya s’estima en una mica més d’un milió de persones. Si analitzem comparativament, entre 2008 i 2010 el nombre de persones voluntàries s’ha incrementat en més de 200.000 persones.

“El voluntariat és un dels actius fonamentals de les entitats del Tercer Sector”

Cal tenir en compte que el voluntariat no solament és un actiu per a les entitats, també ho és per a la societat en general, donat el seu paper de creador de consciència social, valors altruistes o foment de la ciutadania, aspectes no sempre valorats de manera suficient ni quantificats en termes de valor social i, per què no, econòmic.

El voluntariat és efectiu per a les entitats, per a les activitats en les quals participen i, per tant, per als beneficiaris. Tot és millorable, però la realitat és que les entitats que treballen amb persones voluntàries compleixen amb el seu paper de formar a aquestes persones, acompanyar-les i assegurar-se que el seu treball és professional i de qualitat. El clar procés de professionalització de moltes entitats afecta també a la gestió de persones voluntàries, per la qual cosa la tendència és positiva en aquest aspecte.

Tercer Sector: com ha evolucionat

Des de 2008, l’escenari del qual va fotografiar el primer Anuari, les entitats del Tercer Sector han experimentat canvis. Així es recull en l’últim Anuari elaborat per la Fundació Luis Vives, que analitza el període 2010-2012. Pablo Soriano enumera “els principals canvis i dades més destacades del sector durant aquests dos anys”:

  • Durant 2010 es van registrar 47,6 milions d’atencions directes a persones, un 29,4% més que en 2007.
  • En el conjunt del Tercer Sector d’Acció Social van treballar 635.961 persones remunerades, 106.932 més que en 2008.
  • El nombre de persones voluntàries va ser de gairebé 1,1 milions, 200.000 més que en 2008.
  • El 46,7% de les associacions tenien la declaració d’utilitat pública, onze punts percentuals més que en 2008.
  • Les dones ocupaven un 55,5% dels òrgans de govern, enfront del 45,2% de 2008.
  • Va augmentar el volum d’ingressos, però també les despeses en un 10%.
  • Els fons propis van suposar el 21,8% del total dels ingressos de les entitats, set punts més que en 2008.
  • Es va incrementar el percentatge d’entitats amb algun sistema o estàndard de qualitat implantat.
  • L’impacte de la crisi econòmica va ser manifest. Fins a vuit de cada deu entitats enquestades en 2010 van assegurar tenir dificultats de finançament, 20 punts percentuals més que en 2008.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions